Hi ha zones que creixen perquè tenen empreses, i n’hi ha d’altres que creixen perquè tenen persones que hi volen treballar i viure. La demarcació de Lleida és, avui, un d’aquests llocs. Amb una taxa d’atur del 5,7% —una de les més baixes de l’Estat—, Lleida viu un moment d’activitat econòmica notable, però també un repte cada vegada més evident: les empreses cada cop prioritzen més fidelitzar el talent.
En un mercat laboral ajustat, el talent té més opcions i les organitzacions han hagut de començar a fer-se una pregunta nova: què fa que una persona decideixi quedar-se en una empresa?
La resposta cada vegada apunta més cap a un concepte que fa uns anys gairebé no apareixia en les converses empresarials: el salari emocional. És a dir, tot allò que no és estrictament el sou però que pesa tant o més en la decisió de treballar en un lloc: flexibilitat horària, conciliació, oportunitats de creixement, bon clima laboral o sentir que la feina forma part d’un projecte amb sentit.
Per això el debat sobre el talent ja no gira només al voltant de la captació, sinó sobretot de la fidelització. En altres paraules: com es construeixen empreses on les persones hi vulguin arrelar.
Aquest era precisament el fil conductor de la I Trobada del Talent, celebrada al Teatre Ateneu de Tàrrega i impulsada per la consultora de recursos humans ISPROX, amb seu a la capital de l’Urgell i delegacions arreu del món, juntament amb el Grup SEGRE i el suport de l'Ajuntament de Tàrrega.
L’esdeveniment va reunir prop de 400 professionals del món empresarial i dels recursos humans per compartir experiències, reflexionar i posar en comú una idea que cada vegada pren més força al territori: les empreses que sabran competir en el futur no seran només les més grans o les més tecnològiques, sinó les que sàpiguen crear les condicions perquè el talent vulgui quedar-s’hi.
La conferència central de la jornada va anar a càrrec d’Imma Xampeny, CFO, HR & IT de De’Longhi Iberia, que va defensar un model de lideratge amb més consciència humana que jeràrquica. “El temps és vida, i si no tenim temps, no tenim vida”, va subratllar. Xampeny va convidar els assistents a reservar quinze minuts al dia per aturar-se, pensar i prendre decisions amb més perspectiva. Però també va proposar pràctiques concretes per generar seguretat psicològica dins dels equips: començar les reunions preguntant pel “temps emocional” de cada persona, fer petites sessions de coaching individual fora de l’oficina o instaurar trobades periòdiques one to one per escoltar i reconèixer la feina dels membres de l’equip.
La idea central és senzilla: els líders no haurien d’aspirar a ser els millors del món, sinó millors per al món.
Al llarg del matí, diverses taules rodones van abordar la captació i fidelització de talent, la transformació digital aplicada als recursos humans i el paper de les empreses del territori.
Una de les sessions es va centrar precisament en les oportunitats i els reptes de les empreses de Lleida, amb representants de bonÀrea Agrupa, Ros Roca, Plusfresc i Solutioma, moderats pel president de PIMEC Lleida, Borja Solans.
Solans va advertir que el context actual no és fàcil per al teixit empresarial. Segons dades de PIMEC, el 40% de les pimes lleidatanes van acabar el 2025 en situació de risc i un 17% amb pèrdues, una realitat que obliga les empreses a repensar estratègies per sobreviure i créixer.
Malgrat aquest context, les experiències compartides van mostrar que la fidelització del talent sovint té més a veure amb la proximitat i la formació que amb grans discursos.
A bonÀrea, per exemple, la clau ha estat apostar des de fa anys per la formació professional dual, amb programes desenvolupats conjuntament amb instituts del territori en àmbits com l’alimentació, el manteniment o la informàtica. A Ros Roca, aquesta aposta per la formació també es tradueix en una rotació molt baixa —entre el 6% i el 8% anual— i en polítiques de salut laboral que inclouen serveis de nutricionista o fisioteràpia per a la plantilla.
A Plusfresc, en canvi, el focus es posa en el clima laboral i en la recuperació d’oficis tradicionals. L’empresa ha format més de 500 professionals en carnisseria o peixateria, en un moment en què moltes cadenes opten per substituir aquests taulells per solucions automatitzades. A Plusfresc es premia salarialment a aquelles persones que contribueixen a fer que el clima laboral sigui positiu.
I a Solutioma, el CEO Jordi Dalmau va defensar la necessitat de preservar una cultura empresarial basada en la proximitat, l’empatia i l’escolta activa, amb formació contínua i suport perquè els treballadors puguin créixer també en el seu projecte vital. Dalmau va explicar que l’empresa assumeix el cost de la formació de les persones que es comprometen per quedar-s’hi.
Una altra de les taules rodones va reunir responsables de persones d’empreses com PepsiCo, PortAventura World, Ametller Origen i Techsoulogy, que van coincidir a situar l’experiència del treballador al centre de l’estratègia empresarial.
Per a Ametller Origen, escoltar les necessitats de cada persona és clau per fidelitzar talent, amb polítiques de conciliació àmplies i una promoció interna que el 2025 va cobrir el 76% de les vacants amb professionals de la mateixa empresa. Ametller Origen ha creat un viver on forma el seu personal que creix dins de l’empresa.
A PortAventura World, el concepte és encara més explícit: la companyia parla de l’“experiència del treballador” amb la mateixa importància amb què es parla de l’experiència del visitant, amb programes de benestar que inclouen suport psicològic, activitats socials o assessorament legal. I des de PepsiCo es va insistir en una idea que ressona en moltes organitzacions: no hi ha millor manera de retenir talent que oferir oportunitats reals de creixement i reinvenció professional.
La jornada també va abordar el paper de la tecnologia en la gestió del talent. La conclusió general va ser clara: digitalitzar no significa substituir persones, sinó alliberar temps perquè els equips puguin dedicar-se a les persones.
Des de Garmin Iberia, per exemple, es va explicar com l’autogestió digital de processos administratius —com nòmines, vacances o permisos— permet reduir tasques repetitives i dedicar més energia al desenvolupament dels equips.
En la mateixa línia, Xavier Fortuny, de Factorial, va defensar que la tecnologia ha de servir per centralitzar processos i proporcionar dades que ajudin els departaments de recursos humans a prendre decisions més estratègiques.
El balanç final de la jornada va ser molt positiu. El cofundador d’ISPROX, Sergi Martí, va reconèixer que l’èxit de participació va superar les expectatives i va reivindicar la importància d’impulsar iniciatives d’aquest tipus des del territori.
“Les empreses són les persones”, va recordar, destacant que la trobada havia permès compartir experiències i generar espais de networking des de Tàrrega. També el director de R+D+I del Grup SEGRE, Ferran Perdrix, va defensar la necessitat de donar continuïtat a aquest espai de debat per evitar que el talent local marxi fora.
La jornada, de fet, ja té vocació de continuïtat. I també un gest simbòlic: es plantaran 400 arbres, un per cada assistent, amb una captura estimada de 18,4 tones de CO₂.
Potser la d’un bosc on cada arbre necessita bones condicions per arrelar-hi és una bona imatge final per parlar de talent. Perquè, com els arbres, el talent no es força ni es reté amb presses. El talent s’arrela. Es cuida. I necessita un lloc on valgui la pena créixer.
