"Vivim en una societat en què està estigmatitzat el fet de sentir-se malament."
Mar Parra és un dels majors exponents de la connexió entre dona i natura; així ho reflecteix el nom artístic que adopta en la seua vessant com a cantant i compositora, Éphona, nom de la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l’aigua, la curació i la mort, indistintament. De ben segur que el fet d’haver crescut enmig d’un espai natural protegit ha contribuït de manera significativa a conformar el caràcter d’aquesta dona polifacètica. Com ja hem dit, la Mar és cantant però també és infermera veterinària, educadora hormonal i menstrual i, a més, té al seu càrrec un pàdoc hípic.
Arran de la situació viscuda aquests darrers dos anys, però, també s’ha iniciat en el món de l’escriptura amb l’obra recentment publicada, Cruda, "una oda ecologista de supervivència en temps de pandèmia" com la defineix Nayum al-Masir a la contraportada.
Quan li demanem què és per ella la lluita feminista ens diu que es tracta del procés en què hem d’aprendre a conèixer-nos i a estimar-nos com a dones però sempre des de l’amor i el respecte als altres. Precisament, les bruixes eren dones poderoses perquè es coneixien perfectament i estaven del tot connectades amb la natura. Moltes coses ens separen d’aquelles dones poderoses però les bruixes d’ara també tenen aquesta essència, aquest poder, el coneixement i el control dels recursos naturals i del seu cos; sense cap mena de dubte, doncs, que la Mar és una bruixa d’ara.
