Certament, el poble de Belltall no es troba a la plana de Lleida; de fet és al capdamunt de la serra del Tallat, a la Conca de Barberà, província de Tarragona, però a molt pocs quilòmetres de les comarques de l'Urgell, la Segarra i les Garrigues. Per aquest motiu i perquè la iniciativa s'ho val, ens hem fixat en el Festival Cabanades. Art als marges que es va celebrar el primer cap de setmana de desembre.
Estem parlant d'un projecte de creació contemporània que fusiona l'art i la música, ni més ni menys que, amb el patrimoni rural i les cabanes de pedra seca que es troben pels camins que envolten la riera de Sirolla. Una conversa entre el present, representat per l'art contemporani, i el passat, de la mà d'edificacions com les cabanes de pedra seca que, fins no fa massa, utilitzaven els pagesos per aixoplugar-se i guardar eines i animals. Vet aquí el perquè del nom del festival.
Amb el lema Qui no té memòria ha de tenir cames. Pràctiques contemporànies contra l'oblit, els organitzadors (el targarí Jesús Vilamajó i el regidor de cultura de Passanant-Belltall, Pau Minguet) han ideat aquest festival allunyat de les grans ciutats amb l'objectiu "de desvetllar consciències sobre la necessitat de preservar i reivindicar els valors paisatgístics, històrics o etnogràfics d'un món rural que ha esdevingut fràgil i sovint està sotmès a múltiples agressions". Com a dada significativa cal resaltar que la seu del festival, Belltall, no arriba al centenar d'habitants.
El fred va acompanyar els assistents que van poder gaudir de dues rutes circulars per descobrir les obres efímeres que diferents artistes havien fet en vuit cabanes de pedra i dues balmes. Així doncs, a la cabana de cal Catarino hi havia l'obra de Jaume Amigó; a la de cal Marçal, la de la Isabel Barios Ibars; la Marta Bisbal Torres va transformar la cabana de cal Cuixela; Joan Codina Donarie, la de cal Bisbe 1; Ferran Lega, la de cal Banyeta; Carme Malaret, la de cal Roseret; Núria Rion, la de cal Bisbe 2; Francesc Roig Zárate, la de ca l'Inglés; i Nil Nebot i Riaq Miuq, les balmes de la roca del Parranxo i de la Cometa.
Per recuperar forces un cop acabades les dues rutes, tots els assistents van poder degustar un vermut ofert per l'Associació de Veïns i Amics de Belltall, que es va bolcar a la iniciativa, acompanyats de la música de Cati Plana i Pau Puig que van presentar el seu disc Tretze vares que recupera cançons tradicionals amb dos instruments tan singulars com són la dolçaina en Fa i el bansuri.
El festival va continuar l'endemà, 5 de desembre, amb un seguit d'activitats concentrades a l'era de cal Badio, on l'art i la música en van ser les protagonistes. S'hi va celebrar: un taller de sons d'ocells amb el Drapaire Musical; una reflexió a l'entorn del món rural amb la instal·lació audiovisual Els ocells cantaven malgrat que feia fred de l'artista Ro Caminal; una tertúlia sobre el món rural amb el professor d'història de l'art Joan M. Minguet, la pallassa Pepa Plana i l'artista Ro Caminal; i concerts de la jove cantautora Maria Hein i del cantautor Xavier Mayora. Totes aquestes van ser les propostes per tancar la primera edició de Cabanades. Esperem que la primera de moltes més.
