Diu la dita que “de mica en mica s’omple la pica”. I a Bellcaire d’Urgell han fet bona aquesta manera de fer: amb paciència, constància i moltes mans disposades a sumar, el municipi ha convertit un projecte artístic en una experiència col·lectiva que ja forma part de la seva identitat. El resultat és Que l’art t’ompli la vida d’emoció, un gran mural de trencadís que vesteix la paret posterior de la Biblioteca Casimir Ribó i que convida a descobrir les arts clàssiques i contemporànies a través dels seus múltiples llenguatges: la música, la literatura, el cinema, l’arquitectura, la dansa, el teatre o la fotografia.
La intervenció és un immens trencaclosques de ceràmica trencada, compost amb minuciositat, tessel·la a tessel·la. Però, més enllà de la dimensió i la bellesa del conjunt, el seu valor principal és tot allò que ha fet possible la seva construcció. Hi han participat persones de diferents generacions, amb experiència o sense, que han compartit estones, coneixements i entusiasme per donar forma a una obra que ara queda per al poble. “Hem portat l’art al carrer. Treballar en una cosa col·lectiva és molt enriquidor”, explica Vicent Font, un dels paletes que ha participat en el projecte. També Joan Erill, que ja havia treballat el trencadís de pedra seca, destaca l’oportunitat d’aprendre una tècnica nova i, sobretot, de coincidir amb tanta gent al voltant d’una mateixa iniciativa.
La història d’aquest mural es remunta a una celebració ben arrelada a la vida cultural del municipi: el cinquantè aniversari de la colla sardanista de Bellcaire. Amb motiu d’aquesta cita cultural, el poble va acollir un concurs de sardanes que va tenir una gran acollida. En acabar, les organitzadores -entre elles, l’Anna Carrera i la Teresa Bergé- van voler agrair a l’alcalde la col·laboració de l’Ajuntament. La resposta va ser una proposta que acabaria encetant un camí inesperat: si ja s’estava treballant en un trencadís a l’escola, per què no fer-ne un altre darrere de l’Ajuntament? “I elles van dir que sí, que endavant i que precisament també farien aquest mural amb la tècnica del trencadís”, recorda Antònia Pau, membre del consistori.
La idea va anar prenent forma i va trobar en l’art comunitari la seva millor expressió. La primera fase del projecte es va desenvolupar durant l’estiu del 2022 i va culminar al setembre d’aquell mateix any. Després d’una pausa, el 2025 es va reprendre la feina per completar la part superior de la composició. “Des del primer moment, l’Ajuntament vam creure en aquest projecte i ens el vam fer nostre”, explica Ramona Balagué, regidora de Cultura. La implicació municipal i la participació veïnal han estat essencials per fer realitat una obra que, amb el temps, com recorda Balagué, “s’ha convertit en tot un emblema local”.
La segona fase d’aquest trencadís gegantí va comportar, a més, un repte tècnic a superar. Si la primera part s’havia treballat directament sobre el mur, la segona part necessitava una intervenció en alçada, amb la qual cosa, es va haver de pensar opcions alternatives de treball. La solució va ser traslladar el taller de trencadís a un magatzem de la brigada municipal i treballar les peces sobre malla, abans de dividir-les en fragments i instal·lar-les a la façana. Un procés minuciós que va permetre mantenir el caràcter artesanal i participatiu del projecte. Teresa Bergé, antiga mestra de l’escola Bonavista, recorda les hores de preparació, les consultes tècniques i la feina compartida. “Va ser tot un punt de trobada i ha resultat ser un orgull per a tothom”.
La imatge que dona vida al mural és obra de Francesc Infante, il·lustrador i escriptor local, que ja havia treballat en la decoració de la biblioteca. Quan li van proposar fer el dibuix base, li van donar total llibertat creativa. La seva resposta va ser imaginar un retaule amb ulls actuals: en lloc de representar la vida dels sants, com es feia en època medieval, el protagonisme es donaria a les arts de tots els temps. Així va néixer aquest retaule contemporani, on conviuen referències a diferents disciplines i expressions creatives. El títol, Que l’art t’ompli la vida d’emoció, resumeix perfectament la intenció de la proposta: reivindicar la capacitat de la creació per despertar sensacions i acompanyar-nos en la manera de viure.
