01.08.21
LA XARXA D'INFORMACIÓ POSITIVA
FES-TE DE L'OEST
LES VALLS D'ÀNEU
De perifèria a centre cultural
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest

DANSÀNEU

O com situar les Valls d'Àneu al punt de mira

O com situar les Valls d'Àneu al punt de mira

Esther Peiró i Gemma Peris -
19.07.21 -

No es pot estimar allò que no es coneix. “Conèixer per estimar” és, precisament, la premissa en què es fonamenta el treball que, des de fa trenta anys, està duent a terme el Consell Cultural de les Valls d’Àneu i que es materialitza en forma de festival un cop l'any. Concretament, ens referim al Dansàneu que, aquest 2021, tindrà lloc entre els dies 25 de juliol i 1 d’agost.

Per tal de fer-se estimar, durant tots aquest anys les Valls d’Àneu han mostrat i explicat, a través del Dansàneu, el patrimoni arquitectònic i monumental, natural i immaterial que conforma aquestes valls, tot acollint projectes encapçalats per artistes de primer nivell que, sovint, adapten les seues propostes per a l’ocasió i per a ser interpretades en aquest entorn extraordinari.

No és fortuït, doncs, el fet que el Dansàneu (que el 2015 es va refundar com a Festival de Cultures del Pirineu) hagi estat reconegut amb un dels cinc Premis Nacionals de Cultura d'aquest 2021 pel plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA).

Per conèixer el Festival de les Cultures del Pirineu de més a prop i descobrir les novetats que enguany ens té preparades, hem conversat amb la Rut Martínez, directora del Dansàneu, i amb en Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora del festival.

Recepció Premi Nacional de Cultura_Foto de Xavier Torres-Bachetta
Ferran Rella (director del Consell Cultural de les Valls d'Àneu) i Rut Martínez (directora del Dansàneu) a l'entrega dels Premis Nacionals de Cultura 2021. Foto: Xavier Torres-Bachetta

Situar-se AL CENTRE DEPÈN D'UN MATEIX

“Qui es fa centre ets tu mateix des del moment en què programes amb una ambició artística que no dista de la que poguessis aplicar si programessis a Barcelona”

Tal com ens explica en Ferran Rella, “el Dansàneu com a festival no es comprèn sense l'espai geogràfic que l'acull". Afegeix, a més, que "aquest patrimoni, és un patrimoni essencial que emergeix a través de les actuacions o les propostes de dansa i música, [i, alhora, aquestes propostes] no es comprendrien sense aquesta referència indiscutible que són les Valls d’Àneu, indubtablement”.

Però, ¿com s’aconsegueix la repercussió que ha assolit el Dansàneu i que ha anat in crescendo, com “una pluja fina que fa saó”, tal com diu en Ferran, quan es programa un festival des de la perifèria, i més concretament en aquest cas, des de la perifèria rural? Per començar (i sense cap mena de dubte), deixant de banda la mentalitat perifèrica i situant-nos com a centre, pensant en gran. Com bé diu la Rut Martínez “qui es fa centre ets tu mateix des del moment en què programes amb una ambició artística que no dista de la que poguessis aplicar si programessis a Barcelona”. A més, avui en dia, val a dir que la tecnologia fa més fàcil que es pugui treballar des de (pràcticament) qualsevol part del territori com bé diu la directora del festival, fet que facilita poder tenir aquest punt de vista més global i ambiciós.

A més, la Rut aprofita per reivindicar els drets culturals de tots els ciutadans, independentment de si viuen en un entorn rural o en un entorn urbà on l’accés a la cultura, d’entrada, sembla que hi està més garantit. Així, amb el Dansàneu, per exemple, s’aconsegueix “que gent d’Àneu que probablement, per començar, no té els equipaments que tenen altres indrets, pugui anar a veure per un preu  molt, molt mòdic (o fins i tot gratis, com moltes de les activitats que tenim) un espectacle de circ o pugui anar a veure, la narració de la Sílvia Bel i el Roger Mas o Mishima amb la mescla de dansa contemporània o escoltar la Maria del Mar Bonet. Per nosaltres és gairebé et diria una vocació i una obligació”. Com bé diu en Ferran “serem centralitat aquesta setmana, de dansa, de música i de patrimoni a Catalunya; per tant, més enllà de la mirada geogràfica entre centre i perifèria i perifèries, és ben clar que el Dansàneu projecta una centralitat, no només una centralitat, sinó també aquest esperit del lloc, que es desprèn de l’alta terra parallesa”.

