L'ESPAI MALDANELL

Darrere d'aquesta iniciativa hi ha l'Eduard Viver i la Minerva Sellés, dos amants de la natura que ja fa temps que treballen per preservar la biodiversitat de la zona. Un dels projectes més vistosos que han impulsat és el dels Estimaocells. I sí, tot i que tenen forma d'espantaocells en realitat no tenen la funció d'espantar-los sinó d'atreure'ls.

El projecte dels Estimaocells neix el 2012 per recuperar la clàssica figura humana de l'espantaocells. Eduard Viver explica, però, que "com que nosaltres estimem els ocells, vam aplicar una psicologia inversa i vam dir: "canviarem el nom i els direm Estimaocells", semànticament un mot similar però amb un contingut molt diferent".

Eduard Viver també explica que "els Estimaocells es diferencien dels espantaocells perquè porten una caixa niu al cap, porten menjadores, porten aigua i la seva funció és estimar els ocells, protegir-los. Estimaocells és un projecte de comunitat perquè cada Estimocells és d'una família del poble. Per tant si en tenim 40, [aquests] representen 40 famílies, propietaris i pagesos. I ha funcionat perquè a través d'aquests ninots hem fet els veritables projectes de fauna: els observatoris de fauna". Eduard Viver afegeix que aquest "és un projecte transformador, perquè ha transformat el poble, la cultura i la consciència [...]. A més és un projecte de reciclatge, perquè [els Estimaocells] estan fets amb materials reciclats i aquest és el seu valor: l'art, el reciclatge, el territori i la biodiversitat".

L'altra impulsora de l'espai, Minerva Sellés, explica que gràcies als Estimaocells "s'ha posat en marxa una dotzena d'observatoris a la zona, fets amb vidre espia que permet observar tota la fauna que ens envolta de molt a prop. Cada setmana venen famílies, grups d'amics i fotògrafs a observar els ocells i la fauna que ens envolta. La restauració de cabanes i aixoplucs de pedra seca ha donat pas a uns observatoris totalment integrats dins del territori i la majoria d'ells gràcies a propietaris i altres pagesos de la zona que s'han compromès amb el patrimoni faunístic que tenim i que volen cuidar. De fet són ells mateixos els que acompanyen els visitants als seus propis observatoris. Aquí és on rau l'èxit perquè és on es tanca el cercle".

I així és com d'un projecte en neix un altre. El mateix ha passat amb l'edifici que acull l'Espai Maldanell. Quan van començar les obres de rehabilitació van descobrir que no era un cobert qualsevol; era l'antic molí del comú, datat al segle XVII, segurament el primer gran projecte que van emprendre els vallbonins després de traslladar-se des de Montesquiu. El més impressionant del molí, del qual se'n vol fer la museïtzació, és que conserva tots els espais per poder explicar els processos per fer l'oli. A més bona part de les estructures estan construïdes mitjançant la tècnica de la pedra seca, declarada Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO. Val a dir que aquest espai s'ha pogut rehabilitar gràcies a un fons LEADER i que és previst que ben aviat comencin les obres per aixecar un nou pis on hi haurà un alberg amb capacitat per a 16 persones i que és finançat per la Diputació de Lleida a través del projecte Ponent Actiu per potenciar el turisme ornitològic.

I tot plegat té un objectiu que ens explica l'alcaldessa Elisabet Riera: "que els habitants del poble i d'aquesta zona es puguin quedar; no volem que la gent marxi."