L'ESPIRULINA

Si per definir-vos el producte sobre el qual us parlarem avui, us diem que es tracta d'un aliment de color verd fosc, dotat d'unes propietats nutricionals extraordinàries, entre les quals en destaca l'elevat valor proteic, la capacitat de millora del sistema immuntari o bé la gran aportació que ens fa de vitamines del grup B, als que ja teniu uns quants anys com ara nosaltes, la primera cosa que us vindrà al cap seran, possiblement, aquells espinacs que en Popeye feia sortir de la llauna a gran velocitat i que, tan bon punt s'acabava de cruspir, li donaven una força descomunal que el feien capaç de vèncer tot aquell i tot allò que li barrés el pas. Aquest, però, no és l'aliment protagonista del nostre reportatge perquè, ara i aquí, parlarem de l'espirulina, una microalga que està fent mèrits per esdevenir un dels superaliments del futur i que, tot i tenir més de 3.500 milions d'anys, és força desconeguda.

D'altra banda, encara que els espinacs no siguin l'aliment protagonista del reportatge d'avui i, si bé sembla que la seua principal propietat no és l'aportació de ferro que, per diversos equívocs, se'ls atribuïa arran dels dibuixos animats del Popeye, no volem pas desmerèixer aquest aliment ja que el seu consum aporta altres beneficis, com ara alts nivells de fibra o grans quantitat de vitamines.

Avui, doncs, no parlarem d'espinacs sinó que parlarem d'espirulina amb en Joan Solé, l'emprenedor que ha muntat la primera granja d'espirulina fresca a Europa. Aprofitem per dir-vos que amb aquesta entrevista, acomiadem l'aportació que L'Oest ha fet a la campanya Tinc sort de tenir-te a prop que la Diputació de Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica, ha estat duent a terme aquests darrers mesos per tal de promoure el comerç i la petita empresa de proximitat.

En aquest cas, també podem dir ben fort i ben clar que tenim sort de tenir a prop el Joan Solé i l'empresa Espirulina.Bio d'Almenar perquè és un luxe tenir la primera granja d'espirulina fresca que es va establir a Europa l'any 2019, al costat de casa.

Joan Solé, explica’ns què és l’espirulina?

J.S.

L’espirulina és un aliment, concretament, també està catalogat com un superaliment i el que se'n destaca no és tant el gust, que també, sinó que se'n destaca, sobretot, les seues propietats nutricionals. Podem dir que està catalogat com un dels millors aliments per al futur de la humanitat i en sobresurten vàries propietats des del complex de vitamines del grup B (que va bé per l’estrés) fins al seu alt contingut en proteïna, passant pel seu alt contingut en pigments antioxidants i antiinflamatoris i així fins a un llarg etcètera.

I això, qui ho diu?

J.S.

Això ho diuen milers (i dic milers i no centenars) d’estudis científics que avalen el seu ús; de fet el seu ús data de temps immemorials per part dels asteques o de tribus africanes i, en temps moderns, fins i tot la NASA ha enviat l’espirulina a l’espai on és un aliment habitual dels astronautes.

En Joan Solé és l'emprenedor responsable que tinguem aquesta microalga, l'espirulina, a l'abast de la mà

Quina característica té l’espirulina que no tingui una altra alga?

J.S.

En realitat, parlem d’una microalga i no d’una alga i això fa que la manera de cultivar-la sigui completament diferent. L’espirulina és una microalga; en realitat, és un cianobacteri. Tot i això, si diem cianobacteri potser hi hauria gent que es faria enrere i per això en diem microalga. Llavors, què té de diferent? Doncs que és un ésser molt, molt, molt. molt petit. Podem dir que en una abraçada hi ha tants filaments d’espirulina com éssers humans hi ha al planeta Terra.

Llavors tu la pots cultivar, també, aquí al Segrià perquè és d’aigua dolça?

J.S.

