03.12.21
LA XARXA D'INFORMACIÓ POSITIVA
FES-TE DE L'OEST
ADONA'T. SEGRIÀ NORD PER A LA IGUALTAT
Feminisme a nivell supramunicipal
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest

ADONA'T

Al Segrià Nord es respira aires de canvi

Al Segrià Nord es respira aires de canvi

L'OEST -
31.12.20 -

Adona't és una associació formada per vilatanes de prop d'una vintena de poblacions del Segrià Nord. Tot i el fet d'haver estat creada recentment (va néixer a principis de 2020) l'organització té unes directrius clares i, malgrat les restriccions causades per l'actual pandèmia, durant aquest any les seues membres han anat treballant per tal d'arribar a assolir l'objectiu d'igualtat per al qual va ser creada. L'Aida Goixart Andrés, l'Elena Rojo Arqués, la Norma Jordana Berenguer i la Susanna Salse Subirà ens explicaran el com, el perquè i els objectius que donen la raó de ser a Adona't. Segrià Nord per la Igualtat.

 

 

 

 

 

 

Entrevista a algunes de les membres d'Adona't

LA DARRERA ENTREVISTA DEL 2020: UNA TROBADA SUPRAMUNICIPAL DE DONES

Entrevista a membres d'Adona't al Fossar d'Almenar
La darrera entrevista de l'any, una trobada de dones al Fossar situat darrere de l'església d'Almenar

La darrera entrevista de 2020 de L'Oest s’ha convertit en una trobada de dones que s’admiren i es respecten, que riuen sota les mascaretes i que comparteixen experiències, interessos i preocupacions; dones que estableixen lligams estrets, que aprenen les unes de les altres i que, en alimentar-se d’aquesta cooperació, creixen; és a dir, dones que exerceixen la sororitat. 

Ens reunim al Fossar de l'església d’Almenar. Cau la tarda aviat, tot i que el pas de llebre que fa el dia per Sant Esteve ja es comença a notar. Un sol fredolic d’hivern il·lumina quatre dones que brillen, fins i tot, quan la boira fa acte de presència. Són la Norma Jordana Berenguer i l’Aida Goixart Andrés d’Almenar, l’Elena Rojo Arqués de Vilanova de Segrià i la Susanna Salse Subirà de Rosselló, membres d’Adona't per la Igualtat al Segrià Nord. 

En el moment d'iniciar l'entrevista, la Norma Jordana es treu la mascareta: "Ai, Norma, que t’han tret l'ortodòncia?" pregunta l'Aida. "Sí" respon ella, "me la van treure abans de parir! L'1 de març me la treien. El 6 vaig parir i a partir del 13 ja no m'he tret la mascareta!"    

 

I aquest comentari les porta a una posterior reflexió i és que Adona’t és una entitat gestada just abans de la pandèmia, que va haver de recórrer a la virtualitat imposada pel confinament per a constituir-se com a associació. A partir d’aquell moment, totes les sòcies han estat treballant frec a frec però només mirant-se als ulls i havent d’intuir els somriures que la COVID ens obliga a endevinar; malgrat tot, la vida continua rere la mascareta i Adona’t ha fet els primers passos en  plena pandèmia. 

L'entitat està composta per dones dels municipis d’Alfarràs, Almenar, Alguaire, Rosselló, Torrefarrera, Vilanova de la Barca, Vilanova de Segrià, Benavent, Alcoletge, Torre-Serona, Corbins, La Portella, Alpicat, Almacelles, Gimenells i el Pla de la Font que van respondre a la crida feta a través de xarxes socials, pregons i  "eBandos" per reunir-se a Torrefarrera, un dia normal del mes de febrer prepandèmic.  

 

"L'entitat creix i evoluciona amb nosaltres, per tant, sigui on sigui cap a on ens porti serà fantàstic"

L'Elena Rojo Arqués ens explica un dels motius pel qual Adona't és una entitat supramunicipal: "Vivim en poblacions petites i al món rural costa molt trobar persones amb les mateixes inquietuds. Si ens unim, en primer lloc ens sentim més acompanyades i, en segon lloc, compartim recursos. La gent de poble ens hem d’ajudar, hem de fer xarxa, hem de col·laborar, hem de fer acció comunitària, sororitat.” 

