01.08.21
LA XARXA D'INFORMACIÓ POSITIVA
FES-TE DE L'OEST
AGENDA 2030
El primer gran pas
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest

NÚRIA CAMPS MIRABET

Els ODS i l'Agenda 2030

Els ODS i l'Agenda 2030

L'OEST -
15.03.21 -

Durant els darrers anys, la doctora Núria Camps i Mirabet, professora de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals i Coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació de la Universitat de Lleida, ha centrat les seves principals línies d’investigació en la protecció internacional dels drets humans. La gran sensibilització que mostra per aquestes qüestions, entre altres raons, l’ha dut a ser una gran coneixedora i experta en tot allò que fa referència a l’Agenda 2030 i també, és clar, als Objectius de Desenvolupament Sostenible que s’hi recullen.

Si bé és cert que els darrers anys s’ha anat introduint, en el conjunt de la societat, el concepte ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) de manera potser no intensa però sí constant, aquest conjunt de fites relacionades amb la qüestió de la sostenibilitat que tenen marcat l’any 2030 com a horitzó per al seu assoliment a nivell mundial, encara és força desconegut per gran part de la població d’arreu del món, més enllà dels cartells que en fan publicitat en universitats i institucions governamentals i dels pins en forma de cercle acolorit que llueixen al pit gran part dels polítics i dels homes i les dones del temps que veiem cada dia a la televisió.

És per això que hem considerat oportú que algú amb reconeguda autoritat sobre aquest tema, com és la doctora Núria Camps, ens en parlés i ens ajudés a ser conscients de la importància del fet que tots (en la mesura de les nostres possibilitats) prenguem les decisions pertinents i passem a l’acció, donada la gran importància que l’assoliment d’aquests objectius té per a la supervivència de la nostra espècie i, per extensió, per a la del conjunt del planeta Terra.

La doctora Núria Camps Mirabet és coordinadora de compromís social, igualtat i cooperació i professora de la UdL
La doctora Núria Camps Mirabet és Coordinadora de Compromís Social, Igualtat i Cooperació i professora de la Facultat de Dret de la UdL (Font: UdL)

EL REPTE DELS ODS: INTENTAR SOLUCIONAR ELS GRANS PROBLEMES QUE PATEIX EL MÓN ACTUALMENT

ODS
Aquests són els 17 ODS que recull l'Agenda 2030

De ben segur que, aquests darrers anys, la majoria de nosaltres hem sentit a parlar en algun moment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); però, sabem exactament què són? És molt probable que no, per això hem volgut encetar la conversa amb la doctora Camps demanant-li que ens els defineixi: “Bé, intento explicar-ho”, ens diu. “El 25 de setembre de l’any 2015, a l'Assemblea General, òrgan assembleari de les Nacions Unides, els caps d’estat i de govern es van comprometre, a través d'una declaració que porta per títol Transformar el nostre món. L’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i que estarà vigent des del 2016 fins l’any 2030.” Aquesta declaració conté una agenda “que és un pla d'acció a favor, es diu, de les persones, del planeta; que cerca la prosperitat i també té la intenció d'enfortir la pau universal i l’accés a la justícia i dins de la mateixa hi figuren, a manera de compendi, 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible que s’han popularitzat amb les sigles ODS, els 17 ODS: uns objectius universals, integradors i podríem dir també que indivisibles. [...] Això vol dir que tots estan interconnectats, que un no es pot assolir sense l'altre. [...]. 

"Per exemple, hi ha l’ODS 10, que fa referència a la reducció de les desigualtats; com comprendreu, l’ODS 10 si no el vinculem amb l’ODS 5 que parla de la igualtat de gènere o amb l’ODS 1, que propugna la fi de la pobresa, o el 2 (fam zero) o amb el 3 que tracta de la salut i benestar [...] no té sentit. És a dir, tots estan molt vinculats; com si diguéssim, d'aquests 17 pots agafar-ne un, el pots extreure d'aquesta mena de trencaclosques de colorets que formen, l'analitzes, veus quines metes té associades [...] i pots, a més a més, analitzar els indicadors del compliment que té associats i que en total són més de 200 en tota l’Agenda 2030. [...] Un cop hem fet això (l’hem extret, n’hem analitzat metes, indicadors associats i grau de compliment), l’hem de tornar a posar de seguida dintre del trencaclosques, perquè per ell mateix no ens diu res. No podem parlar d'acabar amb la fam, sense un treball digne o sense un consum responsable.