És d’aigua dolça, tot i això també tolera una mica de sal i aquí hi ha una salinitat al voltant de 5 grs./l (pensem que al mar és de 35 grs./l) i el que no fem mai amb l’espirulina és cultivar-la amb aigua de mar perquè al mar hi ha molts metalls pesats; per tant, si la cultivéssim amb aigua de mar tindríem una espirulina de baixa qualitat que és el que sol passar amb l’espirulina que trobem avui al mercat; és una espirulina cultivada amb aigua de mar i això fa que sigui de molt baixa qualitat degut als alts continguts que té de metalls pesats.

La granja d'Espirulina.Bio està situada a Almenar, concretament a la partida de La Bassanova, i envoltada d'arbres fruiters

I també una de les característiques del teu producte (potser perquè és de circuit curt) és que és fresc; produeixes espirulina fresca, entre altres varietats.

J.S.

Sí, podem dir que produir espirulina ja és una cosa molt particular, molt específica i molt complexa però aquí hem anat un pas més enllà, inclús, i som la primera empresa europea que produeix aquest producte que és l’espirulina fresca. És un producte molt exclusiu, amb una data de caducitat de tan sols set dies, però és quelcom fresc, és recent recol•lectat. El que fem és recollir al matí i, a la tarda, molts clients ja la tenen. O si no, mitjançant una empresa de transport refrigerat, l’enviem directament a casa.

Quines serien les diferències entre lespirulina fresca i la seca?

J.S.

Doncs, ho podem comparar amb la diferència entre menjar-te una nectarina d’aquí al costat (vas a collir-la de l’arbre i te la menges) o bé que la mateixa nectarina se la mengi algú a Rússia, on hi arriba després de vint-i-un dies o; encara pitjor, menjar-se una nectarina deshidratada. Llavors clar, a nivell de gust, a nivell de propietats, poc té a veure una cosa amb l’altra.

Així doncs, és un superaliment que té un munt de propietats; però això, de quina manera ho introduïm a la nostra dieta? Perquè aquesta és una tasca pedagògica que també heu de fer, oi?

J.S.

Sí. El que ha passat és que la poca gent o la gent que coneix l’espirulina en coneix el seu format en pols o el seu format en pastilles. Nosaltres no fem pols perquè per nosaltres la pols és sinònim d’espirulina de baixa qualitat que ha estat deshidratada a altes temperatures. I el problema d'aplicar-hi aquest procés és que (diuen) que l’espirulina resultant té mal gust. Tot i això, quan tastem una espirulina de la nostra granja (que després la tastarem), veureu que té un gust molt, molt neutre i això fa que es pugui introduir com un altre aliment, com qui menja pomes, que van bé pel sistema digestiu, però no ens les mengem pel sistema digestiu en general sinó que ens les mengem perquè ens agraden.

Doncs el que estem fent aquí és aquesta tasca pedegògica d'explicar a la gent perquè pots introduir l'espirulina a la teua dieta i, evidentment, quins efectes positius té.

I també com menjar-la perquè, per exemple, ara acabeu de fer un repte en un grup de WhatsApp molt gran (de dues-centes cinquanta persones) i allí n'heu anat explicant receptes, és a dir, com introduir-la en el dia a dia.

J.S.

Exacte! És un aliment nou, almenys per la major part de la població, i com a aliment nou el que hem de fer és explicar a la gent com menjar-lo.

Què podem dir de com menjar-lo? Doncs, pràcticament, es pot mesclar amb qualsevol aliment excepte si es cou. El que no hem de fer amb l'espirulina (o bé, evitar-ho al màxim) és cuinar-la perquè quan superem els quaranta graus, l'espirulina el que fa és perdre propietats. Llavors, si mengem aquest aliment, especialment, per les seues propietats nutricionals, quan el courem perdrem bona part d'aquestes propietats.

ELS REPTES D'ESPIRULINA.BIO

L'espirulina és una microalga que es pot combinar amb una gran varietat d'aliments (imatge cedida per Espirulina.Bio)

El fet que l'espirulina sigui un aliment força desconegut fa, fins a cert punt, necessari que se n'expliqui la manera com es pot consumir. Com que a Espirulina.Bio en són del tot conscients, gran part de la seua tasca consisteix en fer pedagogia sobre aquest producte. És per això que, darrerament, han engegat diversos reptes d'una durada de pocs dies a través de grups de WhatsApp, en què la health coach Ariadna Serra proposa diversos menús amb l'espirulina com un dels ingredients indispensables per tal d'assolir diversos objectius com ara la millora del sistema immunitari, entre altres.

