De vegades, es fa difícil establir en quin moment just o per quin motiu concret prenem algunes de les decisions determinants de la nostra vida.
Malgrat això, la dietista nutricionista Naila Martínez recorda bé que feia segon de Batxillerat quan va decidir que estudiaria la carrera de Nutrició Humana i Dietètica. Ens explica, a més, que els motius principals que la van portar a prendre aquesta decisió van ser, d’una banda, que volia estudiar “una carrera vinculada amb la biologia humana” i de l’altra que, des de sempre, la manera “com estaven fets els productes era una cosa que em cridava moltíssim l’atenció”, afegeix.
Les característiques principals que defineixen la Naila són la perseverança, el gust per la feina ben feta, la interiorització de la cultura de l’esforç... però allò que la fa més especial és, sens dubte, la passió, eix vertebrador al voltant del qual gira la resta de trets que la distingeixen.
A través del món de la nutrició, avui coneixerem una mica més de prop la Naila Martínez.
Arribem a la consulta de la Naila, un espai clar i diàfan en harmonia amb els seus ulls i amb ella mateixa, amb la seva manera de fer. Ens explica que fa poc que s’hi ha establert i que està molt contenta amb el canvi: “Estem vivint un moment en què potser no és moment de creixement, però jo necessito sempre una motivació i el fet d’estrenar centre és la meva motivació ara mateix [...] i fer les coses com jo vull, realment.”
“On vols que et fem l’entrevista?”, li preguntem. “Doncs seuré aquí mateix en aquest sofà, si no us fa res, perquè m’agrada molt.” Seu al sofà acompanyada a banda i banda pel Brocoloqui i la Fresina, un parell de peluixos que té a la consulta i que, de vegades, també apareixen a les seves xarxes socials, on hi és molt activa. “Sabeu d’on van sortir?” ens pregunta. “Doncs aquest va ser el detall que vam regalar als convidats a la festa d’aniversari del meu fill, peluixos en forma d’aliments; aquests dos van sobrar i me’ls vaig quedar jo.”
Sembla evident que per una persona com la Naila que exerceix la seva professió amb tanta passió, es fa difícil establir límits entre la feina i la vida personal. Per això ens encurioseix saber què és per ella la nutrició: “Des del meu punt de vista, la nutrició és la meva vida, o sigui, pensar en nutrició és pensar en mi des que m’alço fins que me'n vaig a dormir perquè jo sempre dic que soc nutricionista vint-i-quatre hores al dia: soc nutricionista a la consulta, soc nutricionista quan vaig a fer una xerrada, soc nutricionista quan arribo a casa meva i em dedico a planificar i organitzar els menús de casa. Soc nutricionista també quan vaig a un sopar amb amics; per tant, per mi és la meva vida. O sigui, no percebo la meva vida sense la nutrició.”
Un dels àmbits en que aquesta dissociació es fa més evident és en el de la maternitat. La Naila és mare d’un nen petit i diu que aquesta circumstància ha influït en la seva feina; d’una banda en la manera de realitzar-la per la major capacitat d’entendre les famílies: “La maternitat també m’ha marcat un abans i un després en com relacionar-me amb les famílies."
"Sí que és veritat que sempre he mostrat o he intentat mostrar empatia amb les persones que tinc al davant, amb els pares i mares, però quan ets mare i notes tota aquesta motxilla de culpabilitat que et posen quan surts de l’hospital, te n'adones que el tacte i les paraules que has d’utilitzar per treballar amb les famílies són diferents. I quan en el teu dia a dia, veus com és oferir-li aliments al teu fill, la part pràctica de tota la teoria estudiada, doncs també és més fàcil poder donar recursos i ajudar altres persones d'una forma més de tu a tu.” A més, el fet de ser mare també li ha permès posar en pràctica, en primera persona, la tècnica del Baby-led Weaning i, d’aquesta manera, poder aconsellar amb coneixement de causa els seus pacients o els seguidors del seu compte d’Instagram que té dedicat a temes de nutrició infantil. El Baby-led Weaning (que traduït vindria a ser Deslletament Dirigit pel Nadó) és un mètode basat en la idea que un cop es deslleta el nadó, aquest pot continuar alimentant-se de manera autònoma, ingerint aliments sòlids, amb l'ajut de les seves mans.
D’altra banda, la Naila considera que totes les etapes en què les dones vivim canvis hormonals (l’adolescència, la maternitat, la menopausa) són etapes d’una gran creativitat. I ens explica com el fet de ser mare, en el seu cas, l’ha influït a l’hora de repensar el seu projecte: “En el moment en què ets mare, t’adones que algú altre depèn de tu i que, per tant, has d’aprendre a organitzar-te millor i, possiblement, has de reduir hores de treball. Llavors va ser quan vaig pensar: «I per què m'he d'estar movent jo? I per què no puc crear el que realment vull a partir de tot això amb què he estat treballant fins ara, veure quines són les meves limitacions i a partir d'aquí treballar-ho i fer el meu centre, el centre Naila Martínez?» I així va ser l’inici del centre Naila Martínez on tinc i faig el que jo realment vull fer, tot i que ara està lligat a My Nutritionist.”
La Naila és molt jove però ja fa força anys que es va introduir en el món laboral. Ens explica que, de ben petita, recorda que li deia a la seva mare: “Jo quan sigui gran treballaré i no voldré dependre de ningú, voldré dependre de mi mateixa. [...] He sigut emprenedora? Bé, ser emprenedora jo diria que és ser treballadora, no? Doncs sí.”
