Lleida, Terra de Dones Transformadores, un projecte de la delegació del Govern a Lleida, suma una trentena de dones més, en aquest cas de la comarca de la Noguera, i ja són més de seixanta les dones que s’han unit a aquest projecte. L’objectiu és identificar dones amb projectes transformadors a l'entorn rural per documentar i difondre les seves històries, crear espais de debat i empoderar-les.
A Montgai es va fer la primera parada de la comarca de la Noguera amb un mural gegant que identifica algunes d'aquestes dones. S'inicia així una exposició efímera de retrats de gran format anomenat Posem cara a les dones Transformadores que, com una pluja fina, s’anirà estenent per tota la comarca. Abans s'havia fet una trobada a Térmens el passat 23 de febrer on es va documentar i posar altaveu a les vostres històries.
Són dones ben diferents entre elles, però que tenen en comú la seva voluntat, molts cops implícita, en millorar el seu entorn. Dones que han decidit instal·lar-se a la Noguera, com l’Anna Coll, que a través de la seva horta i una petita xarxa de productors distribueixen per tot Catalunya amb envasos retornables. O la Gemma Arnillas, que segurament mai hauria imaginat que acabaria tenint un ramat d’ovelles que pasturen i netegen el sotabosc i que després en pot vendre la carn directament a la seva botiga. Té el cicle tancat, igual que la Judit Sogas que ha fet tot el procés al seu celler. Des de plantar els ceps a unes terres que estaven abandonades, fins a vendre el seu vi. Ella parla de l‘ecofeminisme, del fet de cuidar la terra.
També va decidir quedar-se a viure a la Noguera l’Arantxa Luque. Després de ser mare va fundar l’escola bosc Saüc, una de les dues que hi ha a la vegueria de Lleida. I encara vingudes de més lluny tenim a la Coni Duclos, una xilena, que ha començat a crear comunitat per tal que les dones s’ajudin les unes a les altres, i la Linnea Bergstrom, nascuda a Suècia, que s'ha especialitzat en el benestar de les persones i ha impulsat l’Associació Existim que defensa els drets de les persones LGBTIQ+ de la Noguera.
Nascuda aquí tenim a l’Amaia Gómez, la formatgera de Clua. Explica que “Viure al poble és més sacrificat però més gratificant”. Ella fa un producte d’extrema qualitat igual que el que elabora la Montserrat Mangues que tot i estudiar sobreestants i enginyeria de l'edificació, va començar un projecte agroalimentari que destaca pel cultiu de fruites del bosc que després es converteixen en melmelades. L’empresa de la Marta Rialp, en canvi, s’ha especialitzat en la quarta gamma. Cultiva brots, els talla, neteja, higienitza i envasa.
En tot cas parlem de productes de qualitat i proximitat, com els que recomana la Mireia Galtés, que divulga l’alimentació saludable potenciant el producte de proximitat i temporada.
Algunes d’elles s’han hagut de reinventar, com la cuinera Eva Chica, que va canviar el dur món de l'hosteleria per fer el seu propi projecte, fer de xef a domicili, recuperant les receptes de tota la vida, amb els millors productes. També l’Imma Roigé es va haver de reinventar quan va haver de deixar de portar les seves terres. Ara apropar aliments de proximitat i qualitat directament a les famílies i també promociona grups de consum locals a més de divulgar el seu amor per la terra.
La Teresa Piqué. La seva família tenia una granja de conills de carn. Ara és una empresa internacional d’animals de companyia i de tot el que té a veure amb ells. La Mercè Torrentallé ens ha donat a totes una lliçó. Res l’ha aturat per treballar contra l’estigmatització de les persones amb una malaltia mental. Ha anat on ha calgut, des de fer divulgació a la universitat fins a anar a parlar amb el ministre. I si parlem de salut ho hem de referir-nos a la Gemma Amat infermera familiar i comunitària que va més enllà, ja sigui col·laborant en activitats docents o d’investigació a la Universitat de Lleida, al Col·legi Oficial d’Infermeria de Lleida, a l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya o a l’Institut Català de la Salut.
També l’Anna Paüls millora la salut de moltes persones. S’ha especialitzat en ioga i mindfulness per a persones amb discapacitat intel·lectual, autisme, TDA i també persones que puguin tenir alguna problemàtica en salut mental.
La Carla Gili que ens confessava que quan va decidir venir a fer oli aquí temia trobar a faltar el món creatiu i la cultura que hi ha a les grans ciutats, però que justament aquí, hi ha trobat un talent brutal amb qui es pot fer col·laboracions. D’això en podríem parlar durant hores amb la Mar López Pinto que ha transformat un poble com Penelles en un destí artístic, a on venen visitants de mig món.
O l’Àngels Molpeceres que porta el seu amor per la música clàssica allí on va. I és clar, l’Olga Tragant que va decidir portar la dansa al tros amb el seu Festival i contribueix a la descentralització de la cultura.
També la Cristina Colilles ha posat la seva base a la Noguera per fer elements de cultura popular, preservant i innovant aquest patrimoni cultural, com qui té cura del que és nostre; Igual que preserva i innova la Maria Àngels Prats, sabonera de Montgai que ha recuperat la memòria d’aquesta població i ha impulsat la Fira del Sabó.
L’Elisenda Franquet que té un estudi de ceràmica artesanal. Un dels seus projectes és Úterra, ceràmica per l’acompanyament menstrual i ritual que neix de la necessitat de viure el ser dona de forma conscient a través de creacions artístiques i rituals.
També son petites obres d’art les joies que fa la Tatiana Cercós una artesana creativa que genera les seves peces a partir de l’artèria botànica. Ella ens va parlar del concepte Glocal, des d’un petit punt podem arribar molt lluny.
Segurament aquesta mateixa filosofia la comparteix la Mònica Boladeres. Ella ha creat el mètode Rubikids per ensenyar conceptes matemàtics d’una manera lúdica, amb el cub de Rubik. Des de La Ràpita al món!
La Núria Aranés un dia va decidir crear un cowork, un espai de treball compartit perquè pensa que el món és per compartir i que sols no anem enlloc. D’aquesta manera va generant la xarxa necessària per a seguir.
A vegades la transformació es fa amb gestos quotidians, vinculats a la feina, com ara repartir el pa a domicili, malgrat els kilòmetres, tal com fa l'Imma Barnús d’Àger, importantíssim per aquelles persones que no es poden desplaçar i ja no tenen botigues als seus pobles o la Pilar Giné, la farmacèutica, que porta els medicaments a casa de les persones que ho necessiten a Butsenit.
L'Eva Roma és tècnica en turisme i tècnica en comerç. Defensa una gestió turística tenint en compte l'entorn i les persones que hi viuen. Posar per davant les potencialitats que hi ha als entorns rurals, però sempre conservar-les i preservar-les.
També la Rosa Maria Rúbies, de només 23 anys, és pagesa i transforma el seu entorn quan explica que les dones grans l’aplaudeixen quan la veuen conduir el tractor i ella pensa que no l'haurien d'aplaudir, perquè hauria de ser normal. També la Roser Serret va començar a treballar de ramadera de ben jove. Lidera una explotació de vaques lleteres i la seva dedicació és tan gran que gairebé té el seu primer fill a la granja.
Deia Virginia Wolf que “no hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment”. Són dones ben diferents entre elles, però tenen en comú la seva voluntat, molts cops implícita, de millorar el seu entorn, la seva comunitat i d’aquesta manera la van transformant i van deixant un llegat que és la riquesa per a tothom. I afecten el món local i el més global, fent avançar la vida i els somnis.
 : eval()'d code</b> on line <b>49</b><br />
)