D'altra banda, els organitzadors del festival tenen la voluntat de mostrar la ruralitat no com un inconvenient sinó com un avantatge, objectiu que s’alinea amb el rol transformador que el festival ha adoptat aquests darrers sis anys des de la seva refundació. Precisament amb aquesta voluntat és que es fa emergir la força del patrimoni, fent-lo protagonista de gran valor i això fa “que la fórmula sigui senzilla però ben reeixida”, com diu en Ferran.

Espot publicitari Dansàneu 2021

artistes de luxe per a un festival ambiciós que s'estructUra en sis eixos temàtics

La programació d’enguany del Dansàneu s’estructura en sis eixos principals, que compten amb caps de cartell tan destacats com Cesc Gelabert, Mishima, Maria del Mar Bonet o Roger Mas i Sílvia Bel, entre altres. Concretament, els eixos són, segons Rella: la memòria històrica, el suport a projectes pirinencs, la recuperació patrimonial, propostes singularitzades per al festival, propostes festives i la qualitat artística i les commemoracions

Pel que fa a les entrades del Dansàneu, totes es poden adquirir anticipadament. Hem de dir, però, que algunes ja s’han exhaurit, així que no val a badar! Si voleu comprar-ne o bé voleu més informació sobre el festival, podeu entrar a la pàgina dansaneu.cat, on trobareu tot allò que en vulgueu saber.

MEMÒRIA HISTÒRICA

Sílvia Bel per David Ruano
Sílvia Bel és una dels caps de cartell del Dansàneu 2021. Foto: David Ruano

Un dels actes programats al Dansàneu recordarà en veu de l'actriu Sílvia Bel i del cantautor Roger Mas, els fets ocorreguts a Prat de Fuster, a Sorpe, el 17 d’abril de 1938; allí van ser afusellats i enterrats una desena d'homes, dels quals només se n'ha trobat vuit. Les tropes franquistes van ocupar Isavarre només dos dies abans i en fer-ho van confinar veïns d'Isavarre, Borén i Àrreu a la capella del Roser. L’endemà els van conduir cap a la borda d’Espà, on els van fer cavar una fossa en la qual van ser enterrats després d'afusellar-los. El mateix dia a la plaça Major d'Isavarre, tindrà lloc el monòleg Poldo de l'escriptor Jaume Cabré, un encàrrec del Consell Cultural de les Valls d'Àneu interpretat per l'actor lleidatà Ivan Caelles

Aquestes activitats s'han programat en col·laboració amb la Direcció General de Memòria Democràctica i Memorial Democràtic i també cristal·litzaran amb l'edició d'un llibre sobre el fets, que es presentarà en el marc del recital de Sílvia Bel i Roger Mas. De fet, la recuperació de la memòria històrica, com bé diu Ferran Rella, “forma part de la recuperació també patrimonial”.

Roger Mas foto Eva Bozzo
Roger Mas narrarà, juntament amb la Sílvia Bel, els fets ocorreguts a Prat de Fuster (Sorpe) l'any 1938. Foto: Eva Bozzo

RECUPERACIÓ PATRIMONIAL

El Festival de Cultures del Pirineu dona enguany suport a iniciatives com les de l'editorial gironina FICTA que recupera el ballet inèdit Els focs de Sant Joan de Robert Gerhard (nascut a Valls l’any 1896), un ballet que va començar a escriure el 1936 per encàrrec dels Ballets Russos de Montecarlo i que la Guerra Civil va impedir que mai s'estrenés com a ballet. Una proposta escènica inspirada en les festes del foc dels Pirineus, concretament en les d'Isil i que es basa, musicalment, en melodies tradicionals vinculades a les festes del foc. En aquest sentit, l'editorial gironina ha descobert la versió original i inèdita d'aquest ballet per a piano a Cambridge, on va morir Gerhard exiliat l'any 1970. La companyia Ballet Contemporani de Catalunya i el pianista Miquel Villalba en seran els intèrprets. La proposta es podrà veure a Santa Maria d'Àneu

Al cap i a la fi, l’objectiu d’aquesta recuperació és la de “recobrar la memòria d’uns fets luctuosos que han de traçar-nos un camí d’harmonia en el futur. L’aposta del Consell per la difusió, doncs, és una de les potes substancials en tots els nostres projectes. I el Dansàneu hi participa plenament, és clar”, explica Ferran Rella.