A Angola la sequera afecta a més de 2,3 milions de persones, inclosos 491.000 nens i nenes (Font: UNICEF; autor: Carlos Louzada)

LA IMPLEMENTACIÓ DELS ODS: A MAJOR GRAU DE PODER, MAJOR GRAU DE RESPONSABILITAT

Núria Camps adverteix del fet que “per resoldre aquests grans problemes que tenim plantejats, caldrà anar molt més enllà dels límits de l’Agenda 2030”

Malgrat el fet que la implementació d’aquests objectius de l’Agenda 2030 suposen un gran repte i, alhora, un gran pas per a tota la humanitat, la Núria Camps adverteix del fet que “per resoldre aquests grans problemes que tenim plantejats, caldrà anar molt més enllà dels límits de l’Agenda 2030”. Tot i això, aquesta agenda estableix, almenys, “un horitzó que ens permet anar avançant i que dona eines també als governs que realment s’ho creuen, de cap a on avançar; és una guia. Fins i tot en alguns casos ens podríem atrevir a dir que també és com un referent ètic.”

Dit això, però, la doctora Camps també ens explica que “hi ha moltes persones que porten una trajectòria de lluita en l'àmbit dels drets humans (per a la seva consecució i aplicació real i efectiva) que ja està donant compliment a molts d'aquests ODS”. 

És evident, doncs, que es tracta d’una lluita compartida, una responsabilitat comuna “entre molts actors (els governs, el sector privat, les organitzacions de la societat civil, les persones individuals, tots nosaltres) però també m'agrada subratllar que si bé és una responsabilitat comuna, és diferenciada; és a dir, naturalment, més grau de responsabilitat tindràs en el compliment dels objectius, com més grau de poder i més capacitat d'acció tinguis. Per tant, no es pot exigir el mateix a un govern que a una persona a nivell individual”, diu Camps.

 

ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS?

Amb tot, es fa evident que els individus, a nivell particular, tenim la capacitat d’incidir en l’evolució de la societat, sobretot, si ens associem a l’hora de mobilitzar-nos. De fet, la doctora Camps destaca el fet que aquesta tendència és creixent, per exemple, en el sector de població més jove, espai on estan emergint les organitzacions més actives en aquest sentit. Ens parla, així, “dels Fridays for Future (Divendres pel Futur) liderats per Greta Thunberg, que es van començar a plantar davant dels parlaments exigint acció, interpel·lant la generació que està al poder per la manera com està deixant el món, demanant-li rendiment de comptes; això ha estat molt significatiu [...].

Darrere de Fridays for Future hi ha també Extinction Rebellion, aquest grup que reclama una lluita contra la devastació de la biodiversitat. O per exemple, també trobem Gretas Thunberg no solament a Europa, sinó també a l'Àfrica; a Uganda hi ha hagut una mobilització de joves, també, el que passa és que això és menys conegut perquè a tot allò que passa a l'Àfrica no li donem el mateix valor que a allò que passa a Europa o al món occidental. O, a escala local tenim organitzacions com l’Associació Osmon, (Organització Social pel Món) que intenta actuar i posar en evidència la necessitat d'actuar davant de la desertificació, la pèrdua de biodiversitat, el gran volum de residus que generem, etcètera. [...]

I ara que hi ha tanta tendència a etiquetar les generacions, doncs penso que també els millennials i, no tots, però una bona part de la generació Z, amb les seves les seves tendències de consum i decisions de compra, també estan exigint que aquestes grans corporacions canviïn alguns dels seus plantejaments i que tinguin valors".

D’altra banda, però, assenyala Núria Camps que per aquells que s’ho miren (o ens ho mirem) més des de la distància, des del sofà de casa per exemple, també existeix una guia que podem trobar dins la pàgina de Nacions Unides, una relació “d’accions més o menys simbòliques com una dutxa curta, el tema de la llum, etc. que fetes per les persones individuals en molts llocs (com que són molts milions de persones) poden tenir un impacte. [...] Tots podem actuar individualment així, però després també voldria subratllar (i aquesta és una qüestió més de principis) que les persones, com més coses podem aconseguir, és associant-nos les unes a les altres, unint nos". [...] Això no obstant, la Núria vol deixar clar “que la principal responsabilitat aquí no és de les persones individuals sinó de les polítiques públiques que s’han de portar a terme i que hi tenen un gran pes”.

 

Imatge descarregada de la pàg. de l'ONU corresponent a la guia d'accions individual per a transformar el món
L'ONU ha redactat una guia d'accions a través de les quals podem incidir en la transformació del món a nivell individual

LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I LES ACCIONS DE LES ADMINISTRACIONS: S’ESTÀ FENT TOT EL POSSIBLE?

