«En pobles molt petits es fan coses molt xules», Alba Secanelll
Murals d’ocells que reviuen un poble de menys de mil habitants, un càtering que cuina amb plantes silvestres, un espai de benestar per a famílies i una aplicació que ajuda a saber quan collir l’oliva. Són els quatre projectes guanyadors de la cinquena edició de Terra d’Oportunitats a Ponent, el programa de CaixaBank i l’Associació Leader de Ponent que aposta per l’emprenedoria rural com a resposta al despoblament.
Terra d’Oportunitats és el programa que CaixaBank impulsa amb grups Leader de tot l’Estat espanyol per donar suport a l’emprenedoria del territori. A Ponent, qui hi posa cara és l’Associació Leader Ponent, i la seva tècnica, Alba Secanell, porta cinc anys veient com els projectes que hi participen hi guanyen, sobretot, xarxa: contactes, formació, visibilitat i accés a una comunitat d’emprenedors que va molt més enllà del propi projecte.
El programa es mou en dos fronts: d’una banda, formació i assessorament per a tota la comunitat emprenedora del territori; de l’altra, una convocatòria anual que premia amb 1.000 euros quatre projectes innovadors, generadors d’ocupació i de creació recent. Diners que, admet la tècnica, “per si sols no són gaire”, però que funcionen com una porta d’entrada a alguna cosa més gran.
Aquest primer front, el de la formació, també es va poder veure de ben a prop el mateix dia que es van donar a conèixer els guanyadors: L’Oest hi va impartir una formació sobre com fer un pitching eficient i efectiu, pensada perquè els projectes sàpiguen no només fer bé les coses, sinó també explicar-les bé.
«Aquests projectes que fa poc que s’han iniciat, moltes vegades els costa impulsar-los. Els 1.000 euros no són gaire, però és una ajuda que va molt més enllà.»
Perquè després dels 1.000 euros arriba una segona fase: els guanyadors de tot l’Estat —més de 200 persones— entren en una mateixa comunitat i competeixen en un concurs formatiu, el repte de Terra d’Oportunitats. Qui queda entre els vint primers accedeix a nous premis, a mentoria i a una visibilitat que difícilment trobaria tot sol: “Fer xerrades, conèixer altres emprenedors, que hi hagi sinergies entre tots”, resumeix Secanell. Leader Ponent hi participa des de fa cinc convocatòries consecutives i, en les tres darreres edicions, ha aconseguit portar algun projecte del territori fins a la final estatal, fins ara celebrada a Madrid, on els finalistes disposen de tres minuts per exposar oralment el seu projecte davant d’emprenedors de tot el país. “És molt enriquidor”, diu la tècnica, que hi destaca sobretot l’intercanvi amb altres realitats rurals que comparteixen els mateixos reptes: ser petits, ser lluny dels grans centres, lluitar contra el despoblament.
Enguany, a més, el procés ha canviat: per primera vegada CaixaBank ha unificat les bases de totes les convocatòries territorials sota una mateixa plataforma. El canvi va generar certa incertesa a l’associació, però el resultat ha superat les expectatives: tretze candidatures presentades i d'aquestes, quatre guanyadores.
El primer dels projectes premiats és l’Enciclopèdia Mural, a Ivars d’Urgell i Vallverd: una col·lecció de murals, sobretot d’ocells, que fa pedagogia de la fauna i la flora de l’entorn i que any rere any s’escampa per més carrers del poble. El segon és l’Espai Ohana, a Vilanova de Bellpuig, un espai d’acompanyament a famílies i infants centrat en el benestar emocional, amb tallers de ioga i meditació. El tercer, Sopa de Pedres, a Rocafort de Vallbona, és un càtering que trenca amb el format clàssic: es desplaça a espais naturals, no només a locals tancats, i proposa menús a base de plantes silvestres, amb un toc botànic ben lluny dels àpats més convencionals. I el quart, ja en clau tecnològica, és una iniciativa de Castelldans que ha desenvolupat una aplicació de seguiment de l’olivera per determinar el moment òptim de recollida i maduració, en col·laboració amb la cooperativa del poble.
Quatre respostes molt diferents a una mateixa pregunta: com es viu, i com es fa vida econòmica, a Ponent. Secanell insisteix que sovint es fan coses molt xules en indrets on ningú no s’ho esperaria, i que poden servir de referent i replicar-se en altres llocs amb problemàtiques comunes. I aquest any, apunta, no seria estrany que més d’un projecte de Ponent arribés a la final estatal: “No seria la primera vegada que passa amb el nostre territori”.
Terra d’Oportunitats és només una de les línies de treball de Leader Ponent, que dedica la seva activitat a la dinamització rural: “Que els habitants que vivim en aquestes poblacions rurals tinguem una millor qualitat de vida, i que les empreses que vulguin emprendre ho puguin fer de la millor manera possible”, explica la tècnica. Per fer-ho, l’associació gestiona també dues línies d’ajuda directa: una per a la inversió —creació, ampliació i millora d’empreses al territori rural— i una altra per a la creació d’activitat econòmica, que inclou també el relleu generacional i els traspassos de negocis. La convocatòria d’ajuts a la inversió, de fet, s’acaba d’obrir i estarà activa fins al 30 de setembre.
Quatre projectes, un mateix territori, una mateixa idea de fons: que emprendre a Ponent no hagi de significar marxar-ne.
