LES CASES DELS OCELLS

Passejant pels camins dels secans de la plana de Lleida és probable trobar unes construccions ben singulars, casetes d'obra plenes de forats; són torres de nidificació. N'hi ha una trentena, de les quals 11 s'han construït durant aquest últim any. El seu objectiu és protegir algunes espècies d'ocells que estan en perill d'extinció, en especial, el xoriguer petit.

Aquesta i altres espècies viuen als secans de Lleida, uns espais que han vist reduïdes les seves hectàrees amb la transformació als cultius de regadiu de molts trossos. De fet, són ocells que a Catalunya només nidifiquen a la plana de Lleida i a l'Empordà.

Per saber quina és la funció d'aquestes torres, hem parlat amb el Jaume Bonfil Solsona, tècnic de fauna del Departament de Territori i Sostenibilitat. Ell s'encarrega de gestionar, coordinar i fer el seguiment del xoriguer petit des que es va iniciar el projecte. Així doncs, ajudat per altres persones, cada primavera i estiu fa el seguiment dels ocells que s'hi han instal·lat.

Jaume Bonfil surt d'una de les torres de nidificació als Plans de Conill

Com va començar el seguiment del xoriguer petit als secans de la plana de Lleida?

J.B.

A finals dels vuitanta el Manel Pomerol, que és el tècnic que porta això a Barcelona, va començar a treballar-hi. Entre el 90 i el 91 va començar a reintroduir els primers exemplars i ja els anys 92-93 van començar a criar, primer a Girona a la zona de l'Albera i després aquí, a Lleida. A partir de llavors s'han fet introduccions i ell ha anat fent el seguiment de les cries en cabanes i torres. Cada cop però, menys en cabanes perquè han anat caient.

Quina és la situació actualment del xoriguer petit als secans de Lleida?

J.B.

La població, que va augmentar fins a 100 parelles fa 5 anys, ha baixat fins a 50 i ara ha tornat a pujar, creiem que per problemes amb la immigració, a la hivernada. Amb el canvi climàtic hi ha anys que al Sahel no plou, està molt sec i moren de gana, i a la primavera ja no tornen.

Francesc Pont fa el seguiment dels polls de xoriguer petit

Xoriguer petit en una teulada. Foto: Francesc Pont

EL XORIGUER PETIT

És un rapinyaire de mida petita, d'uns 60 o 70 centímetres d'envergadura. Arriba a Lleida al mes de març, després de passar la tardor i l'hivern a l'Àfrica. Fa nius en forats o sota teulada.
Necessita zones amb vegetació, guarets i marges on poder caçar insectes, especialment llagostes.
La transformació de terrenys de secà en cultius de regadiu, l'abandonament de cabanes al camp i la disminució d'insectes, són els principals problemes als quals ha de fer front aquesta espècie.

Polls de xoriguer petit de pocs dies. Foto: Francesc Pont.

Explica'ns quin és el calendari que segueixen aquests ocells.

J.B.

Al maig neixen els polls i al setembre migren per passar l'hivern a la zona de Mauritània, Senegal o Mali; i al març o a l'abril tornen, però hi ha hagut anys que n’ha tornat molt pocs exemplars.

Per què es decideix construir aquestes torres?

J.B.

Perquè és un ocell que cria en forats de cabanes o sota teula, bàsicament, però hi ha llocs, com ara als Plans de Conill, on de cabanes gairebé no en queden o estan en molt mal estat, i llavors una manera fàcil és fer aquestes torres, que estèticament no són el millor, però són molt més segures per la cria i la depredació. A cada torre hi ha entre 24 i 36 caixes niu.

Ous de gralla dins d'una caixa niu en una torre de nidificació

Quin és el vostre dia a dia quan esteu fent el seguiment del xoriguer petit?

J.B.

Cada any mirem a totes les torres i cabanes on ja han criat altres vegades per fer un seguiment general i controlar el nombre de parelles i llegir-les, si podem. Moltes ja són nostres entre cometes, ja les tenim registrades però, per exemple, trobem una parella que ha criat a Belianes, la llegim i veiem que va néixer a Balaguer. A més, si podem, anellem tots els polls. Si han nascut en una cabana potser no hi podem accedir, però més del 90% els podem anellar i així quan tornen els llegim i sabem si van néixer aquí. Aquest any tenim constància de 59 nius de xoriguer petit a la plana de Lleida.

En aquestes torres també feu la tècnica del Hacking. En què consisteix?

J.B.

El Hacking consisteix en criar, en aquest cas, el xoriguer petit en captivitat als centres de Torreferrussa i Vallcalent i quan tenen uns vint dies, quan falten deu dies per volar, portar-los al lloc on t'interessa que volin, en aquest cas en una torre. Nosaltres els portem menjar cada dia i ells des de dins la caixa, el niu, es familiaritzen amb el lloc. Quan surten del niu per començar a volar, per a ells és com si haguessin nascut aquí i per tant al següent any, quan crien, teòricament tornen aquí. S'ha de tenir en compte però, que el percentatge de retorn dels polls que quan són grans retornen d'Àfrica, sempre és menor que en el cas dels polls que han crescut en nius convencionals, ja que aquests tenen els pares que els ensenyen a caçar.