Quan li demanem a la Núria Camps l’opinió sobre les accions que s’estan duent a terme als diferents estats a favor del compliment de l’Agenda 2030, ens exposa diferents realitats. Començant per l’administració que tenim més a prop, ens explica que a Catalunya “l’any 98, es va crear un Consell de Desenvolupament Sostenible quan encara enlloc no s’havia plantejat encaminar l'economia cap a la sostenibilitat i, en això, va ser pionera Catalunya. Des d’aquell moment, aquest Consell de Desenvolupament Sostenible ja va anar treballant i fent informes i per tant ja el 2016 va redactar un informe sobre l’Agenda 2030; es deia Agenda 2030: transformar Catalunya, millorar el món, que va ser una mena de prova pilot i que va servir de base perquè després, el 2019, s’adoptés un acord del Consell de Govern per aprovar un Pla Nacional per a la Implementació de l’Agenda 2030 a Catalunya, és a dir, un pla que intenta vetllar per l'assoliment d'aquests objectius. [...] També l'estat hi està treballant; diguem que aquest pla d’acció per a l’Agenda 2030, pels ODS, és multinivell. Així, la pròpia Unió Europea, el desembre del 2019 va adoptar el Pacte Verd Europeu (Green Deal) com un nou horitzó, una estratègia cap al desenvolupament sostenible, amb la intenció de posar les bases per a una transició ecològica de l’economia (això ho lidera la Unió Europea) i els estats s’hi han d'anar sumant. Per tant, des de la Unió Europea, passant pel Govern de l'Estat Espanyol, amb el Plan de Acción para la Implementación de la Agenda 2030, el Govern de la Generalitat amb el pla català i també les administracions d'àmbit local (ajuntaments, diputacions...) tots han fet accions en aquest sentit. Tots ells han d'incorporar en els seus informes i sobretot (aquí és on falta encara, aprofundir molt més), en les polítiques públiques que impulsen, aquests objectius”.

Assentament de la Cañada Real, un barri pobre de Madrid (Font: Noticias ONU; autor: Bassam Khawaja)

"El Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament xifra entre 80 i 100 milions la quantitat de persones que ingressaran en el que s'anomena la pobresa extrema; això no passava des de l’any 98”

Aquesta és la teoria i és el que seria desitjable que es produís en pro del be comú. I tot i el fet que, en general, l’economia mundial està fent passos en aquesta direcció, és en moments de crisi com el que vivim actualment en què emergeixen els interessos i les intencions reals i instints més primaris de cada persona, de cada comunitat, de cada estat. La situació ara mateix és greu; ens explica la Núria Camps que arran de la pandèmia "el Programa de Nacions Unides pel Desenvolupament xifra entre 80 i 100 milions la quantitat de persones que ingressaran en el que s'anomena la pobresa extrema; això no passava des de l’any 98”. És precisament en aquest escenari, doncs, en què fa uns dies, el director general de l’OMS, l’etíop Tedros Adhanom, denunciava certes irregularitats que s’estan produint al voltant de la distribució de les vacunes contra la COVID. Concretament, “ha denunciat amb tota regla el que estan fent alguns estats (estats que podríem situar a l'òrbita dels països rics) els quals, en lloc de passar pel mecanisme instaurat per l’OMS, que s'anomena COVAX (una iniciativa per garantir un accés equitatiu a la immunització, és a dir, a les vacunes a tot el món), doncs [...] se n'han anat directament a les empreses farmacèutiques que proveïen aquestes vacunes i han fet acords bilaterals i les empreses farmacèutiques s’hi ha avingut molt bé, perquè els va millor, tenen més guanys amb els països rics que amb els pobres”.

Aquest fet concret, contravenint alguns dels principis que defensa l’Agenda 2030, situa els països pobres en una clara situació de desavantatge i de desigualtat en termes de salut respecte als més rics, que resulta força perillosa. Per tant, en aquest cas es fa ben palesa la distància entre el pla discursiu i el pla operatiu pel que fa a la implementació dels ODS, a nivell internacional.

 

EL DISCURS DELS ODS A LES EMPRESES: REALITAT O ESTRATÈGIA DE MÀRQUETING?

I a les empreses? S’hi manté aquesta distància, també? És a dir, s’hi assumeix l’Agenda 2030 com un paradigma d’actuació només en el pla discursiu, com una estratègia de màrqueting, o bé s’estan fent les coses bé i les empreses estan, realment, fent tot el possible per implementar aquests Objectius de Desenvolupament Sostenible en la gestió del seu dia a dia?

