06.08.20
LA XARXA D'INFORMACIÓ POSITIVA
TERESA BOTARGUES
L’ECONOMIA, O ENS LA FEM O ENS LA FAN
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix informació positiva, gratuïta i en exclusiva cada mes
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix informació positiva, gratuïta i en exclusiva cada mes

EL MOMENT ÉS ARA

Teresa Botargues

Teresa Botargues

Pili Garcia i Esther Peiró -
06.01.20 -

Bioeconomia, economia circular, reutilizació sostenible versus economia lineal, obsolescència programada i productes d’un sol ús.

La humanitat consumeix la capacitat del planeta d’una manera més voraç, any rere any. Necessitem 1,75 planetes per viure al ritme en què ho fem actualment. Davant d’aquest pronòstic, un canvi en el consum i la producció, la bioeconomia, ha de ser la clau per al futur. Però cal accelerar-ne la implantació perquè sigui el nostre present. Europa ho té clar: la Comissió Europea va presentar el Pla d’Acció per a desenvolupar una economia sostenible i circular en benefici del medi ambient, l’economia i la societat.

Per saber en quin punt es troba el nostre territori en relació a aquest tema, hem parlat amb la Teresa Botargues, experta en Programes i Fons Europeus.

 

Teresa Botargues, experta en Programes i Fons Europeus

"El que s'està fent a hores d’ara és articular una estructura territorial d’innovació col·laborativa"

La Teresa ens explica que els Fons Europeus són els recursos que la Unió Europea posa a disposició dels seus ciutadans i ciutadanes, perquè aquests puguin tirar endavant projectes que donin resposta als reptes que ells mateixos es plantegen. Precisament, la feina de la Teresa Botargues és la d'optimitzar la utilització d'aquests recursos en els territoris.
 
De Fons Europeus n'hi ha de diferents tipus com per exemple els PECT (Projectes d'Especialització Competitiva Territorial), alguns dels quals s’estan desenvolupant a la plana de Lleida, i que tenen com a objectiu afavorir la millora de la competència dels territoris, de cara a assolir un model de desenvolupament més sostenible i innovador.

Un fet que Botargues remarca pel que fa als Fons Europeus és que d'ençà del 2014, un requisit indispensable per a l'obtenció d'aquests recursos és que aquests vagin destinats a promoure un desenvolupament econòmic, més que no pas d'infraestructures, com havia passat fins aleshores. Arribats a aquell punt, Europa va considerar que totes les regions ja gaudien d'un nivell d'infraestrucutres adequat i que, a partir d’aquell moment, el repte era que aquestes poguessin créixer econòmicament però de manera sostenible. Per tant, de llavors ençà els diners van, més que mai, destinats a generar economia i competitivitat en els territoris.

A partir d'aquí, doncs, és important saber que, per tal d'accedir a aquests fons, un dels principals reptes a què cal fer front és el d'articular una estructura territorial capaç d'optimitzar la demanda, així com la recepció i posterior gestió d'aquests recursos. I això és amb el que la Teresa Botargues està treballant actualment a la nostra zona.

Concretament, el que s'està fent a hores d’ara és articular una estructura territorial d’innovació col·laborativa, a la qual puguin acollir-se els diferents actors del territori —ja siguin empreses, ciutadania, administració local o centres de recerca—, amb l’objectiu d’identificar, conjuntament, quines innovacions necessita aquest territori per tal de donar resposta als reptes econòmics, socials i ambientals que tenim davant. Botargues ens explica que aquesta estructura, que porta per nom Biolab Ponent, té com a objectiu principal el de ser capaç de mobilitzar tots aquests actors i de fer-los participar en el procés de descoberta de quines són les innovacions que necessita el territori, a tots els nivells. A més, remarca que la identificació d’aquestes innovacions és indispensable per poder accedir, posteriorment, als recursos que Europa ofereix. Perquè, segons diu, els recursos hi són; hi són per pagar innovacions però si no s’identifica primer quines innovacions són necessàries, òbviament, no és possible presentar projectes per sol·licitar aquests recursos.

