26.01.21
LA XARXA D'INFORMACIÓ POSITIVA
LIFE AGRICLOSE
La tecnologia al servei d’una fertilització més sostenible
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix informació positiva, gratuïta i en exclusiva cada mes
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix informació positiva, gratuïta i en exclusiva cada mes

OPORTUNITATS PER AL SECTOR AGRÍCOLA I RAMADER

Entrevista a Jaume Boixadera

Entrevista a Jaume Boixadera

Pili Garcia -
02.12.19 -

Consumir productes de proximitat ajuda a reforçar l’economia local, redueix la despesa energètica que provoca el transport i cuida el nostre entorn, lluitant contra el despoblament.

Cal que fem activisme del consum de proximitat i no només els particulars, també els productors, les empreses, els organismes…

Què passaria si aquest activisme el féssim extensiu i l’apliquéssim, per exemple, a la fertilització dels sòls? Doncs que es reforçaria l’economia local, es reduiria la despesa energètica del transport, es tindria cura de l’entorn tot evitant el despoblament i, a més, es reutilitzaria un residu fent girar la roda de l’economia circular. Aquest és el concepte: fertilització quilòmetre zero; adobs de proximitat que connectin la ramaderia amb l’agricultura.

I aquesta és, ni més ni menys, l’essència del projecte europeu LIFE AGRICLOSE, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i per les regions italianes del Piemont i la Llombardia.

Es tracta d’un nou paradigma, una nova manera de fer en el maneig dels purins.

Anem a pams: en el medi natural, els elements continguts en els fruits i les fulles tornen a terra un cop aquests cauen i es descomponen, o bé ho fan a través dels excrements dels animals que hi habiten. Però en el cas dels conreus, les collites surten per a no tornar i el terra es va empobrint amb el pas del temps. Per això la fertilització és necessària si es vol mantenir les collites, any rere any.

Per tant, per què cal utilitzar adobs químics quan en tenim d’orgànics que, a més, són un problema per al ramader? Per què no utilitzem els adobs de proximitat produïts a les explotacions ramaderes del territori? Per què no posem fil a l’agulla per aconseguir el doble de solucions? I, per què no s’ha fet fins ara?

La gestió de les dejeccions ramaderes no és fàcil en àrees on hi ha una densitat de granges elevada i, encara menys, quan es troben envoltades per cultius on no és habitual aplicar-ne, com és el cas dels fruiters.

En aquestes zones, tractar els purins pot ajudar a la seva gestió però, actualment, per aplicar els subproductes que se n’obtenen als camps agrícoles, manca maquinària adaptada, més coneixement sobre la seva composició i nous aspectes de regulació i certificació.

Et voilà!, aquí el tenim: LIFE AGRICLOSE. L’aposta per la promoció de noves estratègies de fertilització que, a més, permetin millorar la gestió del purins. Sinergies. Una estratègia win-win.

El Jaume Boixadera és el cap de Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació.

L'entrevista

Què és el Life Agriclose?
J.B.
És un projecte cofinançat per la Unió Europea on, juntament amb altres socis de Catalunya i Itàlia, busquem implementar una sèrie de tecnologies que permetin millorar la recuperació i la utilització dels nutrients continguts a les dejeccions ramaderes i transferir-les al sector.
Per què és tan necessari creure en aquest projecte?
J.B.
Bé, estem en una àrea, on s’ha desenvolupat dos sistemes agraris que, de vegades, no s’acaben de parlar: d’una banda, hi ha un sistema ramader molt potent que produeix molts nutrients, que es troben en formes orgàniques i que tenen un valor potencial molt elevat com a nutrients; i per un altre cantó, tenim un sistema de producció de cereals, de fruita, etc. que també necessita nutrients però que sovint els va a buscar en àrees amb nutrients minerals, tenint aquí a la vora, a la cantonada una font de nutrients orgànics que, a més a més, aporten matèria orgànica al sòl i, també, donen millors propietats a aquest sòl. Per això, el que busca el projecte és posar a punt tecnologies que es puguin aplicar, precisament, en aquestes situacions de fructicultura o de cultius herbacis i de cobertura.
Quines serien les oportunitats d’adherir-nos al Life Agriclose?
J.B.
El projecte Life que es fa aquí i es fa a Itàlia té diferents accions i nosaltres sempre treballem de la mà del sector. Busquem explotacions que puguin implementar aquestes tecnologies, que ens ajudin a desenvolupar-ho i, en principi, aquí tothom és benvingut dins el marc pressupostari que tenim.
I quins serien aquests actors del Lifre Agriclose? Un, per descomptat, m’imagino que deu ser el DARP, el Departament d’Agricultura. Qui més?
J.B.
Treballem aquí a Catalunya el DARP, que és el coordinador; després també treballem amb l’IRTA que té una àrea molt potent de recerca en aquests temes; amb la Fundació Mas Badia de les terres de Girona; i a Itàlia, amb la regió de Llombardia i amb la Universitat del Piemonte, que són líders en aquests sectors.
També volíem preguntar-li sobre les accions concretes que s’estan duent a terme ara. Ens parlava, per exemple, de posar a punt tecnologies. A què es refereix i quines actuacions s’està duent a terme?
J.B.
Pel que fa a aquestes tecnologies, unes d’importants són les d’aplicació. A partir dels tractaments dels purins, s’obté una fracció sòlida i una fracció líquida. Amb aquesta fracció líquida, s’està treballant per posar a punt tecnologies per aplicar-la a través del sistema de reg, tant en cultius extensius mitjançant reg per aspersió, com en cultius fruiters mitjançant un reg localitzat.
Pel que fa a la fracció sòlida, no deixa d’haver-hi problemes per poder-la aplicar als cultius fruiters i estem treballant en una maquinària que ho permeti.