Precisament, arran de la gran acollida que ha tingut el darrer d'aquests reptes (n'hi ha un altre que és a punt de començar), Espirulina.Bio ha editat un llibre que recull totes les receptes i els consells que s'han emès al grup durant aquests dies i, també, informació i receptes extra. Si hi esteu interessats, ben aviat estarà a la venda en versió digital, a través de la seua pàgina.

Dius que l'ONU també l'ha catalogat d'una determinada manera?

J.S.

Sí, l'ONU l'any 1974 la va catalogar com un dels millors aliments per al futur de la humanitat, és a dir que no és poc el que va dir de l'espirulina, i l'any 2003, l'ONU va crear l'IIMSAM que és l'institut intergovernamental per a l'ús de l'espirulina contra la malnutrició. És, podem dir, l'únic aliment que té un institut d'ins l'ONU, el qual promociona el cultiu de l'espirulina per combatre la malnutrició.

l'espirulina i l'assoliment dels ods

En aquesta taula apareixen tots i cadascun dels disset ODS o Objectius de Desenvolupament Sostenible (Font imatge: Respon.cat)

L'IIMSAM (Intergovernmental Institution for the use of Micro-Algae Spirulina Against Malnutrition) és una institució creada per l'ONU i destinada, com bé explica el Joan, a vetllar per la producció i el consum de l'espirulina. Tal com es pot llegir al lloc web de la institució, la producció i el consum d'espirulina, en les quantitats adequades, podrien contribuir a l'assoliment d'alguns dels ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible), objectius que les Nacions Unides van establir l'any 2015 amb el propòsit que l'any 2030 poguessin ser del tot assolits.

L'IIMSAM preveu que la producció i el consum de l'espirulina podrien contribuir a l'assoliment de, com a mínim, cinc d'aquests disset objectius: l'erradicació de la pobresa (ODS 1); la desaparició de la fam al món (ODS 2); la garantia de salut i de benestar per a les persones, en general, i per a la canalla, en particular (ODS 3); la consecució del dret dels infants a rebre educació i de qualitat (ODS 4); i la garantia que tots els habitans del planeta puguin disposar d'aigua neta (ODS 6).

Això no obstant, tenint en compte les característiques del cultiu d'aquest aliment (l'espirulina contribueix a la reducció de l'efecte hivernacle per la seva gran capacitat fotosintètica) i la manera com es produeix (ús de pocs recursos), val a dir que el fet de produir-la i consumir-la també incrementa la possibilitat d'assolir objectius com ara la producció i el consum responsables (ODS 12) i l'acció pel clima (ODS 13).

I amb tot, com és que és un aliment tan poc conegut, encara?

J.S.

Bé, és poc conegut però tot i això és la microalga més cultivada al món. Es processa, es posa a la venda, més de noranta mil tones d'espirulina la qual cosa, la converteix dins el món de les microalgues en la més consumida o la més coneguda.

Fa deu anys, quan vam començar (als nostres inicis) parlàvem de l'espirulina i podríem dir que pràcticament ningú sabia què era. En aquell moment, ja estàvem explicant què era l'espirulina, com consumir-la i com cultivar-la i, en aquell moment, pràcticament ningú la coneixia. Avui en dia, als supermercats ja podem trobar espirulina. Per tant, podem dir que, poc a poc, es va obrint pas en el mercat i, poc a poc, cada dia és més present en les nostres dietes.

Ens expliques, Joan, que tu ja la coneixies i en feies autoconsum fa uns deu anys. Però, com fas el salt d'emprendre? Què t'impulsa a fer una granja d'espirulina?

J.S.

De fet, nosaltres vam partir més del que eren els moviments socials i explicàvem a la gent com cultivar l'espirulina a casa; això va ser creant una associació que es diu Xarxa Espirulina on explicàvem que amb un metre quadrat d'espirulina cultivada al balcó pots obtenir, gairebé, la ració diària de proteïna que necessita un ésser humà.

