La Marta Quintana i el Ramon Cortasa són una advocada i un enginyer que, fa més de deu anys (arran de la crisi del 2008), van saber veure l’oportunitat de reinventar-se i d’adaptar-se als canvis provocats per la crisi. Concretament, l’oportunitat es basava en un model de negoci relacionat amb el sector agroalimentari, cosa gens estranya a la zona on som però el projecte que en neixia era del tot innovador o, si més no, desconegut per la manca de representació que tenia (i encara té) al territori. Així és com va néixer una de les poques assessories alimentàries que podem trobar a Catalunya.
En parlem amb la Marta Quintana Medina, advocada especialitzada en assessorament alimentari preventiu.
D’entrada, la Marta comença explicant-nos que l’objectiu principal de la seva feina és el d’assessorar aquelles empreses del sector alimentari interessades en poder adreçar tots els dubtes tècnics i jurídics generats per la pròpia activitat a un únic interlocutor, en aquest cas a ella, l’assessora alimentària.
I és que en relació al sector alimentari, tal com diu ella mateixa, existeix “un marc legal infinit i, per tant, no només serveix fer bé les coses sinó que hi ha una normativa que s’ha de complir”. Per tal que ens en fem una idea més concreta, entre altres coses, a l’assessoria s’asseguren que els clients compleixin la legislació vigent a l’hora d’etiquetar els productes per tal que utilitzin el nom que els ingredients tenen legalment assignat; o bé del fet que tots els ingredients que empren a l’hora de crear la fórmula de qualsevol nou aliment, estiguin homologats al país on es destinarà el producte ja que alguns són legalment considerats aptes per al consum en determinats països però en altres no. També s’encarreguen d’assessorar les empreses alimentàries en qüestions relacionades a la legislació vigent sobre alimentació en aquells països de fora de la Unió Europea on l’empresa tingui la intenció d’exportar, per tal que el client exporti amb la total seguretat que està complint amb la normativa. O bé d’acompanyar-les en el moment en què el Departament de Salut o el d’Agricultura els estiguin practicant una inspecció o una auditoria.
Una altra gestió important que es duu a terme a l’assessoria alimentària Marta Quintana és l’expedició de certificats de seguretat alimentària “per a empreses que treballen per a grans cadenes de distribució o que exporten, a les quals se’ls requereix que tinguin certificacions com la BRC, IPS, ISO 22000”. Aquests certificats el que fan és assegurar “que l’empresa disposa d’un sistema que garanteix la innocuïtat dels aliments, és a dir, que són segurs”.
I també es dediquen a la formació que, generalment, imparteixen a la seu de la gestoria.
Les empreses del sector alimentari tenen l’obligació d’implantar i gestionar plans d’autocontrol destinats a controlar diferents qüestions inherents al procés de producció. Ens explica Quintana que “són plans per a controlar, per exemple, la potabilitat de l’aigua, la gestió de residus, la neteja i la desinfecció, els proveïdors, l’existència de plagues, la traçabilitat (que és importantíssima) i la gestió dels al·lèrgens, entre moltes altres qüestions”.
La presa de consciència, per part de l’equip de la Marta Quintana, del gran volum de feina que això suposa per a les empreses, juntament amb la voluntat de fer més fàcil i àgil la gestió del dia a dia dels seus clients són els motius pels quals neix l’aplicació Controller 3.0, un software de gestió alimentària en línia que simplifica la gestió de la gran quantitat de registres generats per aquests plans d’autocontrol. A part d’això, els registres que es generen amb el Controller no són manipulables fet que els dona més validesa i credibilitat davant de l’administració o de la justícia, si fos convenient presentar-los-hi. I així ens ho explica la Marta: “És un software que simplifica tot el tema de la confecció de registres derivats de la implantació dels autocontrols, dels prerequisits, és a dir, tot el que és el pla de l’aigua, el pla de residus, el pla de plagues... tot això comporta que es generi molts registres que cal anotar i fa que això sigui molt enrevessat per a l’empresa, sobretot per a l’empresa petita.” A més “el problema que tenen els registres en paper és que si un dia (esperem que no passi) es produeix una intoxicació alimentària, aquests són fàcilment manipulables i no tenen tanta validesa legal com si el registre és informàtic perquè aquest és molt complicat de manipular”. A més ens diu que l’aplicació està adreçada, principalment, a la petita i mitjana empresa que treballa amb sistemes de gestió BRC, IPS o ISO 22000 perquè facilita, en gran mesura, la gestió de la gran quantitat de documentació i de registres que aquests sistemes generen.
Finalment, després de tres anys de prova, aquesta aplicació ha estat llençada al mercat de manera oficial i ja està disponible per a totes aquelles empreses que hi vulguin accedir. En aquest enllaç, hi trobareu més informació.