Aquestes són accions que estan previstes per al futur? Què vindrà després?
J.B.
Bé, aquest és el segon Life que tenim. Amb cadascun d’ells hem atacat una problemàtica diferent. Estic segur que caldrà continuar-hi treballant però segurament que les pròximes mesures (si és que se’ns assigna més fons, perquè val a dir que no és fàcil obtenir finançament del Life per a projectes d’aquest estil) s’adreçaran a qüestions com ara intentar veure com es pot valoritzar les dejeccions ramaderes energèticament o intentar veure com s’obtenen productes de qualitat que permetin exportar nutrients en aquesta àrea, perquè malgrat tot, això continua essent un problema en alguns punts. Jo crec que, bàsicament, aquests dos serien els punts fonamentals.
Veure oportunitats, doncs, en allò que, com vostè deia, de vegades és un problema.
J.B.
Bé, hi ha llocs on es necessita productes orgànics de qualitat i cal tenir l’expertesa de saber-los produir (no és tan fàcil) i de saber-los vendre; i això pot ser una oportunitat, de fet és una oportunitat que hi ha sobre la taula degut a l’interès creixent que hi ha en la fertilització orgànica i similars.
Saber-ho vendre. Això també és molt important. En aquesta línia, li volia preguntar pel paper del món rural, i en concret el del món rural lleidatà, en aquest nou paradigma. Quin serà el paper?
J.B.
Sembla una mica difícil perquè tenim una tendència a especialitzar-nos però hem de ser capaços de generar estructures, de generar maneres de treballar, que no vol dir que ho hagi de fer el ramader sinó que s’ha de fer a través de les estructures que ja existeixen en el món rural (i que potser s’han de modificar) perquè siguem capaços de donar resposta a això que he dit: produir fertilitzants orgànics, comercialitzar-los, etc.
I a l’inrevés: si ara és un revulsiu, què passarà si no l’aprofitem aquest revulsiu? Què passarà si no ens hi adheríssim?
J.B.
És un factor més de competitivitat. D’alguna manera, valoritzant les dejeccions ramaderes per aquest camí, s’obté uns ingressos que permeten ser més competitiu en aquest món que ja és molt competitiu, aquí i en altres regions que estan en una situació semblant a la nostra i que s’estan movent en aquest sentit. I per tant, és un factor de competitivitat.

LIFE AGRICLOSE: Fer del residu, una oportunitat. Sense mirar cap a cap altra banda que no sigui l’enfocament per trobar solucions, amb activisme

PODCAST

LIFE AGRICLOSE

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

LA PEDRA SECA
Patrimoni de la pagesia. Patrimoni del món.
LA MÚSICA DE MERITXELL GENÉ
a l'ermita de la Mare de Déu de la Guardiola
FRUCTUMcat
El fruit de la perseverança
SUBSCRIU-TE A L'OEST!
Aconsegueix informació positiva, gratuïta i en exclusiva cada mes
  • Aquest camp només és per validació i no s'ha de modificar.
_
crossmenu