Vam començar així i és l'any 2012, en què comencem a fer el salt empresarial; comencem aquest procés d'I+D (d'Investigació i Desenvolupament) per tal d'obtenir aquest producte que vam començar a obtenir l'any passat, i que és l'espirulina fresca. Han sigut sets anys d'investigació, col·laborant amb diferents universitats, fins a poder obtenir aquest producte.

Tu tenies claríssim, doncs, des del primer moment o des de fa molt de temps, que volies muntar una granja i fer aquesta producció intensiva d'espirulina?

J.S.

Bé, el que està clar és que l'espirulina dona una cosa que omple l'ànima en el sentit que, no només estàs fent un aliment que va bé per les persones (perquè ho estem comprovant; la major part com que són clients propers, o tenim una relació bastant cordial amb el client final, el que fem sempre és rebre un feedback. Estem molt satisfets amb la millora de la salut de les persones que provoca l'espirulina i treballar en aquest àmbit és molt agraït) sinó que també hi ha l'àmbit de cuidar el planeta. L'espirulina el que fa no només és cuidar els éssers humans sinó que també cuida el planeta.

Amb una granja com aquesta, que tan sols té 200 metres quadrats, podem estalviar vint milions de litres d'aigua i clar, poder dir això és molt satisfactori per un mateix. Llavors, per a la persona (jo en aquest cas) que vol crear projectes que no només vagin bé a les persones sinó que també tinguin en compte l'entorn, l'espirulina compleix tots aquests requisits.

Perquè tu vens ja de família pagesa i volies alguna cosa més.

J.S.

Sí, jo vinc de família pagesa, es pot veure -fa referència a l'entorn que està ple d'arbres fruiters-; tot i axiò, els meus estudis són d'enginyer industrial. Llavors jo començo a investigar perquè arran de viatges varis, vaig conèixer l'espirulina a França, i l'espirulina m'arriba, d'alguna manera, com un ésser de la humanitat que va bé per combatre la malnutrició.

He estat a l'Àfrica en projectes humanitaris i, realment, he pogut comprovar de primera mà com nens o persones que estan al llindar de la mort, inclús desnonats per la medicina local perquè amb els recursos que tenien no es podien alimentar bé, he pogut veure com al cap d'una setmana, deu dies, aquella personeta que estava pràcticament morta es recuperava tan sols amb deu grams al dia d'espirulina.

I poder viure això i poder explicar-ho dona una satisfacció molt concreta que et fa dir "cap aquí vull caminar, això és el que vull que passi a la meua vida".

A la botiga d'Espirulina.Bio hi trobareu tant espirulina seca com espirulina fresca

Parlaves d'aquest feedback directe que teniu amb les persones que consumeixen la vostra espirulilna. Com ho feu? És a dir, com podem aconseguir la vostra espirulina i com podem aprendre a consumir-la?

J.S.

El que tenim clar és que en ser un nou aliment, el client o la persona que en consumeix necessita aprendre com menjar-lo. Llavors, tenim una relació molt íntima en la qual li preguntem: "L'has sabut introduir? Tens algun problema? Estàs notant algun efecte sobretot al sistema instestinal que és on primer es nota (no és l'únic però sí el primer)?" I llavors el que fem és un seguiment ja sigui a través de WhatsApp, ja sigui a través de correu electrònic, ja sigui a través de trucades telefòniques per preguntar-li com li està anant a aquest client.

Llavors, si alguna persona en vol consumir, simplement pot entrar a la pàgina web que és www.espirulina.bio i alli pot fer la comanda directament o si no, a la mateixa pàgina web pot trobar el telèfon on pot enviar-nos un whatsapp o trucar-nos directament i l'atendrem amb molt de gust.

I aquesta seria l'espirulina fresca.

J.S.

Si, l'espirulina fresca però de fet les dues espirulines es poden comprar des del web, tant la fresca com la seca.

Parla'ns de periodicitat, de temporaliat. És un producte que es pot cultivar tot l'any o té unes característiques de producció específiques?

J.S.

