Arribem a l’últim cap de setmana d’agost i a l’agenda de festes de les terres de Ponent hi ha marcada en vermell una cita: l’Aquelarre de Cervera. Després que l’any passat s’hagués hagut de suspendre a conseqüència de la Covid-19, enguany l’Ajuntament i les entitats locals organitzadores han consensuat una edició amb un format reduït, amb aforament limitat, reserva prèvia i la voluntat de donar preferència als cerverins.
Per tots aquells que no podrem gaudir d’aquesta edició, us deixem un tastet d’imatges de l’edició de l’any 2018, on l’Aquelarre es va situar a les profunditats del mar amb una lluita d’elements oposats com el foc i l’aigua. Com ja és tradició, l’acte que dona el tret de sortida al dissabte de l’Aquelarre és l’Encesa de la Universitat.
Però si hi ha un protagonista de l’Aquelarre, aquest és el Mascle Cabró, que en aquella edició apareixia personificat en la figura de Posidó, déu dels mars, a la plaça de Cal Racó.
L’Aquelarre acaba amb el Foqueral, una gran encesa de la mà de la colla amfitriona de diables de Cervera Carranquers.
ELS INICIS
L’Aquelarre de Cervera va començar el 1978 amb la voluntat de redescobrir el misteriós carreró de les Bruixes, situat al centre de la capital de la Segarra de la mà de l’Assemblea de Joves. A partir d’aquí la festa es va continuar celebrant any rere any. El 1984 hi va aparèixer per primera vegada la figura del Mascle Cabró i la festa es va ampliar a diversos carrers i places del nucli antic de la ciutat.
El 1994 es crea el grup de Diables de Cervera Carranquers, que assumeix la realització dels correfocs i les intervencions pirotècniques de la festa i esdevé una de les entitats més emblemàtiques de l’Aquelarre.
Des de llavors són moltes les entitats i associacions de Cervera que s’han implicat en la festa, així com totes les companyies artístiques de la capital de la Segarra, que no són poques.
 : eval()'d code</b> on line <b>49</b><br />
)
