El Jordi Clivillé és un jove agricultor d’Alcoletge, productor de la DOP Pera de Lleida i conegut, des de fa pocs dies, per ser el protagonista d’un breu reportatge que la DOP va compartir la setmana passada en petites píndoles a través del seu compte d’Instagram.
El Jordi, juntament amb el seu pare (i properament el seu germà, que està acabant els estudis d’Educació Infantil) es fa càrrec de l’explotació agrària familiar que ja fa anys va engegar el seu padrí. Cal remarcar que ha decidit dedicar-se a la pagesia com a primera opció tot i que s’ha graduat en ADE per si de cas algun dia necessita canviar de feina.
Aprofitant l’avinentesa que aquesta setmana ja s’està acabant de collir la pera (aquest any la campanya s’ha avançat una mica) i perquè volem que ens expliqui de primera mà la seua experiència en el sector agrícola i el seu dia a dia durant una jornada en plena campanya de collita de la pera, avui hem volgut parlar amb el Jordi Clivillé.
Comencem preguntant-li sobre l’experiència de ser gravat durant un dia sencer per a la producció del vídeo del projecte 24 hores a la vida d’un productor de la DOP Pera de Lleida i el Jordi ens explica com des de la DOP Pera de Lleida es van posar en contacte amb ell per demanar-li si li interessava fer-ho: “Vaig dir que sí, que em semblava una idea bona i va venir un càmera i va estar tot el dia amb mi, gravant per veure com portava jo el dia a dia i la veritat és que va anar molt bé i ha sortit molt xulo i la gent ha pogut veure com és el dia a dia d’un agricultor en plena campanya a l’estiu.”
Li demanem i ens explica de primera mà com és el seu dia a dia. Arribem a la conclusió que la jornada d’un pagès en plena campanya de collita de la fruita es pot allargar fins a 13 hores tot i que la jornada que fan els seus treballadors collint és estrictament de 9 hores. “Però això són dos o tres mesos a l’estiu, en plena campanya i després durant l’any és molt més tranquil. A l’hivern a dos quarts de sis quan és fosc, ja pleguem.”, aclareix.
És possible que aquestes jornades interminables siguin un dels motius pels quals, segons el Jordi, “la gent té una idea que la pagesia és molt dura”. Per això, perquè existeix aquesta percepció generalitzada, li preguntem si el seu cas és excepcional o si, ben al contrari, coneix més gent jove que es dediqui a l’agricultura: “La veritat és que últimament, bastants. Suposo que també per com està l’economia i pel tema del treball, ja que els costa trobar feina quan surten de la carrera, per això molts s’han decantat per quedar-se a casa també i d’aquí el poble no som gaires però la veritat és que d’altres pobles conec força gent que s’ha quedat.”
En el seu cas, però, la pagesia no ha estat mai un pla B perquè, tot i el fet de tenir estudis universitaris, ell ja tenia la intenció de quedar-se a treballar al camp des del primer moment, com el seu germà; tots dos han estudiat una carrera per tenir d’altres sortides, en el cas que el negoci familiar deixés de funcionar per qualsevol motiu. De totes maneres, reconeix que moltes de les coses que ha après a la carrera les pot aplicar en el seu dia a dia, de manera que ara realitza algunes de les tasques administratives o de gestió empresarial que el seu pare abans encarregava a una gestoria. Com dèiem, doncs, treballar al camp ha estat sempre la primera opció dels germans Clivillé perquè ho coneixen des de ben petits, saben què és i els agrada. El Jordi ho té tan clar que, fins i tot, quan li demanem com es veu en el futur, reconeix que s’imagina treballant a casa, juntament amb el seu germà i el seu pare i “si la cosa va bé i els números quadren (que al final el que interessa és això) doncs em veig portant l’explotació familiar que va arrencar el meu padrí ja i fent-la una mica més gran del que és”.
D’altra banda, opina que plantejar-se l’opció de ser pagès per algú no en té antecedents a la família és difícil i rares vegades es dona el cas: “Això, si no ho toques de petit, crec que no et crida l’atenció. Hi ha casos, però, de gent que s’ha ficat a la pagesia sense venir-li de família. Però jo crec que si no ho toques de petit, si no ho vius, si no vas a collir de petit per ajudar els pares i no veus què és, costa perquè la gent té una idea que la pagesia és molt dura i ja ni s’hi fixen.”
