POSEM CARA A LES DONES TRANSFORMADORES

Son la Maribel Pedrol Esteve, Directora de la Fundació Canals d’Urgell, que explica que “de dones rurals i transformadores n’hi ha hagut sempre, al tros hi anava el meu padrí i també la meva padrina”. La Maribel està introduint la perspectiva de gènere a “totes les accions que fa la fundació, que encoratja a les dones pageses per tal que liderin les explotacions i en siguin titulars”.

La Dolors Gou va ser una de les primeres nenes del Pla d’Urgell i del Segrià de jugar a futbol en un equip de nens. “Anava als camps i era l’única”. Va arribar a jugar a la màxima categoria i ara veu triomfant a algunes jugadores del Barça havien jugat amb ella. Va ser un referent i va inspirar a altres noies.”

Potser aquest és el cas de la Laia Martí Roca. Ella també juga a futbol, i a més ha estat implicada al Consellet de Participació Adolescent del Palau, “un grup de joves que intenta canviar com els veuen els adults, tenir una veu al poble. 

En relació al Consellet, hi té molt a dir la Míriam Solé Solà. És educadora social, pallassa i la persona que el va crear. El dia 1 de desembre, va ser el primer dia que la Míriam explicava en primera persona del singular que era ella la qui l’havia creat. “La falta de confiança i l’educació que hem rebut les dones, fa que sempre ens treguem mèrits”. 

Emma Palanca és directora d’una residència de la gent gran. El primer que explica sempre és la importància de l’equip que té al costat, i gual que l’Àngels Ribes Bosch, directora d’un centre educatiu. L’Àngels confessa que “les dones pequem de modestes, mai tenim la sensació d’estar transformant, i que ens hem d’empoderar nosaltres i creure'ns-ho”. 

Per cert, l’Emma també forma part de l’Associació Amics dels Peluts de Palau, igual que l’Eva Farré. L’Eva és una gran defensora del medi ambient i dels animals. Pensa que “actualment les dones estem fent una revolució i que s’està fent un canvi important, que encara no està tot fet, però estem en el camí”.

Quan la Leonor Maruenda va anar a estudiar Enginyeria informàtica només un 5% eren dones. Ella s’ha adonat de la força que tenim les dones “en el moment què va ser mare i va veure del què era capaç de crear vida”.

L’Eva Pomés també dona molta importància a la seva faceta de mare. És educadora en una escola bressol, i també fa de joiera i de cantant. Explica que el més important per a ella, “és poder compaginar la creativitat i ser mare, i que quan ets mare, la vida es transforma completament”, però tot i així no renuncia als seus somnis.

La creativitat també és molt important per a la Yolanda Cotonat Millán. És artista i pintora i ensenya pintura i dibuix. Va estudiar i treballar d’enginyeria tècnic agrícola. Al quedar-se embarassada es va quedar sense feina. Quan va fer la primera exposició a Palau d’Anglesola va veure que podia ser una manera de viure. Pensa que viure en un entorn rural “és el millor lloc per a viure i desenvolupar un projecte de vida”. 

L’Ester Gasol Dea també és una gran creativa. És dissenyadora gràfica i fotògrafa. Si li pregunteu què li ha suposat emprendre en una zona rural, us dirà que “el primer que s’ha de fer és perdre la por a la incertesa, i encara més les dones, que ens han inculcat els rols familiars tradicionals”.

En aquests mural també hi ha representades dones emprenedores, com la Montse Fabrés Barberà. Ha obert fa poc un obrador de productes de pa i rebosteria sense gluten. De la necessitat que tenia la seva filla gran, que és celíaca, n’ha fet un negoci, que dóna servei a tota la comarca, on només es podien comprar productes envasats. Ella també parla de perdre la por i sortir de la zona de confort. 

La Mònica Tribó també va veure una oportunitat per emprendre amb el que més li agrada, l’educació. Té un perfil d’Instagram amb 56.000 seguidors on ven productes per a les mestres i també fa reflexions de “l’empoderament que han de tenir com a dones en el camp de la docència i de la cura de la salut mental en aquesta professió”. 