Respecte a aquesta qüestió, la doctora Camps ens comenta que si bé ens podem trobar que a les grans empreses, sobretot, la implementació dels ODS es més fàcil que es quedi en el marc del discurs amb l’organització de grans campanyes de màrqueting que posteriorment no es traslladen al pla operatiu de l’empresa, en el cas de les pimes la implementació acaba essent més efectiva: “Les Pimes que són la majoria d’empreses que tenim al país i concretament a Catalunya, penso que encara són les que estan fent més esforços. Vam poder participar en un acte que va organitzar el Consell de Relacions Laborals de la Generalitat i es va fer a la Diputació de Lleida, precisament, i vam veure com petites empreses del nostre territori van posar exemples de com estaven realment transformant la seva economia, en aquest sentit. [...]

"En referència a la qüestió empresarial, hi ha una dada que ha posat sobre la taula el Financial Secrecy Index i que ha estat publicada per una organització que es diu Tax Justice Network (una xarxa per la justícia fiscal d'abast internacional). El febrer del 2020 va publicar que hi ha entre 21 i 32 bilions de dòlars de riquesa financera privada a tot el món que o bé no està subjecta a cap impost, o bé està subjecta a impostos molt baixos o directament està oculta en paradisos fiscals; el fet que existeixin aquests paradisos fiscals (fins i tot hi ha països complets que són paradisos fiscals), té uns efectes devastadors i és un obstacle molt gran per la lluita contra la desigualtat i la pobresa.

l'agenda 2030 en l'àmbit local: eines i aliances

Fruits de Ponent_pantalla inicial lloc web.
Només cal fer un tomb per la pàgina web de Fruits 
de Ponent per entendre el pes que té el concepte 
"sostenibilitat" dins del grup cooperatiu

Aquest és el títol que tenia la jornada, a la qual fa referència una mica més amunt, la doctora Núria Camps i que es va dur a terme a la Diputació de Lleida, el mes de gener de 2020. 

De les accions de les pimes que hi van participar (a les quals ella fa referència) en destaquem les de Fruits de Ponent, per exemple. Aquest grup cooperatiu format per quatre cooperatives de primer grau (Camp d’Alcarràs i Secció de Crèdit, Agrària Progressiva Benavent-la Portella, Ramell i Agrària del Llobregós) ja fa temps que està fent una forta aposta per la sostenibilitat; així doncs, des de l’any 2012 és signant dels 10 principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides i des del 2017 forma part de la Xarxa Espanyola per al Pacte Mundial, o Global Compact, la plataforma que Nacions Unides té per a empreses de tot el món amb la finalitat de contribuir al desplegament dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS), fixats per l’Agenda 2030. I així ho posen de manifest ja en la pàgina inicial del seu lloc web. 

Tot això forma part del pla discursiu, com indicava la doctora Camps; en el pla actiu, és a dir, de desenvolupament de totes aquestes estratègies, però, el senyor Josep Presseguer, director general de Fruits de Ponent, durant la conferència va explicar algunes de les accions reals que es duen a terme en aquest grup cooperatiu, relacionades totes amb aquestes estratègies i que són, de manera resumida, les següents: l'assoliment d'un pla d'igualtat amb informes i índexs de control de compliment; compromís amb el canvi climàtic mitjançant la reducció del consum de materials de cartró, de materials de fusta i de materials de plàstic; reducció d'un 40% de les emissions de CO2; promoció dels aliments sans; adhesió a la plataforma To good to go per tal de reduir el malbaratement dels romanents d'aliments de la cooperativa; i, també, la posada en marxa d'un plataforma pròpia de generació d'energia fotovoltaica d'1,6 megawatts, entre altres.

Com podem veure, doncs, es fa palès que algunes empreses estan treballant seriosament en pro de l'assoliment dels objectius de l'Agenda 2030.

UNA ACCIÓ CONJUNTA PER A GARANTIR UNA MAJOR IMPLEMENTACIÓ I un MAJOR ASSOLIMENT DELS ODS

"Tots els rectors i rectores de Catalunya acaben d’aprovar un pla per l'acció com a sistema universitari català per a desenvolupar aquests ODS, per a realitzar accions a banda de les que fem individualment les universitats"

Si ens fixem en el darrer dels ODS, el número 17, Aliances per assolir els objectius, aquest punt és el que posa el colofó a tot el llistat d’objectius, alhora que se’n diferencia perquè és l’únic que fa referència a la manera d’aconseguir-los i que és, per descomptat, el treball compartit. En aquest punt, el del partenariat o les aliances, diu Núria Camps que “es parla que cap dels actors en solitari pot acomplir aquesta agenda i això és ben lògic i ben fàcil de comprendre. Un estat, per molt poderós que sigui, no podrà aconseguir-ho sol i ho estem veient amb la pandèmia; ho estem veient amb el canvi climàtic que no coneix de fronteres.