L'espirulina és un ésser fotosintètic per tant, necessita la llum del sol i és un ésser que necessita temperatura. Podem dir que necessita al voltant d'uns trenta graus de forma més o menys òptima per multiplicar-se. Aquí a Lleida a l'hivern, la llum és poc abundant. Ja sabem els dies de boira que tenim i, a més, les temperatures hi són molt baixes. Amb un hivernacle ho aconseguim i, de moment, la idea no és escalfar-lo perquè ens sembla que seria anar contra el procés natural de l'espirulina. Llavors el que fem a l'hivern és reduir moltíssim la producció. Per tant, als clients que volen continuar consumint-la fresca, el que ferm és servir-los uns paquets que es poden guardar al congelador i llavors tenen espirulina fresca (congelada) durant un temps més llarg.

I tot aquest procés també sorgeix de la tasca d'investigació que heu desenvolupat?

J.S.

Sí perquè congelar l'espirulina no és tan fàcil com ficar-la al congelador i ja està; per tant, el que hem fet és aconseguir una forma molt simplifacada de congelar-la per tal que no es trenqui la moherina que és la paret cel·lular de l'espirulina i, així, aconseguir que tots els pigments i tota la clorofil·la es mantinguin units dins dels seus filaments.

A Espirulina.Bio produeixen l'espirulina en unes basses d'aigua dolça, ubicades a l'interior d'un hivernacle

Com veus el futur? O com t'agradaria veure'l?

J.S.

Doncs no ho sé; el que està clar és que Lleida, Vic i altres territoris s'estan omplint cada cop més de granges de porcs o d'altres animals; és evident que aquest procés ha provocat una contaminació dels aqüífers de tota Catalunya i pràcticament de mitja Europa. A Espanya s'estan produint moltes de les necessitats càrniques, ja no només d'Europa sinó del món, i el que està clar és que necessitem un canvi de sentit. No podem seguir anant cap aquí perquè al final xocarem contra la paret. No sé si serà l'espirulina; tinc clar que l'espirulina estarà en aquest escenari o que hi pot estar i segurament hi haurà d'altres elements però el que està clar és que hem de fer un canvi en la dieta a nivell humà perquè no podem seguir així fins que piquem de cap contra la paret. El que hem de fer és veure-ho, observar-ho i mirar de trobar-hi solucions.

L'espirulina pot ser una d'aquestes solucions, esperem que no l'única perquè la cosa està molt malament, així que en necessitem unes quantes i el que volem és que més persones s'acostumin a aquest tipus de menjar més eficient per al planeta però també més eficient per a les persones.

I ja per acabar, Joan, si anem molt perduts i volem saber quin és el procés de l'espirulina i veure com es produeix, us podem venir a visitar?

J.S.

Sí, i tant! Per qui ho vulgui aquesta és una granja oberta. De fet, creiem que aquesta és una de les claus del negoci: que el client final conegui la granja, que vegi que no hi ha trampa ni cartró, que vegi com aquí produïm espirulina i com ens esforcem perquè aquesta sigui de molt alta qualitat i, a partir d'aquí, generar confiança en el client, explicar-li; inclús fem breus degustacions amb les persones. Així que si algú vol visitar la granja, es pot posar en contacte amb nosaltres, ja sigui a través del web o a través del telèfon. Tot i això, ara mateix, donada la situació actual pel coronavirus, les visites estan tancades. Esperem poder obrir al mes de setembre però és una situació bastant incerta en què ningú pot fer gaire previsions.

Sembla, doncs, que l'espirulina tindrà un paper important en l'alimentació d'un futur no gaire llunyà. De moment, nosaltres ja l'hem començat a introduir a la nostra dieta.

A més, a Espirulina.Bio no aturen els seu procés d'investigació i van cultivant sinergies que, fins ara, els han portat a establir col·laboracions amb diversos gastrònoms, com ara l'Ivan Pascual o la Teresa Carles, per exemple.

Frisem per veure el resultat de tot plegat ben aviat!

El superaliment del futur que tenim al costat de casa

El superaliment del futur que tenim al costat de casa

ELS REPTES D'ESPIRULINA.BIO

l'espirulina i l'assoliment dels ods

PODCAST

TAMBÉ ET POT INTERESSAR