Després d’una estona d’estar conversant amb la Marta hem detectat que, realment, la feina l’apassiona. Per això, li demanem què és el que la va motivar a decantar-se per fer-la. Ens confessa que “el món de l’advocacia no em va acabar de convèncer i, durant un temps, compaginava l’advocacia amb la gestió d’una empresa que teníem amb un grup de socis amb la que ens dedicàvem a fer sistemes de gestió com ara el 9000, el 14000, de medi ambient, de qualitat i de seguretat alimentària. Va arribar l’època de la crisi i què ens va passar? Doncs que l’empresa va detectar bastant aviat que el tema de la qualitat en el medi ambient es quedaria una mica parat i vam mirar d’anar cap al sector alimentari, que ja era un sector que ens agradava. Doncs bé, ho vam encertar perquè les empreses alimentàries van ser les menys afectades per la crisi perquè es van tirar cap a les exportacions.
”Llavors vam mirar de treballar millor que d’altres, el tema de la crisi; vam tirar cap aquí, ens va anar bé, ens agradava molt el sector i jo em vaig especialitzar més, em vaig formar, vaig fer un postgrau i la veritat és que d’advocats amb el meu perfil, especialitzats en el sector alimentari, n’hi ha poquíssims, no només a Catalunya sinó a Espanya, fins i tot.
Precisament, el fet que sigui una professió amb tan poca representació és el principal motiu pel qual les empreses, tot i el fet de necessitar els seus serveis, molts cops no els els demanen perquè no saben que existeixen assessories especialitzades en aquesta branca legislativa.
Marta Quintana, de fet, defensa el fet que l’assessorament alimentari preventiu és més una inversió que no pas un cost, si tenim en compte el fet que no fer les coses del tot bé, per desconeixement o manca d’assessorament legal, pot suposar haver de pagar sancions importants per part de les empreses. A més confessa que “quan veus que amb el teu ajut s’ha pogut treure un producte al mercat, això no té preu; és a dir, encara que no em paguessin em sentiria compensada, per tant és una feina molt agraïda. Bé, guanyar un expedient sancionador també és gratificant però el fet de crear és molt millor. Jo crec que estarem tots d’acord en que ajudar les empreses a créixer és el millor que hi ha”.
La Marta Quintana té clients d’arreu i, potser per això, ens podria semblar lògic que hagués decidit establir la seu del seu negoci en una població més gran o bé en una ciutat com ara Lleida. O, si més no, que s’hagués traslladat al nucli urbà d’Almacelles; però no ha estat així. Les oficines de l’assessoria es troben als afores d’Almacelles, enmig d’una finca i envoltades d’arbres. “Bé, la veritat és que ens vam asseure fa uns deu o dotze anys (que és el temps que fa que som aquí) i ens vam plantejar: «Comprem un local al poble o arreglem aquesta zona on estem i ens quedem aquí?» I vam decidir quedar-nos aquí, en primer lloc, perquè l’edifici s’havia de reformar igualment i després, perquè aquesta decisió també anava molt d’acord amb la nostra filosofia. Nosaltres érem assessors de medi ambient (i ara, si cal, també ho som) per tant, el tema de la sostenibilitat i del territori per nosaltres era una cosa important. Per això, doncs, no ens hem mogut d’aquí: per la tranquil·litat i perquè aquí estem envoltats de natura i això va molt alineat amb la nostra filosofia i la nostra manera de ser i, també, perquè som d’Almacelles i no vam voler marxar d’aquí.”
Al contrari del que podria semblar, això no és cap inconvenient a l’hora d’impartir els cursos de formació que organitzen al seu centre. Ens diu la Marta que a la gent “li agrada venir perquè és un lloc tranquil, apartat, enmig de la natura; s’hi por aparcar mot bé, la sala està molt ben condicionada i la gent s’ho pren com un matí de formació i, gairebé, de relaxació”.
Quan li demanem a la Marta com veu el futur de la indústria agroalimentària ens diu que “passaria per la innovació, sobretot, l’exportació i, a més, jo crec que les empreses haurien d’optar per millorar l’assessorament preventiu perquè, a banda de la seguretat que dona, crec que és molt econòmic i les empreses que assessorem habitualment acaben donant-nos la raó; és molt més econòmic pagar aquest assessorament preventiu que pagar la tramitació d’un expedient sancionador o, fins i tot, haver d’anar al jutjat com els ha passat algun cop”. Segons ella, “aquestes són les claus de la indústria alimentària de cara al futur”. A banda d’això, també remarca la importància de la informatització i l’automatització de tots els processos d’autocontrol i de registre, en general.
Gràcies a aquesta conversa amb la Marta Quintana, doncs, hem descobert aquesta professió, l'assessorament alimentari preventiu, feina que sembla tenir el futur assegurat per la necessitat de la seva existència, precisament.
Si voleu saber més coses sobre la gestoria de la Marta Quintana, podeu trobar-ne més informació a la seva pàgina web, al seu canal de Youtube i/o, també, seguir-la a través de les xarxes socials (Instagram, Facebook, Twitter i Linkedin).