Afegeix, a més, que el més bonic que caracteritza d'Adona't és la manera com s’ha creat:

"Persones que no ens coneixíem prèviament ens vam posar en contacte per una motivació comuna. La primera trobada va ser en un bar. Allà vam decidir que l’associació seria totalment democràtica i horitzontal. El primer dia ens vam trobar totes quatre. Tan sols vam posar la llenya,  la flama la vam fer amb moltes altres dones.

”A través de pregons i crides vam poder arribar a moltes dones. Més de quaranta es van posar en contacte amb nosaltres i van venir a la primera reunió, al febrer, a Torrefarrera. Ens pensàvem que seríem quatre i vam ser quaranta.

”No sabem cap on ens portarà Adona’t. El més bonic és que no sabem el que ens espera i cap a on evolucionarà l'associació perquè tot ho creem juntes, horitzontalment i de forma assembleària. L’entitat creix i evoluciona amb nosaltres, per tant, sigui on sigui cap on ens porti serà fantàstic.


Susanna Salse, Aida Goixart, Norma Jordana i Elena Rojo d'Adona't al fossar d'Almenar
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Susanna Salse Subirà, Aida Goixart Andrés, Norma Jordana Berenguer i Elena Rojo Arqués, totes elles membres d'Adona't

Fent referència, encara, al punt de partida, la Norma Jordana Berenguer ens explica que a Almenar feia temps que hi havia un grup de dones amb inquietuds feministes que realitzava petites accions en el marc del 8 de Març “però volíem fer una passa més i constituir-nos com a associació. Una dona del grup, la Pili Garcia, ens va comentar que hi havia altres dones amb les mateixes inquietuds a altres municipis i ens va posar en contacte amb l’Elena; llavors l’Elena va contactar amb la Susanna... i vam començar a crear xarxa d’Almenar a Vilanova de Segrià i a Rosselló.  El dia que ens vam trobar, ens vam motivar moltíssim per a treballar des de l’àmbit rural i amb perspectiva feminista. Als municipis petits de l’Alt Segrià no teníem aquesta xarxa i l’estem teixint".  

Jordana detalla que Adona’t és una associació supramunicipal perquè, entre altres coses, vol valorar el capital humà i social que hi ha als municipis: "Hi és i necessitàvem unir-nos per crear alguna cosa més potent. Perquè necessitem canvis, transformar la societat. Nosaltres que hem apostat per quedar-nos als nostres pobles, al món rural, necessitem fer-nos valer. No podem canviar el món però sí que podem canviar, d'alguna forma, el nostre petit món, cadascuna des del seu propi municipi. Creant xarxa és la manera de poder-nos beneficiar del coneixement que tenen altres persones. Una de les inquietuds que tenim és formar-nos en temes igualitaris i feministes. Tenim les inquietuds i les motivacions però ens falta formar-nos més per generar incidència i canvis en el territori."

 

ADONA'T, ASSEMBLEÀRIA I HORITZONTAL

“Un cop et poses les ulleres lila, ja no pots anar enrere"

L’Aida Goixart Andrés ens explica que Adona’t s'ha hagut de constituir com una associació per tal d'obtenir un NIF i que aquest és l'únic motiu pel qual, dins de l'entitat, s'han assignat els càrrecs de presidenta, secretària i tresorera; apunta, però, que en realitat el que volen és trencar amb aquest esquema vertical i treballar de manera horitzontal i assembleària i així és com ho estan fent:  “Des de la primera trobada es va decidir com seria la nostra organització interna. Vam dir que seria totalment horitzontal i allí ja en vam decidir el nom, els objectius, les inquietuds i això ens va marcar el camí a seguir. [...] A Adona’t vam decidir organitzar-nos en comissions. En tenim quatre: la d'administració, la de comunicació, la de sensibilització i formació i la de dinamització. Però, en el cas que sigui necessari, es pot crear una nova comissió per a actes i accions concretes. Hem creat, per la campanya de les joguines no sexistes, una comissió de coeducació, per exemple.” 

