"TENIM MOLTA INFORMACIÓ I POCA COMUNICACIÓ"

La Càtedra d'Innovació Social, que correctament s'anomena Càtedra Universitat-Empresa, i és una aliança entre administracions públiques (Diputació de Lleida i Ajuntament de Lleida), entitats privades (Obra Social "la Caixa") i està liderada per la Universitat de Lleida. L'objectiu és  reflexionar sobre els reptes socials des d’una perspectiva de protecció i, sobretot, de prevenció. La nostra raó de ser és la transferència de coneixement, que és un dels elements clau de les universitats. . Pretenem generar nou valor en l’acció social, baixant la recerca a la concreció d'un territori i un espai concret mitjançant la formació, el diàleg i la reflexió, establint noves sinergies entre la universitat, les entitats i les empreses.

Cada cop tenim menys sentiment de pertinença a una comunitat perquè pensem que la gent som cada vegada més egocèntrica. Hi ha por de no poder mantenir la qualitat de vida, i això fa que -per protecció- ens tanquem en allò que és nostre, per tant, estem perdent la visió de conjunt. Ja no coneixem les persones que viuen al nostre barri o al nostre edifici. La tendència és tancar-nos en la nostra closca, en el nostre entorn més personal.

Si una persona no se sent part d’una comunitat, no podem dir que té salut, ja que la salut inclou el benestar físic, psicològic i social. La salut, segons l'OMS, és benestar físic, psicològic i social. Cuidem el físic i el psicològic cada vegada més, però no el social. El benestar té tres nivells: el meu benestar, el de la gent propera (social) i el comunitari. Si no em sento bé amb mi mateix, difícilment faré sentir bé la gent que m'envolta i, per tant, difícilment generaré comunitat.

Hi ha molts interessos perquè la gent no es comuniqui. Com menys relació tinc amb el meu veí, més manipulable soc. Tenim molta informació, però poca comunicació. Ens quedem amb el titular. Les notícies en tres minuts no permeten fer un procés de reflexió. La innovació social diu: “Para, pensa, situa, i actua”. Aquesta adaptació al medi ha desaparegut. Cada vegada som menys autònoms i més dependents dels altres o de la tecnologia. Posem l'exemple d'una roda punxada del cotxe: abans canviàvem la roda, ara truquem a la companyia.

El GROW és una intervenció que s’emmarca dins de la psicologia positiva amb el propòsit de promoure el benestar de les persones. Ara mateix, l'estem aplicant en estudiants universitaris. Aquest programa busca acompanyar les persones en les seves transicions vitals, tant evolutives com socials, facilitant-los eines per afrontar situacions quotidianes o inesperades i millorant les seves relacions socials i familiars a partir del millor coneixement d’elles mateixes. Es basa en vuit sessions on es treballen elements com el benestar psicològic, emocional i social, les fortaleses personals, la gratitud, l’optimisme, l’esperança i les expectatives personals.

La Càtedra també treballa en projectes que busquen crear comunitat, com el projecte Vincles: liderat per la fundació iSocial al Pirineu, que es centra en crear xarxes comunitàries d'intervenció per a la gent gran. La nostra funció és avaluar l’impacte d’aquest model, que crea grups socials per recuperar costums (com fer àpats típics o converses). També hem treballat amb el projecte Som Rurals, Som de Muntanya: similar a Vincles, però impulsat per la Federació ALLEM i dirigit a persones amb discapacitat. Busquen que es recreïn els seus vincles i que la comunitat els aculli.

Sí. Hem treballat amb una mostra de més de 3.000 metges. La innovació és que no estudiem els que tenen "burnout", sinó els que no en tenen. Volem detectar, des d'un punt de vista qualitatiu, quins són els elements que faciliten que no tinguin esgotament. Això aporta una visió positiva a un tema negatiu. També estem oferint formació a altres professionals. Treballem amb el Departament d'Educació de la Generalitat, impartim tallers per a mestres. El missatge és que si el mestre o professor no està bé, difícilment farà que els seus alumnes se sentin bé. Aquests tallers treballen fortaleses i expectatives, i són vivencials, demanant als docents supervisió més que formació.

La paraula clau és la corresponsabilitat. El Pacte pretén posar sobre la taula allò que necessitem per viure bé junts. Té un vessant educatiu i pedagògic i busca recuperar l'espai públic per a tothom. Moltes vegades, els ciutadans ens sentim tutelats per l’administració: "com que pago impostos, tinc dret a..." sense parlar dels nostres deures. El civisme és respectar els altres i respectar-se a un mateix. La convivència és viure junts respectant tot el que tenen els altres, la qual cosa implica escolta activa i acceptar les diferències. Es tracta de fer que Lleida sigui una ciutat cívica on tots ens hem de comprometre. Aquest tipus de pactes de ciutat estables, com els que han adoptat altres ciutats, creen un sentiment de pertinença i una marca. No és que Lleida no sigui cívica, és que hem de dur a terme mesures pedagògiques perquè no es perdi el civisme que ja té. El civisme comença per un mateix: llençar la burilla al cendrer o no tirar el xiclet a terra.

Jo sempre dic el mateix: no estem malalts. Mai havíem tingut tants voluntaris ni tants joves implicats en caus, esplais o entrenant equips de futbol. El que succeeix és que ens diuen que tenim una societat malalta perquè hi ha algú que vol que ens fixem només en allò negatiu. Com més ens queixem i ens focalitzem en la queixa, més fàcilment es poden fer accions polítiques sense que ens n'adonem.

El sector del periodisme hauria de fer una reflexió profunda. L’acceleració impedeix la reflexió. El fet de rebre permanentment notícies negatives fa que el nostre benestar se’n ressenti. Aquesta cultura de la queixa fa mal perquè fa que ens fixem només en les coses dolentes. Ens falten agents i referents positius. Si mirem els diaris, gairebé mai hi ha notícies positives. Si ens fixem només en els punts negatius, els poders fàctics poden fer el que vulguin sense que ens n'adonem, perquè estem focalitzats en la queixa. Els periodistes tenen una part important en aquest desassossec. Els titulars molts cops no es corresponen amb el contingut. El problema és que darrere del periodisme hi ha molts poders que decideixen què es vol que la gent sàpiga. Per exemple, pocs cops hi ha una notícia positiva sobre joves o migrants. Us ho heu parat a pensar?