SUPORT A PROJECTES PIRINENCS

El Dansàneu continua explicitant el seu compromís de programació i suport a la producció dels projectes del territori: “El que fem és anar un punt més enllà amb coses que hi ha aquí; seguim projectes de ben a prop i volem ser l’ajut o el catalitzador del que durant l’any ja s’està fent a les valls”, afirma la Rut. Un exemple n’és la Rufaca Folk Jazz Orchestra, la big band d'arrel que compta amb els músics de l'Escola Folk del Pirineu i que dirigeix Sergi Vergés. Rufaca actuarà en un espai magnífic: el Castell de València d'Àneu i presentarà per a l'ocasió una col·laboració especial amb el ballarí Magí Serra. Igualment el festival donarà suport al projecte L'arbre humà de l'acordionista de la Ribera de Cardós Roser Gabriel. Gabriel, que ha finalitzat el seu màster de músiques del món a Finlàndia i prepara la gravació del seu primer àlbum, actuarà en un dels espais que s'incorporen enguany al festival, el Prat de Rinau, a Esterri d'Àneu. 

El grup Mishima, encapçalat per David Carabén, protagonitza una de les propostes singularitzades per al Festival de Cultures del Pirineu, juntament amb la ballarina Laia Santanach. Foto: Xavi Torrent

PROPOSTES SINGULARITZADES

Maria del Mar Bonet
Maria del Mar Bonet i Borja Penalba actuaran juntament amb la ballarina Núria Guiu. Foto: Juan Miguel Morales

Ens explica la directora del Dansàneu que, efectivament, “demanem aquest plus d’esforç [als artistes convidats] perquè allò que passi, que es vegi [al Dansàneu], en algun moment enllaci amb nosaltres, tingui aquest element de singularitat o porti el nostre segell, la nostra empremta”. Així doncs, en aquest cas, a la invitació realitzada al ballarí Cesc Gelabert, el Dansàneu proposa sumar-hi noms rellevants de l'escena actual. Entre ells, destaquen les actuacions que han estat singularitzades per a l'ocasió, com és el cas de l'actuació de Maria del Mar Bonet i Borja Penalba, que sumaran la col·laboració de la dansa contemporània de Núria Guiu a Santa Maria d'Àneu o del grup liderat per David Carabén, Mishima, que mesclarà la seua proposta amb la dansa de Laia Santanach al recinte firal d'Esterri d'Àneu. Aquesta proposta se suma al cicle de Trobades (im)possibles iniciat l'any passat pel Dansàneu amb la invitació que es va fer al Petit de Cal Eril i a la ballarina Montse Selma. De manera prèvia a la seua col·laboració, la companyia de Laia Santanach presentarà la proposta Tradere, una coproducció del Dansàneu en col·laboració amb la Fira Mediterrània de Manresa, el Mercat de les Flors i el Ballet National de Marseille. També resultarà una mescla inèdita la fusió disciplinar de la cantant i multiinstrumentista Carola Ortiz, que acaba de presentar amb una molt bona rebuda el seu disc Pecata Beata, amb els companys del projecte Nilak, que mesclen teatre, dansa i circ i que, juntament amb el trio musical de Carola Ortiz (veu, guitarra i contrabaix), compartiran una producció ad hoc que celebrarà els 30 anys de Dansàneu. 

