DESAFIANT L'AGROPATRIARCAT AMB LA CULTURA

Marta Rallo Arnau és una jove antropòloga de Coscó, un micropoble de la Noguera amb tan sols 25 habitants. Investigadora centrada en la ruralitat, el gènere. La seva recerca posa sobre la taula un fenomen que sovint passa desapercebut: l'agropatriarcat.

Avui ens visita la Marta Rallo Arnau. Marta, benvinguda! Tenia moltes ganes de parlar amb tu. Com estàs?

M.R.A

Moltes gràcies! Bé, molt bé. Venir a L'Oest sempre és un plaer.

Sempre tens ganes de tot, Marta! Recordem que ets antropòloga, i no n'hi ha massa, d'antropòlogues, però a més, segur que ets l'única antropòloga de Coscó, perquè és un poble la Noguera de només 25 habitants. Has anat especialitzant-te en temes de gènere i ruralitat, i un dels teus conceptes clau és l'agropatriarcat. Què és exactament?

M.R.A

L'agropatriarcat és la pervivència del patriarcat en contextos rurals amb una forta relació amb l'agricultura. Tot i que l'agricultura ha canviat molt, els rols de gènere històrics encara pesen i condicionen les dinàmiques socials.

Tu vas estudiar a la Universitat Autònoma, a Cerdanyola, però vas acabar tornant a Ponent. Va ser una decisió conscient?

M.R.A

No ben bé! Volia quedar-me a Barcelona, però les opcions laborals em portaven sempre cap a Lleida. Vaig acabar tornant i he vist que hi havia un buit per cobrir, un espai per fer-me lloc i aportar.

Aportar i transformar! Vas formar part de la primera generació de Dones Transformadores. T'hi vas sentir identificada?

M.R.A

Al principi, no! Sentia la síndrome de la impostora, perquè jo "només" havia fet una investigació. Però em van fer confiar en mi mateixa. Sempre he volgut generar canvis i, quan veig alguna cosa que no m'agrada intento plantejar-me què puc fer per canviar-ho i si hi ha alguna cosa que puc fer i veig que tinc l'energia i els diners, ho intento…

Foto: Marc Carnicer - 360Lab

El concepte d'agropatriarcat, com ens limita, sobretot a les dones joves?

M.R.A

En moltes coses. Les dones continuem assumint les cures. Encara passa que a casa l'àvia demanen a la neta que despari taula i no al net. A més, a les zones rurals encara hi ha més pressió sobre la vestimenta o l'orientació sexual. Tot és més visible i, per tant, més jutjat.

Has fet diverses investigacions, com la de les Caramelles de Vilanova de Bellpuig. Explica'ns-ho.

M.R.A

Les Caramelles a Vilanova de Bellpuig es ballen en comptes de cantar-se. Vaig voler entendre aquest fenomen i estudiar com la festa ajuda a fer comunitat. Molta gent torna al poble per les Caramelles, i això és un símbol de com la cultura popular manté el teixit social viu.

Treballes en molts projectes! Què tens entre mans ara?

M.R.A

A Vilanova de Bellpuig fem recerca històrica amb la gent gran. Al Museu Trepat, treballem amb nens perquè entrevistin els seus avis sobre jocs tradicionals. Volem conservar la memòria històrica i alhora ensenyar com fer una bona entrevista.

Vas guanyar el tercer premi Tribuna Atenea 2024. Quina recerca estàs fent?

M.R.A

Estic investigant els Ateneus dels micropobles de Catalunya. Vull entendre com funcionen en diferents ruralitats i trobar casos d'èxit que puguin replicar-se.

Creus que la realitat de Ponent és diferent, per exemple a la de Girona?

M.R.A

I tant! La geografia, la connectivitat, el turisme i fins i tot el suport institucional marquen diferències. A Girona hi ha més persones de fora que s'hi estableixen, mentre que a Ponent el context és diferent.

I quan tindrem els resultats de la teva recerca?

M.R.A

El maig del 2025! Encara queda feina per fer, però estic en ple procés.

Doncs seguirem atents! També ets cofundadora de La Xicoia, una cooperativa amb seu a Agramunt que té com a objectiu apropar la cultura al món rural. Aquest projecte va ser reconegut amb el Premi Reeixim L’OESST 2023, impulsat per Ponent Coopera, com una de les millors iniciatives cooperativistes de Ponent. Quin és el vostre objectiu?

M.R.A

La Xicoia és una cooperativa cultural on treballem per descentralitzar la cultura perquè arribi a entorns rurals. Volem fer arribar propostes crítiques i transformadores a espais on sovint no arribava la cultura en qualsevol de les seves versions, com ara els pobles petits, o els pobles agregats. L'objectiu és portar cultura a llocs on, per falta d'infraestructures o recursos, no arriba habitualment. No estic sola a La Xioia. Som un equip de quatre persones: l’Aleix Morell, especialista en riscos laborals i amb experiència en restauració amb valor afegit; el Joan Vilalta, músic i baterista; i l’actriu Aida Bellet; i jo, una antropòloga.

Marta Rallo Arnau amb els components de la Xicoia

Marta, gràcies per compartir tot això amb nosaltres. Molta sort amb tots els teus projectes. Ets pura energia!

M.R.A

Moltes gràcies a vosaltres. Sempre un plaer!

DESAFIANT L'AGROPATRIARCAT AMB LA CULTURA

Marta Rallo Arnau

Marta Rallo Arnau

TAMBÉ ET POT INTERESSAR