Quan arriba la tardor, Lleida celebra la Festa Major de les Lletres amb una nova edició de Sant Miquel de les Lletres, del 5 al 10 d’octubre.
A la primavera, per Sant Jordi, vam sortir al carrer amb la convicció col·lectiva que llegiríem molt més. Des d’aleshores hem tingut temps d’avançar lectures, abandonar-ne alguna o comprovar que alguns llibres tenen més paciència que nosaltres, com "Sota la pell", de Pere Pena, que encara m’espera damunt la tauleta de nit amb una constància admirable.
Ara, la ciutat de Lleida es prepara per rebre autors i autores, mercat de llibres, contacontes i omplir els racons de poesia, en una quarta edició que vol recarregar-nos de literatura fins que torni a arribar Sant Jordi. Al capdavant d’aquesta gran festa major de les lletres, i per segon any, hi ha la Mertxe París, directora del festival i sòcia de la cooperativa cultural El Genet Blau.
I té una festa grossa entre mans. Sant Miquel de les Lletres arriba enguany amb més de cinquanta activitats concentrades en sis dies. Organitzat per la Fundació Horitzons 2050, el festival combina diàlegs, narració oral, mercat del llibre, activitats a escoles, instituts i residències, clubs de lectura, poesia al carrer i els Premis Rosa Fabregat. L’any passat va reunir 12.500 persones i enguany encara amplia la programació.
Pel festival hi passaran noms com Carlota Gurt, Núria Cadenes, Enric Calpena, Lluís Caelles, Antonieta Jarne o Josep Maria Solé i Sabaté, amb l’Institut d’Estudis Ilerdencs, la Sala Alfred Perenya i el Cafè del Teatre com a principals escenaris. Les converses passaran per la mort i els llibres, l’actualitat internacional, els universos literaris o el futur del sector editorial, i el festival se sumarà també al centenari de la revista Vida Lleidatana.
A més, cada diàleg tindrà continuïtat més enllà de la sala amb recomanacions de lectures vinculades als temes tractats, i dissabte hi haurà una trobada de clubs de lectura lleidatans. Una manera d’aconseguir que una conversa no s’acabi quan s’apaguen els micròfons, sinó que continuï després, amb un llibre entre les mans.
“La idea de Sant Miquel de les Lletres és que, de manera intensiva, durant sis dies seguits, hi hagi moltes activitats relacionades amb la literatura”, resumeix Mertxe París. I, sobretot, arribar “al màxim de gent possible”.
Això vol dir diàlegs, contes, narració oral, llibres, escoles, instituts, residències, clubs de lectura i carrer.
Sobretot carrer. Perquè potser una festa de la literatura no hauria de consistir només a reunir persones que ja llegeixen per parlar de com els agrada llegir. La gràcia és captar nous adeptes. I, perquè això passi, cal que les paraules surtin al carrer. Per als qui passen per allí, per als qui no havien mirat el programa i per als qui asseguren que no els agrada la poesia però no en llegeixen mai.
“Ens agrada molt perquè hi ha gent que s’ho troba per sorpresa i, de cop, es queda allà, enganxada”, diu París.
Ben mirat és, probablement, el millor que li pot passar a un text: que algú s’hi quedi enganxat.
Enguany hi haurà una novetat especialment perillosa per a aquest últim grup: les Cantonades de poesia. Poetes ocuparan diferents punts de Lleida i començaran a recitar al carrer. I qui passi per allí no només els podrà escoltar; també, si s’hi atreveix, es podrà afegir a la lectura.
“La idea és treure la poesia al carrer i que estigui a l’abast de tothom”, explica París.
Per tant, advertència: del 5 al 10 d’octubre topar-se amb una cantonada a Lleida pot tenir conseqüències literàries.
Mertxe París ho reconeix: “La poesia costa una barbaritat”. Però, en realitat, només cal un requisit, resumit en una senzilla instrucció d’ús del festival: “Només cal que tinguem orelles per escoltar la poesia i gaudir-la”.
A Sant Miquel de les Lletres, la narració oral arribarà a deu escoles, cinc instituts i tres residències de gent gran. L’any passat el festival va provar de portar narració oral a les residències i la resposta va ser tan bona que enguany ja hi ha centres esperant poder-s’hi incorporar.
“Vam quedar tan encantats... De fet, hi ha com una llista d’espera perquè hi anem”, explica París.
Però la quarta edició no vol només omplir Lleida de literatura. També vol que la literatura catalana miri cap a Lleida. Sant Miquel de les Lletres aspira a créixer com a cita de país i a situar la ciutat dins del calendari literari català.
Perquè, diu París, “fora de Barcelona passen coses”. I encara concreta més: “Coses molt interessants”.
“Hi ha autores i autors realment rellevants”, afirma. “Hi ha editorials independents que estan treballant molt bé i llibreries de proximitat que programen activitats, recomanen, munten clubs de lectura i fan comunitat”.
París considera que Lleida viu un bon moment literari. Ara només falta una cosa: llegir.
I no serà perquè ens faltin llibres. A Espanya se’n publiquen gairebé 250 de nous cada dia i, de mitjana, en llegim uns 11 a l’any. L’excusa per no llegir-ne més és que no tenim prou temps. Mentrestant, el senyor Mark Zuckerberg es va fent d’or amb el nostre scroll i el Pere Pena continua esperant-me a la tauleta de nit...
Durant sis dies hi haurà temps per al mercat del llibre, els contacontes, els clubs de lectura i el lliurament de la segona edició dels Premis Rosa Fabregat. Però, després de sis dies parlant de literatura, seria molt poc festiu acomiadar tothom amb un “passeu-ho bé i fins l’any que ve”.
Sant Miquel de les Lletres acabarà amb L’Arbre de l’Alliberament, un espectacle que unirà la poesia de Maria-Mercè Marçal, la música de David Pradas, la paraula de Núria Miret i la veu de Maria Altadill. Perquè la poesia s’allunya de la poesia quan s’allunya de la música.
Qualsevol excusa és bona per treure els llibres al carrer, retrobar-nos i fer festa ja sigui per Sant Miquel, a l'equiocci de tardor o per Sant Jordi, al de la primavera... Per acabar (com canta Quimi Portet) celebrant tots els solsticis com a bons pagans.
Queda no-res per Sant Miquel de les Lletres, per tornar a omplir el rebost de llibres abans que arribi l’hivern. (Encara em queda temps per acabar "Sota la pell", de Pere Pena, que, a aquestes alçades, ja ha demostrat tenir més paciència que un sant).
