Les recents pintades aparegudes al patrimoni arquitectònic i històric de la comarca de la Segarra han desencadenat una crida a l'acció per part de diverses entitats locals. L'Espitllera Fòrum d’Estudis Segarrencs (EFES), els Amics de l’Arquitectura Popular i la Fundació Jordi Cases i Llebot, han posat damunt la taula la importància de la protecció i preservació d'aquest llegat.
La proliferació de pintades, especialment en cabanes i murs de pedra seca, però també en infraestructures viàries i dipòsits tenen un impacte directe en el paisatge, la identitat cultural i el benestar col•lectiu. El patrimoni cultural no només té valors estètics i ambientals, sinó també una dimensió econòmica, social i patrimonial.
Segons aquestes entitats, la Llei del patrimoni cultural català obliga a les autoritats a protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural. En aquest sentit, existeix l'Inventari del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra, que ha impulsat la Fundació Jordi Cases i Llebot, del qual ja se n’han publicat 8 volums.
RIQUESA ARQUITECTÒNICA DE LA SEGARRA
L'altiplà de la Segarra destaca per la seva riquesa arquitectònica, amb béns monumentals i populars que mereixen protecció especial. Tot i que alguns elements han perdut la seva funció utilitària, com marges, cabanes i cisternes, segueixen sent part integral del paisatge i de la història local. Per aquest motiu és vital vetllar pel seu estudi, protecció, promoció i dignificació, i encara més des que les tècniques en pedra en seca han estat reconegudes com a Patrimoni Mundial Immaterial per la UNESCO.
Tant el Codi penal com la Llei del patrimoni cultural català estableixen mesures penals i sancions administratives per als responsables de danys al patrimoni històric i arquitectònic. Des de reparacions fins a multes a partir de 6.000 euros, aquestes lleis busquen dissuadir a aquells que posin en perill aquest ric llegat cultural.
