“La cacera de bruixes va ser un feminicidi a gran escala.”
Som les netes de les bruixes que no vau poder cremar. Sí? Segur? Aquest lema feminista no és massa rigorós històricament; de fet, el més probable és que siguem les netes de les persones que van assenyalar a aquestes dones que mitjançant rumors van adquirir una fama que en molts casos les va portar a la forca. Si no, segurament que avui no seríem aquí. Reconèixer això ens fa més conscients del fet que en moltes ocasions hem estat al costat dels perseguidors o que hem estat els propis perseguidors, fins i tot, d'alguns col·lectius. La història no para de repetir-se de forma dramàtica però els comportaments no són rígids i sempre som a temps de canviar-los i de fer alguna cosa per aturar la persecució i l’estigmatització dels col·lectius discriminats. Aquesta és una de les reflexions que ens fa la Ivet Eroles Palacios, autora del llibre Dones al marge, bruixes i altres històries d’estigma i oblit de l’editorial Fonoll i que ja porta quatre edicions.
Amb ella hem parlat de les bruixes d’abans i també del paral·lelisme que hi ha actualment amb l’estigmatització de determinats col·lectius.
La Ivet ens ha confessat que el seu treball entorn a les bruixes és un homenatge a les dones del món rural que han estat doblement invisibilitzades.
Sabíeu que la primera llei coneguda a nivell europeu contra el crim de bruixeria es va fer l’any 1424 a les Valls d’Àneu? Un dels epicentres de la cacera de bruixes a Europa.