A banda de les comissions, Adona't ha creat la figura de l'agent de canvi. Quan algú detecta una desigualtat, la finalitat és poder-la denunciar a través de l'associació. Segons la Susanna Salse Subirà, a l'hora de denunciar, tenir "una associació que et recolzi pesa molt més que no pas que ho faci una persona sola. Si veiem una desigualtat, la que sigui, com a associació podem fer aquesta denúncia".

Però per poder-la fer, en primer lloc cal comptar amb una societat que sigui capaç de detectar aquestes situacions; és per això que un dels punts forts pels quals aposta l'entitat és la formació, com més amunt explicava la Norma i tal com referma la Susanna: “La paraula feminisme s’està posant en boca de molta gent, tant a nivell positiu com negatiu. El sistema patriarcal ens oprimeix a totes però si no fiquem nom a les coses, no en podrem prendre consciència. Tenim la inquietud de formar-nos. Posant nom a les opressions que vivim és la manera com les podem identificar i fer-les evidents, visibles, per tal que nosaltres i la societat en siguem conscients. Un cop et poses les ulleres lila, ja no pots anar enrere.” 

 

Cartell formació joguines no sexistes
Durant aquesta campanya de Nadal, Adona't ha organitzat la xerrada formativa "Les joguines no són sexistes, i tu?" per tal de conscienciar sobre aquest tema (imatge cedida per Adona't)

El 25N es va dur a terme la primera gran acció d’Adona't

Presència d'Adona't a la manifestació del 8M de 2020 a Lleida
L'associació Adona't també va ser present a la manifestació del 8M d'enguany a Lleida (imatge cedida per Adona't)

La primeríssima acció d'Adona't va ser el 8 de març. L’Elena Rojo ens explica que només van tenir temps, tot just després de les primeres trobades, de fer una petita pancarta per a la manifestació. “No vam tenir més temps. Després es va congelar tot una mica per la pandèmia però vam tirar endavant amb la paperassa i vam constituir l'associació.”  

D'altra banda, als pobles del Segrià Nord , on mai no s’havia fet cap acció conjunta el 25N, enguany Adona’t hi ha promogut una enganxada de cartells. En aquest cas, segons apunta Susanna Salse, s'ha aprofitat l'avinentesa per a mobilitzar algunes de les associacions de dones que ja fa temps que existeixen a la majoria de poblacions però que, en gran part, han deixat de tenir un paper més activista i reivindicatiu. Afegeix, a més, que una de les finalitats d'Adona't és fer-les partícips del  seu projecte. El 25N, doncs, aquestes associacions van respondre a la crida i van formular preguntes per a implicar-se en el canvi.

 

La darrera acció l'estan duent a terme aquestes Festes de Nadal i és una campanya per a conscienciar la població de com escollir joguines, per tal que aquestes siguin coeduccatives. L'han materialitzat a través de les xarxes socials però, també, enviant informació a AMPES i escoles, botigues i comerços dels pobles de l’Alt Segrià i organitzant una xerrada gratuïta en línia per ajudar la gent a prendre consciència del fet que les joguines en si no són sexistes, “en som nosaltres, que hi posem la mirada de gènere”, diu l’Elena Rojo. I afegeix que “per al 2021 tenim moltes accions previstes i algunes que encara no sabem però que aniran sorgint; per tant, a tothom que s’hi vulgui sumar, li volem dir que per nosaltres serà un regal i un superplaer que ho faci”.

El passat 25N, Adona't va realitzar una penjada de cartells a les poblacions que tenen representació a l'associació (imatge cedida per Adona't)  

una associació mixta: "cal incloure els homes en aquesta lluita. Sense ells no podrem canviar la societat"

Membres de l'associació Adona't
Trobada a Alcoletge de part de les membres de l'associació, que és mixta (imatge cedida per Adona't)

Segons la Norma Jordana, Adona’t és una associació mixta perquè "creiem que cal incloure els homes en aquesta lluita. Sense ells no podrem canviar la societat; a més, el patriarcat també afecta els homes. Les dones soles no el podem combatre. Cal implicar-hi tothom”.  

I ens confessa que “sempre havia desitjat tenir nenes perquè creia que des de l'apoderament femení era des d’on s’havia de canviar el món. Ara que he tingut nens, això m’ha generat un repte de per vida; ells ho tindran molt més fàcil per accedir als llocs de poder i, si tenen una visió igualitària i justa del món, ajudaran al canvi". 