Cesc Gelabert
Cesc Gelabert realitzarà un solo inaugural el diumenge dia 25 de juliol. Foto: Ros Ribas 

QUALITAT ARTÍSTICA I PROPOSTES FESTIVES

Joan Garriga
Joan Garriga serà un dels encarregats de fer ballar les valls. Foto: David Ruano

El Dansàneu és també (i molt principalment) festa i és per això que Joan Garriga hi presentarà en concert el seu últim disc, El ball i el plany. Serà al recinte firal d'Esterri d'Àneu. El fundador de Dusminguet i ànima de La Troba Kung-Fú és una figura clau per entendre l’evolució de la música popular del segle XXI feta a Catalunya. Gravat entre 2019 i 2020 i mesclat en ple confinament, El ball i el plany és un viatge apassionant per tots els mons que caben a l’acordió de Joan Garriga: el Mediterrani de l’havanera i el rai, el Carib llatí, la Jamaica del reggae i el dub i evidentment, el nord de Mèxic que inspira la seua nova formació, el Mariatxi Galàctic. I és que com diu Rut Martínez “el repte és fer ballar totes les valls” i de ben segur que així serà.

COMMEMORACIONS

El Festival de les Valls d'Àneu és un marc imprescindible per a reconèixer figures clau de la cultura d'arrel. És per aquest motiu que, en col·laboració amb el Departament de Cultura, el Dansàneu acollirà diverses activitats vinculades a les commemoracions de l'Any Joan Tomàs (125è aniversari del seu naixement), l'Any Manuel Cubeles (100 anys del seu naixement) i el ja esmentat Any Robert Gerhard (20-21, enguany s'escau amb el 125è aniversari del seu naixement). 

POPULARITAT, AMOR I, FINALMENT, EL RECONEIxemENT. Dansàneu: PREMI NACIONAL DE CULTURA 2021

“A vegades, quan revisem la feina que fem diem: «Ostres! Quina és la paraula que més usem? Il·lusió, il·lusió, il·lusió»"

Finalment enguany el Dansàneu, que celebra el seu 30è aniversari, ha rebut un merescut reconeixement de part del plenari del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el Premi Nacional de Cultura.

Es valora, així, el gran esforç que durant tot aquest temps ha estat duent a terme l’entitat organitzadora del festival, el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, que és una entitat sense ànim de lucre, fet que cal destacar.

De la conversa amb en Ferran i la Rut, en relació al premi que han rebut, es desprèn que el secret per arribar fins aquí després de tots aquests anys i acabar fent d’aquest festival un projecte exitós és el fet de no haver perdut mai la il·lusió. La mateixa directora del festival reconeix que “a vegades, quan revisem la feina que fem diem: «Ostres! Quina és la paraula que més usem? Il·lusió, il·lusió, il·lusió»"; perquè realment ens en fa molta que la gent s'aproximi en aquest cas el territori de les Valls d'Àneu, a partir d'una experiència artística que té a veure amb la dansa, amb la música, amb el patrimoni material i immaterial, amb la memòria històrica, amb una pila de coses que formen part del nostre dia a dia i que ens apassionen”.

Aquesta il·lusió, al capdavall, no és res més que el reflex de l’estima pel territori i del desig de donar a conèixer allò que s’estima per tal de poder-ho compartir i, d’aquesta manera, fer-ho molt més gran. Obrir-se al món, obrir-se a l’altre requereix sempre un esforç però és un esforç que comporta la recompensa de la comprensió per part de l’altre i, conseqüentment, l’estima i el respecte.

I al cap i a la fi, el premi és aquesta recompensa per l'esforç i la il·lusió constants. Que com bé ens diu, en acomiadar-se, en Ferran: "el Dansàneu, després de tants anys demana, dèiem, respecte, pulcritud, neteja d'esperit i el fet de saber conservar la facultat de veure la bellesa per no envellir, que això és molt important."

Per molts anys més, doncs, que puguem preservar aquest tresor!

PODCAST

Dansàneu o com situar les Valls d'Àneu al punt de mira

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

L'EMBARRAT
Creació d'art contemporani i patrimoni
LA MÚSICA DE MERITXELL GENÉ
a l'ermita de la Mare de Déu de la Guardiola
MALGRAT TOT, FIRATÀRREGA
FiraTàrrega posa en marxa una plataforma digital per a professionals i artistes
FES-TE DE L'OEST
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
Més informació
_
crossmenu