Segurament si pregunteu a qualsevol persona d'on provenen els pistatxos que hi ha al mercat, us respondran que no ho saben o com a molt us diran que de l'Iran, lloc on es produeix el 50% de festucs que es consumeixen al món. Pocs saben que ja s'ha fet la primera collita de pistatxos a Lleida, en concret, a la finca Mas Colom de Tàrrega, propietat de l'empresa Grup Borges.
El mes de març de l'any 2015 es va plantar 15 hectàrees de pistatxers, amb la previsió que aquest 2020 hi hagués la primera collita de festucs. Un any abans del previst, però, els arbres han començat a donar els seus fruits i ja se n'ha recol·lectat 174 quilos per hectàrea segons els responsables, gràcies al reg i als fertilitzants i, evidentment, a la bona adaptació que han tingut els arbres a les condicions dels terrenys d'aquesta zona. La previsió és que en quatre o cinc anys s'arribi a la producció d'entre 2.000 i 2.500 quilos de fruit per hectàrea. Heu de tenir en compte que tot i que és de creixement lent, la vida productiva del pistatxer és de 50 anys.
El cultiu de pistatxos creix bàsicament al voltant del canal Segarra-Garrigues, però també n'hi ha finques a zones més allunyades com ara Tremp, la Torre de l'Espanyol o la Franja de Ponent. De fet, aquest 2020 ja hi haurà 200 hectàrees de pistatxers plantats i la previsió és que l'any vinent la quantitat augmenti fins a 300.
La clau de l'èxit és una conjunció de fets: per un costat, l'arribada de l'aigua gràcies al canal Segarra-Garrigues; per l'altre, l'experiència adquirida en aquest cultiu a les finques que Borges té a Carquí de Guadix, a Andalusia; i, finalment, la posada en marxa del PECT Motors del Segarra-Garrigues amb l'anomenat Projecte Pistatxo coordinat per l'associació ACORD.
Aquest projecte té l'objectiu d'aconseguir l'adhesió d'explotacions agràries amb dotació suficient d'aigua, perquè conreïn pistatxos en cooperació amb el Grup Borges. El sistema que s'estableix és un contracte "win-win" de 20 anys, prorrogable, pel qual l'agricultor conrea pistatxos amb l'assessorament dels experts del projecte agrícola de Borges Agricultural Industrial Nuts (BAIN) i l'empresa es compromet a comprar-los-hi a un preu beneficiós per a les dues parts per, després, fer-ne el processament i la comercialització.
I és que l'objectiu final del projecte és millorar la renda agrària dels productors i dinamitzar l'economia d'aquesta zona.
La varietat que es cultiva en aquestes plantacions és la Kerman, procedent d'una selecció feta a Califòrnia, als Estats Units, de gran mida i qualitat. A banda d'això, és una varietat que s'ha adaptat fàcilment al nostre entorn, té un alt rendiment productiu i de la qual, a més, l'agroindústria agraeix la facilitat de pelar-la, assecar-la i torrar-la.
L'arbre del festuc, originari de l'Àsia Central, és dioic, això vol dir que té plantes femenines i masculines. Els fruits són petits ovals vermellosos, que tenen una pell exterior tova. A dins hi ha la llavor, el pistatxo, que està protegida per una closca dura. En l'àmbit meteorològic el pistatxer s'ha adaptat molt bé a L'Oest, ja que la floració es produeix a finals d'abril, quan el risc de les temudes gelades és mínim. A més la planta es desenvolupa molt bé en condicions d'estius calorosos i hiverns freds.
Els dos noms són correctes en català. I de fet tenen el mateix origen però han evolucionat de forma diferent al llarg dels segles. El nom original prové del grec pistákion que en àrab es va transformar en fústaq o fústuq, d'on prové festuc i per l'altre costat en la paraula italiana pistacchio d'on prové pistatxo.
Doncs sembla que sí! Aquest és un fruit sec molt apreciat pels àrabs, per això no és d'estranyar que en època de dominació musulmana a la península, aquest arbre ja s'hi conreés. I si és així, com és que no se n'ha mantingut la tradició? Doncs sembla que quan els cristians van conquerir aquelles terres, no sabien que perquè els pistatxers tinguessin fruits era necessari conservar els arbres mascles i els van arrancar tots. Així va ser com es va perdre aquest conreu que ara s'ha recuperat.
