Pocs dies després de les primeres florides dels ametllers, comença una altra florida: la dels presseguers. Els camps de fruita dolça es tenyeixen de rosa; un mar de rosa.
El presseguer és un arbre de fulla caduca amb fruit de pinyol. Normalment floreix a principis de març, però aquest any, com ha passat amb els ametllers, les varietats primerenques han florit alguns dies abans.
La seva flor és d'un rosa intens i pot fer uns 4 centímetres de diàmetre. Quan floreix, l'arbre encara no té fulles i per això la seva bellesa és més espectacular. L'època de collita dels préssecs varia en funció de les varietats i va des del juny fins a l'octubre.
El seu origen està situat a la Xina i es cultiva bàsicament al sud d'Europa, en zones càlides, ja que el presseguer necessita temperatures altes com les dels nostres estius per tal que els fruits madurin.
L'espectacle és tan impressionant que hi ha poblacions, com ara Aitona, que n'han fet un atractiu turístic: el Fruiturisme. Així doncs, acompanyats dels mateixos pagesos que conreen aquests camps de presseguers, els visitants poden recórrer els seus trossos de color rosat. Si voleu saber més detalls d'aquestes rutes guiades, podeu consultar la pàgina de Fruiturisme.
Tot i la bellesa del paisatge, però, la realitat és que el sector productiu de la fruita dolça (préssecs, nectarines, paraguaians i platerines) està vivint un mal moment. De fet, podem dir que està passant per la pitjor crisi de preus de la seva història. Una crisi que es va iniciar l'estiu de 2004, d'ençà que Rússia va vetar les importacions de la Unió Europea. Arran d'aquesta acció, el sector fruiter espanyol va deixar d'exportar 50.000 tones anuals de préssecs i nectarines, fet que va afectar directament la fruita dolça que es conrea, majoritàriament, a la plana de Lleida.
Al veto rus, cal afegir el fet que el 2017 la Unió Duanera Euroasiàtica va prohibir l'entrada de fruita europea en aquesta zona, per motius fitosanitaris. Així doncs, a la pèrdua del mercat rus, s'hi va afegir la d'altres mercats com ara el de Bielorússia.
També ha contribuït a la caiguda de preus el fet que s'importi fruita de països tercers, de fora de la Unió Europea, que produeixen a preus més baixos. En aquest cas, caldria tenir molt en compte que la producció provinent d'allí està sotmesa a regulacions més laxes que les fixades per les normatives comunitàries.
A aquests greuges, s'hi afegeix la característica que la fruita d'os o de pinyol, a diferència de les pomes, les peres o la fruita seca, és un producte perible, és a dir, que es fa malbé molt ràpidament i que no es pot emmagatzemar gaire temps. Per tant, els pagesos han de vendre les collites, molt sovint, per sota dels costos de producció, perdent diners collita rere collita.
En molts casos, també, venen els estocs de fruita a pèrdua o a resultes, és a dir, com que el mercat està saturat, els agents intermediaris paguen la fruita a preus molt baixos; així doncs, els pagesos acaben cobrant, mesos després, una quantitat per quilo de fruita la qual, després d'haver-hi restat tots els costos per produir-la, no arriba a cobrir-los, és a dir, esdevé negativa.
Aquest fet contrasta amb el preu final d'aquests fruits ja que el consumidor n'acaba pagant fins a un 400% del valor inicial. Per exemple, a l'octubre de 2019, la campanya es va iniciar amb preus en el camp molt per sota dels costos de producció i els préssecs, concretament, van registrar uns diferencials de preus camp-taula per sobre del 500%.
El sector demana mesures urgents per lluitar contra aquesta crisi de preus com ara l'aplicació del Pla d'Arrencada del Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya amb el finançament de 10 milions d'euros per arrencar 2.000 hectàrees de fruiters de pinyol i la retirada de fins a 80 milions de quilos de frutia del mercat per, d'aquesta manera, mirar de combatre la crisi de preus.
També demanen una reforma rigorosa de la cadena alimentària per part de l'Estat Espanyol per poder marcar uns preus mínims de venda.
O que a la nova PAC (les ajudes europees de la Política Agrícola Comuna) s'hi facin canvis com ara el d'incloure els productors de fruita dolça dins el grup de beneficiaris dels ajuts, tot regulant de manera adequada la figura de l'agricultor professional.
O com apunta l'organització JARC, d'altres mesures com la de la no collita, és a dir, que si els preus no són els mínims per cobrir despeses, es deixi la fruita als arbres, sense collir-la.
El sector també demana més campanyes de promoció i valorització del consum de fruita. I és que és una dada alarmant, la que constata que els catalans, any rere any, disminuïm el consum de fruita fresca. Així doncs, segons l'Idescat, el 2019 cada català va consumir, de mitjana, 8,4 quilos de fruites amb os per any! Molt per sota de Grècia amb 22 quilos de mitjana a l'any o Itàlia amb 21 quilos de mitjana per persona a l'any.
A més, cal tenir en compte que el cultiu de fruiters juga un paper essencial en la protecció del medi ambient: evita l’erosió del terreny i afavoreix el segrest del CO2; d'altra banda, contribueix a la biodiversitat, actua com a tallafoc i disminueix el risc d’inundacions.
Mengem fruita! Perquè, entre altres coses, el consum diari que en fem contribueix a mantenir una alimentació equilibrada i ajuda a evitar malalties greus.
 : eval()'d code</b> on line <b>49</b><br />
)