Val a dir que la Naila ha fet altres feines abans de ser nutricionista i algunes ben diferents de la que té ara. Així, per exemple, va combinar estudis universitaris i jornada laboral fent de bibliotecària a la Biblioteca pública Ramon Berenguer IV d’Amenar, el seu poble, durant uns anys. “Tots els treballs que he desenvolupat en la meva vida jo crec que formen part de la Naila empresària que soc ara [...] perquè han aportat tant en mi que jo he estat capaç de crear alguna cosa per tots els treballs que he desenvolupat durant tots aquests anys.” Així doncs, ens explica que, una cosa que fa sovint com és “marxar de la cadira i asseure’m a terra i llegir un conte a un nen a la consulta, doncs això ho vaig aprendre a fer en una biblioteca”. Perquè allí, entre altres coses, diu que hi va aprendre “el tracte amb la gent més gran o el tracte inclús amb els nens i nenes”.
D’altra banda, abans d’engegar el seu propi projecte, la Naila va estar treballant al programa Nereu on, ens diu, “vaig començar a fer xerrades per a pares i mares i allà va ser on vaig adonar-me que això era el que m’agradava, que jo volia ajudar les persones, que volia ajudar les famílies i que tenia una eina per poder-ho fer i per tant, vaig tirar endavant”.
Li demanem que ens expliqui més coses sobre aquest programa que promou un estil de vida saludable: “El programa Nereu és un programa de canvi d'hàbits familiars. És un programa de prevenció i de tractament de l’obesitat infantil i de promoció dels hàbits saludables. El que fem és intentar reduir el sedentarisme i augmentar els bons hàbits alimentaris, tot això vinculat a un estat emocional, també saludable. La meva tasca als inicis va ser com a assessora en alimentació saludable i actualment el que estic fent és coordinar el projecte aquí a la província de Lleida i hi faig una mica de tot: des de contactar amb els ajuntaments, preparar documentació o organitzar tallers, fins a impartir-los, també, perquè al final és el que més m'agrada. [...] Actualment formen part del programa Nereu uns 32 municipis a la província de Lleida. Cada any tenim més de 20.000 participants en el conjunt de totes les activitats que fem.”
No es pot negar que la tasca divulgativa i el contacte amb la gent és la part que més li agrada a la Naila de la seva feina. I quina eina tenim, avui en dia, més adient que les xarxes socials per a la divulgació i el contacte amb les persones (encara que sigui virtual)? És per això que ella hi és molt activa, sobretot a Instagram, amb diferents comptes on, entre altres coses, es dedica a difondre conclusions científiques d’alguns dels seus referents nutricionistes que ella trasllada als seus pacients i seguidors en termes més planers per tal que els puguem assimilar sense dificultats: “Jo sempre dic als meus pacients que no han de fer les coses, o no han de canviar els seus hàbits perquè jo els digui que allò els funcionarà, sinó perquè realment ho entenen i entenen el perquè.”
Així és com Instagram va començar essent una eina exclusiva de difusió d’informació per als seus pacients i amics tot i que actualment, degut en gran part a l’increment d’activitat que hi va tenir la nutricionista aquest any passat durant al confinament, a hores d’ara un dels comptes de My Nutritionist ja té més de 16.000 seguidors. My Nutritionist, però, ja és molt més que el nom d’un compte d’Instagram; ara ha passat a ser una marca, un paraigua sota el qual desenvolupen la seva feina altres professionals a banda de la Naila Martínez. Als inicis, “jo vaig crear un equip amb el nom de Naila Martínez i ara volia treure’n el meu nom perquè no es tracta de persones que treballin per a mi sinó que som un equip format per nutricionistes, una psicòloga i una entrenadora personal. [...] Treure'n el meu nom representa per mi la voluntat d’integrar, d’una banda, el fet que el meu equip se senti part d’un equip i, de l’altra, que les persones que vinguin aquí sàpiguen que som diferents professionals que l'únic que intentem i busquem és ajudar-les”.
Per acabar, li demanem a la Naila que intenti explicar-nos quines són les principals mancances en nutrició que pateix la nostra societat i, a partir d’aquí, què és allò que la distingeix en la seva manera de treballar que ens pot ajudar a suplir-les. La resposta a la primera part de la pregunta ens sorprèn quan ens diu que la nostra principal mancança és la gestió de les emocions; “em diràs «això no és massa nutricional»” doncs sí, perquè precisament és una de les limitacions per les que no podem alimentar-nos d'una forma més saludable. Però també és veritat que una de les limitacions que tenim és la cultura de la dieta i tota la infoxicació generada a l’entorn d’aquest tema”. Ens confessa que la seva principal eina és la transmissió de la idea que s’ha de gaudir del menjar, per això la majoria de pacients que rep actualment a la consulta hi acuden perquè “ja saben com treballo i saben que aquí eduquem i aprenem a menjar. Aquí no prohibim sinó que aquí estimem el menjar i aprenem a tenir-hi una bona relació”. Aquesta és, possiblement la clau del seu èxit: educar en alimentació en sentit positiu.
L’empatia, el treball en equip, la perseverança i l’establiment d’unes pautes per ajudar a consolidar una relació amb el menjar en sentit positiu. Totes aquestes són característiques que, de ben segur, ajudaran la Naila i el seu equip a assolir els objectius de creixement personal i professional que tenen marcats de cara al futur per continuar essent capaços d’ajudar de forma integral els seus pacients.
