Consumir productes de proximitat ajuda a reforçar l’economia local, redueix la despesa energètica que provoca el transport i cuida el nostre entorn, lluitant contra el despoblament.
Cal que fem activisme del consum de proximitat i no només els particulars, també els productors, les empreses, els organismes…
Què passaria si aquest activisme el féssim extensiu i l’apliquéssim, per exemple, a la fertilització dels sòls? Doncs que es reforçaria l’economia local, es reduiria la despesa energètica del transport, es tindria cura de l’entorn tot evitant el despoblament i, a més, es reutilitzaria un residu fent girar la roda de l’economia circular. Aquest és el concepte: fertilització quilòmetre zero; adobs de proximitat que connectin la ramaderia amb l’agricultura.
I aquesta és, ni més ni menys, l’essència del projecte europeu LIFE AGRICLOSE, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya i per les regions italianes del Piemont i la Llombardia.
Es tracta d’un nou paradigma, una nova manera de fer en el maneig dels purins.
Anem a pams: en el medi natural, els elements continguts en els fruits i les fulles tornen a terra un cop aquests cauen i es descomponen, o bé ho fan a través dels excrements dels animals que hi habiten. Però en el cas dels conreus, les collites surten per a no tornar i el terra es va empobrint amb el pas del temps. Per això la fertilització és necessària si es vol mantenir les collites, any rere any.
Per tant, per què cal utilitzar adobs químics quan en tenim d’orgànics que, a més, són un problema per al ramader? Per què no utilitzem els adobs de proximitat produïts a les explotacions ramaderes del territori? Per què no posem fil a l’agulla per aconseguir el doble de solucions? I, per què no s’ha fet fins ara?
La gestió de les dejeccions ramaderes no és fàcil en àrees on hi ha una densitat de granges elevada i, encara menys, quan es troben envoltades per cultius on no és habitual aplicar-ne, com és el cas dels fruiters.
En aquestes zones, tractar els purins pot ajudar a la seva gestió però, actualment, per aplicar els subproductes que se n’obtenen als camps agrícoles, manca maquinària adaptada, més coneixement sobre la seva composició i nous aspectes de regulació i certificació.
Et voilà!, aquí el tenim: LIFE AGRICLOSE. L’aposta per la promoció de noves estratègies de fertilització que, a més, permetin millorar la gestió del purins. Sinergies. Una estratègia win-win.
El Jaume Boixadera és el cap de Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària del Departament d’Agricultura, Ramaderia Pesca i Alimentació.
LIFE AGRICLOSE: Fer del residu, una oportunitat. Sense mirar cap a cap altra banda que no sigui l’enfocament per trobar solucions, amb activisme