“Totes estem afectades (per la desigualtat) i els homes que ens vulguin acompanyar seran benvinguts. Cal que els homes siguin conscients dels privilegis que tenen i  del fet que potser també els hauran de deixar anar. Els homes també tenen tot un repte, ja que hauran de repensar les seves masculinitats”, remarca Salse.  

 

No volem acabar l'entrevista sense demanar-los a les membres d'Adona't si creuen que la generació actual encara té temps de poder gaudir d'aquests canvis pels quals treballen i l’Elena esclata: “I  tant que som a temps de veure canvis com a generació! Però és que si no els fem, les generacions futures tampoc els veuran. La canalla aprèn dels models que tenen i els models som nosaltres. No ens queda més remei que provocar el canvi. Som fills de l'heteropatriarcat, tant homes com dones. Per molt que et sembli que hem fet grans passos cap a la igualtat, quan et poses les ulleres lila vas obrint els ulls i t’adones que has de fer canvis i els has de fer, també, perquè la canalla els està aprenent de tu." 

Just abans de marxar, la Norma Jordana vol deixar clar que “som una associació molt recent però que volem arribar molt lluny perquè als pobles del Segrià Nord s’hi visqui de forma més igualitària. [...] No podem canviar el món però sí que podem canviar, d'alguna manera, el nostre petit món, cadascuna des del seu propi municipi".

Marxem de l'entrevista, doncs, amb la tranquil·litat que ens dona el convenciment que al Segrià Nord es comencen a respirar aires de canvi.

 

"UBI SUMUS". l'espai de l'entrevista

Pili Garcia i Aida Goixart a la Barana del Fossar per entrevista a Adona't
Durant molt temps, el Fossar havia estat un lloc de trobada, de jocs, de reunions i d'expressió d'opinions

L'espai de l'entrevista, en aquest cas, és el Fossar d'Almenar, zona adjacent a la basílica de Santa Maria, església gòtica que es va construir durant la primera meitat del segle XIV sobre un tossal amb extraordinàries vistes.

Es desconeix la data exacta en què es van fer les primeres sepultures al Fossar però se sap que va estar en funcionament fins els anys 1808-1816, moment en què es va construir l'actual cementiri.

Per ser més exactes, l'entrevista s'ha fet a la barana del Fossar, mur que formava part de la muralla que, antigament, constituïa el límit i la principal estructura defensiva del poble.

 

La barana del Fossar és un dels principals miradors del Segrià des d'on, si el dia és clar, la vista pot abastar les terres del Segrià, la Noguera, l'Urgell i, fins i tot, els Pirineus

Aquest element patrimonial va donar nom a una publicació local i períodica que va néixer l'any 1978, La Barana del Fossar. El motiu pel qual es va decidir posar aquest nom a la revista va ser que, durant molts anys, l'espai havia estat lloc de trobada, de jocs, de reunions i d'expressió d'opinions i això era, precisament, el que els seus fundadors volien que La Barana del Fossar representés per al poble d'Almenar en aquell moment, moment en què tot just es tancava una llarga època de repressió; volien que fos, doncs, un espai des d'on guaitar i poder mirar cap al futur com ho havia estat durant tant de temps el mirador.

Avui, anys més tard, un grup de dones s'hi reuneix per tornar a posar en comú idees i opinions, en aquest cas sobre feminisme i igualtat.

Ens trobem, així, en un dels principals miradors del Segrià des d'on, si el dia és clar, la vista pot abastar les terres del Segrià, la Noguera, l'Urgell i els Pirineus i on, avui, s'hi percep la suau carícia d'un aire fresc, dels aires de canvi que es respiren al Segrià Nord.

 

 

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

A LA MEVA ESQUERRA O A LA TEVA ESQUERRA?
L'Oest és la terra on es pon el sol però on també hi surt
DE CAMÍ CAP A LA IGUALTAT DE QUOTES EN EL SECTOR PRIMARI
Entrevista a Loli Jiménez del DARP
LA RELACIÓ AMB LES PERSONES
El que més ens agrada!
FES-TE DE L'OEST
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
Més informació
_
crossmenu