De fet, quan li demanem a ell els pros de ser pagès, només ens n’esmenta un: el fet de treballar pel seu compte, de ser el seu propi cap. En canvi, sembla que la llista de contres és (només una mica) més llarga: les jornades interminables en plena campanya de collita o l’obligació d’haver de realitzar tasques inajornables que, de vegades, l’impedeixen sortir de festa quan voldria en serien els més destacats. El Jordi insisteix, malgrat tot, en el fet que des de fora se’n té una percepció molt més negativa del que en realitat representa treballar al camp.
No sabem, però, fins a quin punt aquesta percepció no ha estat alimentada pel propi pagès, sobretot aquell (parlem ja d’anys enrere) que va haver de treballar al tros sense moltes de les comoditats que existeixen avui en dia. Amb això és, precisament, amb el que es va trobar un jove pagès del Penedès, l’Eudald Planella, que va voler introduir-se en aquest món tot i no venir-li de família. En un projecte del cineasta Pep Puig, que porta per nom 40 hectàrees. La terra i el pagès, i durant una conversa que manté amb un agricultor veterà, l’Eudald li recorda que el dia que li va dir que volia ser pagès, el va desanimar bastant (si cliqueu aquí trobareu l’article de Vilaweb d’on hem extret la informació).
Al cap i a la fi, però, el pagès veterà potser no anava del tot desencaminat, potser no tant per l’advertiment que li feia a l’Eudald sobre la duresa de la feina, sinó més aviat pel fet que a algú que, d’entrada, no té a l’abast una mínima quantitat de terres que li permeti començar l’activitat amb prou garanties (com ara la de poder accedir a ajuts i subvencions) li és difícil trobar-ne, ja que el terreny apte per al cultiu a Catalunya és limitat (llegiu aquí la història sobre l’entrevista que li vam fer temps enrere a Francesc Reguant). En aquest sentit, encara són moltes les polítiques que cal dur a terme per tal de: en primer lloc, facilitar l’accés a la pagesia a tot aquell que s’hi vulgui dedicar; en segon lloc, fer possible que el sector agroalimentari sigui fort (com anhelava mesos enrere la consellera Teresa Jordà en una entrevista que li vam fer i que trobareu aquí); i, de retruc, aconseguir frenar el tan pretesament desitjat despoblament de les zones rurals.
Precisament la DOP Pera de Lleida és una entitat que treballa per millorar la imatge del sector primari, a través de la valoració del producte que representa (per les seves excel·lents qualitats gustatives) i de la millora de la imatge de la figura del pagès, acostant-lo a tots aquells que el desconeixen per tal que en puguin saber més coses i, d’aquesta manera, aprenguin a valorar-lo tant a ell com a la feina que fa. En aquest sentit, són moltes les accions que des de la D.O.P. es realitzen per a la promoció del producte, moltes de les quals us les expliquem aquí.
És per això que, per acabar, parlem amb en Jordi sobre què representa el fet de ser un productor de la DOP Pera de Lleida. Concretament, li demanem quines són les pautes que han de seguir els productors per tal d’assolir els requisits que fan de les seues peres un producte apte per formar part de la DOP. El Jordi ens explica que, si bé no s’estableixen diferències pel que fa a la manera de treballar, sí que cal superar uns “controls de qualitat i de sucres i de diversos factors que això sí que és diferent perquè la denominació d’origen no deixa de ser una etiqueta però darrere d’aquesta etiqueta hi ha un treball, hi ha uns controls de qualitat per poder diferenciar aquest producte perquè si no, no tindria sentit la denominació d’origen. I què ens dona això? Això ens dona exclusivitat fora del país que al final no deixa de ser un extra [...] i la gent ho veu amb més bons ulls.”
Finalment, malgrat el fet que la campanya ha estat marcada per totes les mesures de seguretat extraordinàries que s’ha hagut de prendre per al control del coronavirus, el Jordi en fa una valoració positiva ja que cap dels treballadors que aquests dies han tingut al seu càrrec ha contret la malaltia, fins aquest moment.
