A.G.
En les arts, en general, s’ha de remar molt. Hi ha sectors que estan molt bé perquè tenen recursos i ajudes, i ha de ser així. N’hi ha d’altres, però, com les arts de carrer que ens hem de reivindicar encara i no pararem perquè tinguem espais de creació i circuits continuats d’exhibició. Aquí s'hi afegeix que la gent no paga entrada per les peces al carrer, el que no vol dir que siguin gratuïtes, les paguem entre tots amb els impostos. Però la persona o el municipi que ho organitza no té un ingrés a través de l'entrada. Això a vegades és un problema si els gestors o programadors no ho tenen en compte. No tot es pot mesurar amb els números, hi ha paràmetres com el benestar o el valor social que són difícils de mesurar. Ens toca mantenir explicar-ho, fer entendre que tenim una fira espectacular d'arts de carrer que és per a tothom. Poder veure una peça i sortir amb el cor ample, quin preu té això? Ho tenim aquí accessible, gratuït, de qualitat, però per continuar en aquesta línia s'ha d'invertir diners, s'han d'invertir recursos des de totes les administracions, incloent-hi l'Ajuntament de Tàrrega.
La cultura és un dret. Llegir un llibre, veure una obra, escoltar música, ens aporta un benestar, una felicitat que la necessitem.
Penso que arribarà un dia que les arts de carrer, i les arts escèniques en general, seran patrimoni de la humanitat. Perquè generen un moment únic, en una hora concreta del dia, reunits tots junts per veure unes persones físiques, tocables, tangibles, que ens explicaran històries, que ens faran sentir, ens provocaran, ens faran pensar, ens faran emocionar. Penso que això és, i cada vegada més, una necessitat. Una necessitat per recordar que som humans.
Som l'espècie més dependent entre els uns i els altres, i a vegades ens n'oblidem. No, ens necessitem.