Coincidint amb l’Any Gaudí, el mural incorpora també una referència al mestre del Modernisme, figura indissociable de la popularització del trencadís com a recurs artístic i ornamental. La seva presència corona la composició, en una escena que inclou una taula amb la Sagrada Família i que posa el punt final a la part superior de l’obra. El mosaic, però, no es limita a les grans figures de la cultura. Infante hi ha incorporat, a més, petites històries i detalls vinculats a la vida quotidiana de Bellcaire. Per exemple, la presència de dos gats blancs, dos gats negres i un ratolí, que recorden els animalons que freqüenten aquest indret del municipi ple de coberts. Un altre és un fragment de partitura musical que està disposat davant d’una de les reixes de ventilació de l’edifici, que conté les primeres notes de la popular melodia Paraules d’amor de Serrat, reproduïdes amb la col·laboració d’un ferrer del poble a partir de les indicacions d’un veí músic. I també hi trobem la figura de l’Edith, una nena veïna que va participar en la primera fase dels treballs i que ha quedat incorporada al mural com a record d’aquella experiència.
Són aquests detalls els que converteixen l'obra en alguna cosa més que un projecte artístic: el mural també explica el poble, les seves vivències i el tarannà de les persones que l'habiten. “Volíem humanitzar el trencadís i l’espai on s’alça”, explica Infante. La raó és que la ubicació tampoc no és casual. La biblioteca es troba en un dels carrers més antics del municipi, un espai amb poca circulació de vianants i vinculat als orígens medievals de Bellcaire. La intervenció ha contribuït a donar-li una nova vida i ha despertat la curiositat de veïns, veïnes i forasters que fins aleshores gairebé no hi passaven. “El mosaic és una invitació a deixar-se emocionar per la creació, escrita sobre el mur perquè la vegi tothom qui passi pel carrer”, resumeix l'il·lustrador.
Si hi ha una característica que defineix aquesta iniciativa és la seva capacitat de reunir veïnat que, probablement, en el dia a dia no haurien compartit tantes estones. Àngel Balagué ho explica amb senzillesa: participar-hi li ha permès socialitzar amb veïns i veïnes d'altres edats, anar més enllà de la salutació habitual i conversar durant els matins de feina compartida. També Àngels Tolosa, que s'hi va incorporar sense tenir coneixements previs de la tècnica, en destaca l'aprenentatge i la col·laboració: quan sorgia algun problema, el grup el resolia conjuntament. Quim Mas, un altre dels participants en la iniciativa, recorda l'ambient agradable i la satisfacció de contribuir a una obra que quedarà per a les generacions futures.
La participació intergeneracional és un dels grans punts forts d’aquesta experiència. Hi han pres part des d’infants de deu anys a persones de setanta anys o més, cadascú aportant el seu temps i les seves habilitats. Perquè el resultat és fruit d'una feina compartida i un aprenentatge que va molt més enllà de la tècnica.
El mural de la biblioteca no és una intervenció aïllada. Bellcaire d'Urgell ja compta amb altres exemples d'aquesta tècnica, que han anat transformant diferents espais del municipi en petits escenaris creatius i coloristes. A l'escola Bonavista, per exemple, l'alumnat va participar en la creació de diversos trencadissos. Un dels primers va sorgir després d'una visita escolar a Barcelona per conèixer l'obra de Gaudí, especialment la Sagrada Família i el Parc Güell. L'experiència va impressionar els infants i va donar peu a un projecte plàstic en què van participar alumnes des d'I3 fins a sisè de primària.
Més endavant, una altra intervenció va omplir de colors i formes una paret del centre amb motius vinculats al paisatge i la identitat local: la serra de Bellcaire, els camins, el pantà o les roselles. També la llar d'infants Sol Solet va sumar-se a aquesta dinàmica, amb un mural amb el seu nom i un grup d’animals elaborat amb trencadís. Es tracta d’intervencions que, deixant de banda la seva funció decorativa, comparteixen una mateixa filosofia: implicar la seva comunitat en la transformació dels espais que són de tothom.
Avui, el nou mural de la Biblioteca Casimir Ribó és també un magnífic teló de fons per als concerts i les activitats culturals de Bellcaire. Una obra colossal que convida a abaixar el ritme, observar i reconèixer-hi una part de la vida del municipi. L'actual alcalde, Llorenç Llop, agraeix la implicació de totes les persones que hi han format part d’una manera o altra, i recorda especialment en Jaume Montfort, anterior alcalde de Bellcaire i un dels impulsors del projecte. També expressa la voluntat de donar continuïtat a iniciatives com aquesta i continuar embellint la vida del poble entre tots i totes, peça a peça.
Perquè, al capdavall, aquest és el veritable sentit de Que l'art t'ompli la vida d'emoció: demostrar que la cultura pot sortir dels equipaments, ocupar els carrers i places, i convertir-se en un punt de trobada i generar experiències compartides. És ben cert que una paret pot ser molt més que una simple paret quan hi conflueixen moltes mans, moltes històries i una mateixa il·lusió. I que, a Bellcaire d'Urgell, l'art no només omple de colors els carrers: també agermana i fa poble.
