Almenar (Segrià), 1974. Escriptor, músic i professor de llengua i literatura catalanes. Com a escriptor, he publicat alguns llibres de poesia i articles de crítica literària i d'altres temes. Provaré de contribuir, des d'aquesta finestra que m'ha estat oferta, al coneixement de la literatura i de la llengua de la plana de Lleida, dons que hem de fer nostres.
L’any vint va sortir el llibre Mirall de negra nit, de l’escriptor lleidatà Jaume Pont, dins la col·lecció “Alabatre”, d’Edicions LaBreu. Jaume Pont mateix qualificava el dos mil vint d’any maleït. A part de la pandèmia, de poc temps ençà, la vida del poeta ha estat afectada per una altra circumstància malaurada: la mort de l’esposa. A la premsa, Pont reconeixia la funció catàrtica de l’escriptura dels poemes del llibre. Amb poques excepcions, responen directament al greu fet, i l’autor cerca de donar expressió a una veu que viu la circumstància dramàtica amb una intensitat extrema. Per aquest aspecte, en Mirall de negra nit podríem dir que el jo poètic parla, canta, crida o balbuceja amb una sinceritat romàntica. Algunes citacions corroboren la intenció mística del poeta, pròpia d’un art que correspon a una vivència sentida en grau absolut. En el cas del llibre que ens ocupa, però, el dolor predomina en l’experiència dels textos; Pont ens fa assistir a una mística esqueixada, de cimals i abismes, naufragis ran de penya-segat, orgasmes d’indigència. No demanem comoditat a la poesia, i Jaume Pont, per a qui vulgui acceptar-ho, proposa coneixement de la fosca —inevitable, que forma part de la vida de tothom—, però també coneixement de la cristal·lització de la negror en una altra cosa. Aquesta poesia és com un excés, doncs: malgrat el dolor; triomfa, creació en camp contrari, en territori del no-res. Havent assimilat la mort, pot deglutir-la, de manera que la mort mor. La poesia, la vida, la creació, el neologisme... surten, absurds, de la mort, en la mort, gràcies a ella.
L’obra desenvolupa la paradoxa que la vida (creació) sigui motivada per la mort, com si el poeta tingués un cert sentiment de culpa. El discurs remet a precedents il·lustres en el tractament del tema, començant pels cants de mort d’Ausiàs March, i continuant per Cançoner, de Feliu Formosa, o Vol de cendres, del mateix Jaume Pont, llibre de poemes la circumstància unificadora del qual era la defunció del pare de l’escriptor. L'aproximació poètica, en aquell cas, era una mica més dolça: és més abrupta en Mirall de negra nit. En un volum l’últim poema del qual es titula “Les paraules”, veiem com la poesia s’enfronta a si mateixa, humana, abocada a posar nom a allò que no pot ser dit, immersa en la qüestió indefugible de la temporalitat, en la nafra oberta i en si mateixa com a producció de tal naturalesa. En l’obra hi ha tot un treball de definició simbòlica del no-res, una mena de mística inversa, quasi satànica, que recupera la referència de maleïts com De Nerval, Mallarmé, Poe, Barceló...; i un cop definit aquest espai, bescara de la realitat, lloc del no-lloc, de l’absència, el discurs es gira vers si mateix, i es meravella de reconèixer-se, encara, com a creació —sense que arribi a resoldre-se’n la paradoxa, per la dependència tan aclaparadora de la pèrdua. Damunt la base romàntica, doncs, s’hi posa la concepció avantguardista que fa que l’art neixi de la pròpia crisi, que la poesia sigui o atenyi la bellesa mitjançant la negació pròpia.
De la tensió en surt una realitat inestable, palpitant, expressada amb un estil que atorga un valor relatiu a la mètrica, sacrificada sovint en favor del pes de la imatge i d’una forma que no vol pas deixar de ser prop de l’angoixa, massa regular, massa clàssica. En la cinquena part, “Ronda de l’amor i del dolor”, la transgressió de la convenció encara és portada una mica més enllà, amb la supressió dels signes de puntuació.
Jaume Pont ja ha escrit un bon tou de llibres de poesia, a què cal afegir la feina de crítica literària. Ara, amb Mirall de negra nit, dóna una obra que deixa una empremta d’autenticitat, en què l’autor s’ha acarat a l’espill del pou i del cel interiors i que apareix com una estrella potent i fosca per remoure el panorama poètic.
 : eval()'d code</b> on line <b>49</b><br />
)