De xarxes socials i de viralitzar també en sap molt la Irene Baron Tomàs. De la boira en va fer una marca amb la voluntat de donar a conèixer els pobles de Ponent i ensenyar a tothom que aquí hi ha coses molt interessants, i d’aquesta manera atreure turisme cap a la seva casa rural, que és una de les primeres que hi va haver a la comarca. Una manera molt maca de demostrar l’estima per aquesta terra. 

La Rosa Martí Roca demostra la seva estima d’una altra manera. Ella treballa al centre de persones amb discapacitat ACUDAM, i participa en moltes associacions, com ara la colla gegantera o la Creu Roja del Pla d’Urgell. 

Qui també, té molta estima a aquest indret i a la seva gent és la Teresa Reyes Amador. Explica que viure en un poble és formar part d’una família, que sempre s’ajuda. Demana que la respectin “com a gitana, com a catalana, com a dona i com a humana”. 

També hi ha dones nouvingudes en aquest mural, com la Hasnae El Mandani, que va arribar fa 4 anys del Marroc. Allí feia de professora de francès i matemàtiques, aquí ha estudiat per ser gerocultora i també fa de mediadora. La Hasnae explica que el fet de ser una dona “és difícil aquí i a un altre país, i encara més si ets musulmana i portes mocador. Ens confessa que és una marroquina que viu a Catalunya i que es vol integrar sense perdre la seva identitat”.

En aquest mural també hi ha la fotografia de l’Eugènia Piqué que tornar a casa quan no està treballant fora. Fa de model professional, i ha estudiat un cicle de laboratori, un grau de d’enginyeria de sistemes biològics i un màster d’enginyeria biomèdica.Creu que “va canviant tot, però que s’ha de seguir lluitant per aconseguir la igualtat”. 

També la Balbina Escolà pensa que “continuem tenint molta feina per fer. Treballa al Centre de Normalització Lingüística de Lleida. En relació a la seva vida en una zona rural, pensa que aquí fins i tot pot arribar a ser més fàcil emprendre un projecte de vida, perquè és molt més fàcil fer xarxa amb altres persones”. 

La Trini Torné també forma part d’aquestes 21 dones. Va ser la primera alcaldessa que ha tingut Palau d’Anglesola. Era l’any 2007 i en aquell moment al Pla d’Urgell només n’hi havia tres. La Trini, a més, també ha fet d’infermera i de pagesa. Avui és la presidenta de la cooperativa de la granja de vaques que va muntar amb el seu marit. 

Acabem aquest repàs de dones transformadores amb la més veterana, la Concepció Vilagrasa Ingles. Té 93 anys. La seva professió és llevadora. Explica l'escàndol que va suposar quan l’any 1947 va venir a Palau amb pantalons. Era la primera dona en portar-los aquí. Assegura que “només pel fet de ser un ésser humà ja té tots els drets i, per tant, no els hi ha de donar ningú. Mai ha esperat que ningú els hi reconegués”.

El passat 1 de desembre, en el primer acte de desplegament del projecte per la vegueria, al Palau d’Anglesola, s’hi van adherir 21 dones, a les quals se’n van documentar les seves històries de vida i els seus projectes professionals, que tenen en comú el trencament d’estereotips i rols de gènere en l’entorn rural i l’empoderament davant de l’estatus quo del patriarcat. Aquest material gràfic i audiovisual s’està donant a conèixer a través dels diversos canals amb què compta el projecte, com són la pàgina web www.donestransformadores.cat i el compte d’Instagram https://www.instagram.com/donestransformadores/.

La col•locació del gran mural a la façana de la Cooperativa de Sant Roc del Palau d’Anglesola forma part d’aquesta difusió per fer valdre l’esperit transformador de les dones protagonistes que s’adhereixen a la iniciativa. A partir d’ara, la iniciativa es replicarà en la resta de comarques que formen la vegueria. Quan s’hagin completat les diferents comarques, es farà una exposició itinerant per visbilitzar els resultats de tots els projectes i no es descarta que la iniciativa es dugui a terme en altres punts del país.

“Lleida, terra de dones transformadores” és una iniciativa del Govern que vol visibilitzar i reconèixer la tasca de les dones que, des dels seus espais i activitat quotidians, fomenten canvis en el món rural, i contribuir a promoure una agenda compartida de dones de l’àmbit rural que treballin amb el Govern per superar l’agropatriarcat i trencar amb la doble discriminació pel fet de ser “dones de poble”.