La col·laboració entre els diferents sectors és essencial per crear una estructura territorial d'innovació

"És indispensable que aquesta innovació i aquesta economia verda estiguin dissenyades i sol·licitades des del territori; sinó, ens vindran imposades per agents externs"

Teresa Botargues diu, textualment: “Si som capaços d’identificar quines actuacions hem de fer en l’àmbit social per a incrementar el capital humà que els territoris rurals necessiten per a poder gestionar aquest model econòmic; si som capaços d’identificar les innovacions que a nivell de valorització del capital natural necessitem implementar per extreure tot aquest valor que se sap que aquest capital té; i si som capaços d’identificar quines innovacions s’ha d’implementar a nivell territorial perquè aquest territori sigui atractiu per retenir aquest capital humà que volem promoure i, al mateix temps, el territori disposa de tots els serveis i infraestructures necessaris, si tenim aquests tres àmbits coberts i innovacions identificades en cadascun d’ells, anirem fent aquesta transició."

Aquests són els reptes que cal assolir. El principal inconvenient però, segons l’experta, és que des del territori hem de definir el camí a seguir; i aquesta definició és la que costa perquè implica fer seure en una mateixa taula actors que fins ara, no estaven acostumats a treballar junts, començant per les pròpies administracions locals i passant per agents de l’àmbit de la recerca i de la ciutadania, fins a arribar a l’àmbit del sector econòmic.

Hi afegeix que ha costat molt que els diferents actors del territori entenguessin aquest canvi de paradigma; però cal tenir en compte que aquesta tendència ha vingut per quedar-se perquè en el proper període de programació d'assignació de Fons Europeus, que comença el 2021 i acaba el 2027, un 65% de tots els diners que Europa posarà a disposició de les regions (concretament més de 273.000.000.000 d’euros) s’ha de destinar, sí o sí, a innovació i a economia verda. Per tant, és indispensable que aquesta innovació i aquesta economia verda estiguin dissenyades i sol·licitades des del territori; sinó, ens vindran imposades per agents externs.

"El futur és nostre si ho volem, si ens hi atrevim"

Per tal d'evitar que això succeeixi, a través del Biolab Ponent, s'està actuant a dos nivells: per una banda, s'ha delimitat geogràficament una àrea que coincideix amb la plana de Lleida (el Segrià, la Noguera, l’Urgell, el Pla d’Urgell, la Segarra i les Garrigues). A partir d'aquí, s'ha fet una anàlisi dels recursos obtinguts a través dels Fons Europeus d'ençà del 2014 i que actualment encara estan disponibles. Per tant, el primer repte és el d'optimitzar aquests recursos, és a dir, assegurar-se que aquests van destinats a la millora de la competitivitat del territori i que, realment, hi tinguin un impacte positiu. Per això, s’està fent un mapatge de tots aquests recursos. Per una altra banda, però, cal començar a treballar de manera conjunta —perquè les noves convocatòries ja estan previstes per al 2021—, per tal d'identificar: 1) quines innovacions necessita el territori; 2) per saber com es pot incrementar el capital humà; 3) com es pot gestionar o explotar de manera sostenible el capital natural; 4) com es pot millorar el territori. Així doncs, Botargues ens explica que tota aquesta agenda de transformació s’està construint de manera col·laborativa i progressiva, a través de diferents iniciatives engegades a la plana de Lleida.

Per acabar, ens remarca que des del territori ja s’ha construït el relat, se sap el que promou Europa i es coneix el potencial que té el territori. Per això, diu que a partir d'aquí cal agrupar-lo en diferents eixos en funció del seu potencial vers aquest model i això, la Teresa ens explica que s’està fent dia a dia, parlant amb els alcaldes, parlant amb les institucions i parlant amb els diferents actors.

Això no obstant, també és molt necessari fer un discurs social perquè, en definitiva, el model persistirà si hi ha la capacitat de: per una banda, captar capital humà i, per una altra, fer que el capital humà del territori sigui conscient que això és una oportunitat. Aquest discurs fa prop de tres anys que s’està fent de manera gairebé individualitzada. Per això, ja es comença a veure el fruit de la feina feta: actualment, existeixen tres col·lectius territorials organitzats, que en aquest període han pogut accedir a recursos provinents dels Fons Europeus. Botargues espera poder incrementar la xarxa, però.

Teresa Botargues és una connectora, una visionària però també és algú que creu fermament en el territori i en les possibilitats d’autogestió que té la seva gent. El futur és nostre si ho volem, si ens hi atrevim.

PODCAST

L’ECONOMIA, O ENS LA FEM O ENS LA FAN

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

MONTFALCÓ MURALLAT
La Toscana lleidatana
FRUCTUMcat
El fruit de la perseverança
LA PEDRA SECA
Patrimoni de la pagesia. Patrimoni del món.
SUBSCRIU-TE A L'OEST!
Aconsegueix informació positiva, gratuïta i en exclusiva cada mes
  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.
_
crossmenu