Moltes d'aquestes torres s'han construït arran de la construcció del canal Segarra-Garrigues.

J.B.

La DIA, la Declaració d'Impacte Ambiental del canal, té un seguit de mesures compensatòries per la desaparició d'hectàrees de secans interessants per aquestes espècies, on elles viuen. Una d'aquestes mesures, entre moltes altres, és la construcció d'aquestes torres perquè hi puguin criar. No només hi cria el xoriguer petit, sinó que també hi cria el gaig blau, les gralles i l'òliba, que no és ben bé de secà, però que té molts problemes per trobar llocs per criar.

Parella de gaig blau. Foto: Francesc Pont.

EL GAIG BLAU

És un ocell d'uns 70 centímetres d'envergadura. Destaca per tenir el cap gran, el bec fort i negre i el cos de color blau amb el dors de color castany.

Arriba a Lleida a finals d'abril i torna a marxar a l'agost cap a l'Àfrica Subsahariana. Cria en forats i necessita vegetació baixa a prop de guarets, marges o erms on pugui trobar aliment, principalment insectes grans, sargantanes i petits mamífers.

Les torres de nidificació s'instal·len en terrenys declarats ZEPA (Zona d'Especial Protecció de les Aus). Per quin motiu?

J.B.

Aquestes són zones que tenen uns valors paisatgístics, faunístics i florístics singulars. Quan van declarar quines zones serien ZEPA nosaltres vam mirar en quins llocs podíem posar torres. Evidentment han de ser zones on no hi hagi regadiu. El xoriguer petit menja llagostes, i en camps de regadiu n'hi ha molt poques; les llagostes viuen als secans. Mai n’hem trobat una parella al regadiu, i això que de cabanes també n'hi ha.

Quina particularitat tenen les ZEPA?

J.B.

S'ha de reivindicar que les zones ZEPA tenen una riquesa paisatgística. Per exemple, aquí a Lleida tenim una flora i fauna diferent que no la trobaràs a cap més lloc de Catalunya. I s'ha de conservar, igual que s'ha de conservar una avetosa al Pirineu o uns aiguamolls. La gent ho ha de considerar un patrimoni natural que tenim aquí a Lleida i que és únic. A més, en l'àmbit d'Europa, les espècies estèpiques crien només a la península Ibèrica, en alguna zona d'Itàlia i en alguns punts del sud de França i aquí Lleida aquestes espècies es concentren en secans petits, comparats amb els quals hi ha a la resta d'Espanya. Aquí, en molt pocs quilòmetres a la rodona pots veure el gaig blau, la terrerola, el xoriguer petit, l'esparver cendrós... per aquest motiu molt turisme ornitològic europeu escull venir aquí. I això també crea una riquesa. Ha augmentat molt aquests últims anys i s'han creat empreses especialitzades a portar turisme ornitològic sobretot de Gran Bretanya, Alemanya, Holanda, Bèlgica, que estan molt interessats en aquest tipus de turisme, i tenen un alt poder adquisitiu. Venen aquí a gastar-se uns diners per veure uns ocells que a casa seva no tenen. Alguns d'aquests ocells són els que han nascut o criat en aquestes torres. Un altre exemple és que aquí es pot veure la trenca, que criava prop del canal d'Alfés i també es pot veure l'alosa becuda. És l'únic lloc del món on es pot veure aquestes dues espècies en un mateix lloc.

Paisatge de cultius en secans de Lleida

QUÈ ÉS UNA ZEPA?

Les ZEPA són zones d'especial protecció d'aus que pretenen garantir la protecció de determinades espècies d'ocells i que la UE incorpora dins la xarxa Natura 2000.

Per tal d'afavorir la conservació i protecció d'aquests ocells, els estats membre de la UE han de conservar els seus hàbitats. Aquestes zones, les ZEPA, han de tenir uns condicionants establerts, com ara evitar la contaminació, el deteriorament dels hàbitats o la pertorbació d'aquestes espècies.

Aquestes són algunes espècies que es poden trobar als secans de Lleida: el torlit, la cogullada fosca, la calàndria, la terrerola vulgar i la rogenca, la ganga, la xurra, el sisó, el còlit negre, el tallarol trencamates, el trobat, la xixella, l'esparver d'espatlles negres o el falcó mostatxut...

Els secans són paisatges poc valorats?

J.B.

Ara valorem més els arbres, com més verd sigui i més arbres, sembla que sigui més maco, i allò té el seu interès, però aquí tenim un altre tipus de flora i fauna. Tot es complementa. Ara, en regar-se una part d'aquesta zona, que havia estat secà, hem de cuidar més encara la que queda.

Plafó informatiu dels ocells protegits que es poden veure a les ZEPA de Lleida

Els secans formen part de la biodiversitat i la identitat del paisatge de la plana de Lleida.

Són àrees de gran valor ecològic, paisatgístic i identitari, tant per a L'Oest com per a tot el conjunt de Catalunya.

Un refugi per al xoriguer petit

Un refugi per al xoriguer petit

TAMBÉ ET POT INTERESSAR