03.10.22
LA XARXA D'INFORMACIÓ POSITIVA
FES-TE DE L'OEST
Llardecans
Parlem de repoblament
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest

LLARDECANS

Un micropoble en procés de repoblament

Un micropoble en procés de repoblament

Pili Garcia i Esther Peiró -
08.08.22 -

Els confinaments i la vida petita que ens ha tocat viure amb aquesta pandèmia han fet que la vida al món rural, la de poble, sigui l’opció que ofereix més qualitat.  Viure en un entorn natural, amb més temps per dedicar-lo a allò que ens agrada, més que no pas als desplaçaments, i amb la possibilitat de teletreballar... Algunes famílies s’han arriscat a fer el canvi però no n’hi ha prou. La realitat és que a Catalunya hi ha centenars de municipis en perill de despoblament. Segons un estudi de la Universitat de Lleida, uns 200 municipis a la demarcació estan en risc de patir-lo (un 21% del total de pobles de Catalunya); a més, el 53% dels municipis lleidatans són micropobles amb menys de 500 habitants. 

Llardecans, al Segrià i ja a tocar de les Garrigues, és un dels municipis que pateix de forma sistemàtica i continuada el problema del despoblament.  

Fa poc més de 100 anys a Llardecans hi vivien prop de 1.500 persones. Al 2021, 429. Des del municipi (i no només des del consistori), han pres la ferma determinació de redreçar aquesta estadística que només fa que baixar. 

Imatge Llardecans extreta Instagram Ajuntament de Llardecans
Vista de Llardecans (imatge extreta del compte d'Instagram de l'ajuntament de Llardecans)

ELS PILARS DEL REPOBLAMENT a LLARDECANS

Alcaldessa de Llardecans, Carme Pinyol i tècnica de repoblament, Núria Almacellas
A dalt tenim la Carme Pinyol, alcaldessa de Llardecans, i a sota la Núria Almacellas,
la primera tècnica municipal de repoblament de Catalunya

Carme Pinyol Oró, alcaldessa de Llardecans, encara la qüestió sempre des d’un punt de vista positiu: “No volem parlar de despoblament sinó de repoblament”. Però no són tot flors i violes. Saben molt bé que cal invertir molta energia, recursos i imaginació perquè només difonent el missatge naïf “Veniu, veniu que al camp s’hi viu molt bé!” no n’hi ha prou. Cal oferir habitatge, bones connexions i tots els serveis. Ras i curt.  La Carme ens explica, doncs, que els dos pilars en què es fonamenta l’objectiu de repoblament d’aquest micropoble són l’habitatge i l’escola.

És per això que Llardecans és el primer poble de Catalunya que compta amb una tècnica municipal de repoblament; ella és la Núria Almacellas Farré. La Núria és veïna de Llardecans i, després d’haver matxat a fora per estudiar, ha tornat al poble on hi ha trobat aquesta feina. Segons ens explica ella mateixa, la seva feina consisteix en fer inventari de “les cases buides que té el poble, i d’aquestes, analitzar quines tenen possibilitats de ser habitades, quines no en tenen cap ni una i intentar parlar amb els propietaris de les primeres per si les poden oferir ja sigui per llogar o per vendre”. A més, també s’encarrega de la promoció turística de la vila.

la bellesa de l'art que remou consciències

Exterior escola Arc d'Adà de Llardecans
La Lara Costafreda i el seu germà van decorar l'exterior de l'escola Arc d'Adà fa un parell d'anys

L’altre pilar, l’escola, s’està intentant potenciar a través de l’art. Així és com l'artista local Lara Costafreda i el seu germà van iniciar-ne la transformació fa un parell d’anys decorant la façana del centre amb pintures de fauna i flora, molt vinculades amb l'entorn.  

La directora de l’escola municipal Arc d’Adà i cap d’estudis de la ZER L’Oliver, la Raquel Baró Pelegrí, agraeix l’interès del consistori per tal de promoure l’escola i destaca la bona relació que existeix en el conjunt de la comunitat educativa (ajuntament, AMPA i resta de pares i mares, entre altres). 

A més, valora molt positivament totes les accions que s’estan fent en relació a l’escola ja que, entre altres coses, l’objectiu és “ficar-la bonica i que sigui atractiva perquè els que es plantegen vindre a una escola de poble i puguin triar entre Maials, Torrebesses o Llardecans vegin que la nostra té un punt més a favor”, diu la directora. 

Raquel Baró, Roser Sanjuan, Sandra March i Laura Navarro
D'esquerra a dreta i de dalt a baix tenim la Raquel Baró, la Roser Sanjuan, la Sandra March i la Laura Navarro

I així és com una alcaldessa que ve del món de l’educació (Carme Pinyol), la primera tècnica de repoblament d’un ajuntament a Catalunya (Núria Almacellas), una empresària membre de l’AMPA i regidora de Festes i Associacions (Laura Navarro), la directora, mare i mestra de l’escola Arc d’Adà de Llardecans (Raquel Baró), l’artista visual Sandra March, filla de la Seu d’Urgell i resident a Barcelona, i la responsable de programes públics del Centre d’Art La Panera (Roser Sanjuan) coincideixen en el projecte Volem fer saber sabers amb l’objectiu, en aquest cas, d’aconseguir que l’art contemporani sigui un punt de partida per afavorir el repoblament en aquesta petita vila.  

De fet, ha estat la Roser qui ha encès l’espurna per tal que tot l’engranatge es posés en marxa ja que ella ha estat l’encarregada de contactar amb totes les parts implicades i de coordinar les diferents trobades, impulsant així la creació del projecte Volem fer saber. Menjar per estimar. Menjar per curar que, segons diu ella mateixa “respon a un doble objectiu: per una banda, de compromís de la Panera com un centre territorial encarregat de buscar com descentralitzar la cultura contemporània [...] i per l’altra, el de treballar per trobar la manera que l’art sigui un vehicle de cohesió [...] i sigui la fórmula amb què els coneixements intergeneracionals també es puguin compartir”.

D'esquerra a dreta, Bernardina Arqué Oró, Rosa Almacellas Ferret i Eduardo Mor Oró

VOLEM FER SABER. MENJAR PER ESTIMAR. MENJAR PER CURAR

Textos Volem fer saber. Menjar per estimar. Menjar per curar
El projecte que han dut a terme de manera conjunta l'escola de Llardecans i l'artista Sandra March a través del Centre d'Art La Panera porta per nom Volem fer saber. Menjar per estimar. Menjar per curar

En aquesta ocasió, els padrins i padrines de Llardecans han treballat amb l’alumnat de l’escola Arc d’Adà acompanyats i guiats per l’artista visual i multidisciplinar Sandra March: “des de l’escola se’ns va demanar de treballar el tema del menjar, específicament, menjar per estimar i menjar per curar.” El centre d’interès del projecte intergeneracional Volem fer saber han estat les plantes amb propietats gastronòmiques i/o curatives que creixen a l’entorn de la vila. De fet, l’objectiu principal del projecte Volem fer saber sabers, en general, és el de “crear continguts a partir de les coses que pugui dir la gent comú”, diu l'artista.  En aquest cas concret, “en volíem fer partícips els padrins i padrines i llavors els vam convidar les setmanes anteriors perquè vinguessin a l’escola i vam preparar amb els nens unes preguntes per fer-los una mena d’entrevistes sobre aquests dos temes”. Les de L'Oest també hem volgut parlar amb ells (la Bernardina Arqué Oró, la Rosa Almacellas Ferret i l'Eduardo Mor Oró) perquè ens expliquessin algunes propietats de les plantes.

La Laura Navarro (mare i membre de l'AMPA) ha rebut algun cop, de primera mà, la saviesa dels padrins de la vila i ens explica que, fins i tot, li han arribat a portar a casa herba recent collida perquè es millorés si estava malalta ella o els seus fills. Entre altres coses, la Laura valora molt positivament la relació estreta que s’arriba a establir entre veïns i veïnes d’un poble petit com Llardecans que acaba esdevenint una comunitat i posa en relleu els beneficis del contacte que infants i gent gran mantenen quan es troben pel poble o baixen a la plaça: “Aquells minuts de conversa entre nen o nena i padrí o padrina són màgia perquè si una persona gran viu sola a casa sap que baixar a la plaça li donarà aquells moments de vida.” La Bernaradina, la Rosa i l'Eduardo ho corroboren: "Sí, tothom ens estima i ens crida", diu la Bernardina. "Som de poble i tots ens coneixem", afegeix la Rosa. L'Eduardo explica, a més, que a l'estiu, quan va a les piscines municipals, encara entreté i s'entreté amb la canalla.

Si Llardecans i els més de 200 pobles de la demarcació de Lleida van perdent habitants any rere any, si la població va envellint i no es regenera, si els joves marxen i no hi arriben noves famílies llavors els serveis perillen, els negocis tanquen i les escoles es queden buides. Llardecans té clar que cal frenar aquesta tendència mitjançant l’impuls del municipi a través de l’art, la cultura i l’educació.

El despoblament és una qüestió de joves. Els municipis envelleixen. La supervivència dels pobles  passa per tenir bones carreteres, fibra òptica i tots els serveis. Reinventant-se, també amb l’art. L’art de viure. L’art com a estímul per viure.

PODCAST

Llardecans. Un micropoble en procés de repoblament

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

A LA MEVA ESQUERRA O A LA TEVA ESQUERRA?
L'Oest és la terra on es pon el sol però on també hi surt
EL MOMENT ÉS ARA
Teresa Botargues
ELS ARTISTES VAN AMB TRACTOR
Els trossos com mai els has vist
FES-TE DE L'OEST
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
Més informació
Disseny: Latipo.cat
_
crossmenu