”Tots necessitem de la col·laboració de tots; els antecedents d'aquests ODS, que van ser uns objectius molt menys ambiciosos i de més petit abast, els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de l’any 2000, estaven molt focalitzats en els països del sud, en els països empobrits i en canvi, aquests no; aquests estan pensats per tot el món, perquè se sap que també dintre de cada país hi ha grans bosses de pobresa, hi ha molta desigualtat, no solament entre països al món, sinó dins de cada país.

”I això ho hem de treballar amb aliances des de la universitat. A la UdL, per exemple, amb el pla que tenim, també intentem compartir coses amb les institucions locals, associar-nos entre les universitats (tots els rectors i rectores de Catalunya acaben d’aprovar un pla per l'acció com a sistema universitari català per a desenvolupar aquests ODS, per a realitzar accions a banda de les que fem individualment les universitats) perquè, si ens unim, hi ha accions que és molt més fàcil de tirar endavant i que és més plausible d'aconseguir-les o més factible.

 

La sequera és un dels símptomes de l'emergència climàtica (Font: Nacions Unides)

EL PITJOR ESCENARI: UN DISCURS A FAVOR DEL CANVI QUE NO VAGI ACOMPANYAT D’ACCIONS REALS QUE EL PROVOQUIN

Ja existeix "el que s'anomena refugiats climàtics i desplaçats climàtics: persones que han de deixar de viure on vivien perquè la seva terra ha estat o bé inundada o de desertitzada”

La Núria Camps ens comenta que pel que fa a l’Agenda 2030, la qüestió més urgent és l’emergència climàtica. Segons ella, no som del tot conscients de l’abast real d’aquesta problemàtica perquè no ha irromput d’una manera tan immediata i sincrònica com ho ha fet la Covid que està afectant el gruix total de la població mundial alhora. Però aquest canvi climàtic ja està tenint conseqüències actualment i a mode d’exemple, ens explica que ja existeix “el que s'anomena refugiats climàtics i desplaçats climàtics: persones que han de deixar de viure on vivien perquè la seva terra ha estat o bé inundada o de desertitzada. Aquest és un fenomen que no podem ignorar i amb un sistema de governança mundial que no tenim (per això tenim tants problemes al món i costa tant encarar aquests grans reptes, perquè no tenim una arquitectura institucional i jurídica de governança mundial que permeti encarar-los), hauríem d’estar ja adoptant tots a escala planetària, normes que permetessin una major mobilitat per solucionar els problemes d’aquesta gent que no pot viure més a casa seva, com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic. Això ho anirem veient”.

Per tant, la doctora Camps remarca que “el que seria ja totalment nefast seria que canviéssim el discurs i no canviéssim la realitat. Això és una cosa que personalment temo molt” diu; “és a dir, canviar el discurs, però que en realitat res canviés, això podria ser el pitjor que féssim”.

 

Nena que camina a través de l'aigua després d'unes inundacions a Bangladesh el 2016 per poder anar a l'escola (Font: UNICEF/Akash)

LA INFORMACIÓ (i la formació) ÉS PODER

Per acabar, davant d’aquests reptes de gran importància que se’ns presenten, Núria Camps ens aconsella està ben informats sobre les qüestions relacionades amb el futur del nostre planeta. “La veritat és que per saber més coses de cada ODS i les metes o fites que té associades, la pàgina web de Nacions Unides és força didàctica.” A banda d’això, també ens comenta que “a la UdL hem creat una web específica també per l’Agenda 2030” i ens aconsella literatura de caire més humanístic, com ara Otro fin del mundo es possible, decían los compañeros de Jorge Riechman.

Finalment remarca, adreçant-se sobretot, a la gent més jove que “llegir és important. Llegir, informar-se des de la perspectiva del pensament crític per aprendre a pensar per nosaltres mateixos i que sapiguem distingir el que és un mer discurs d’allò que, realment, significa passar a la pràctica i creure-s’ho de veritat i aplicar-ho. I per això hem d’estar informats, hem de tenir aquesta voluntat d'informar-nos i també de formar-nos com a persones perquè (això potser ja és una creença més personal) moltes vegades tinc en el pensament el que deia Ghandi (crec que conegut per tothom, per apel·lar a un personatge molt cèlebre): «El canvi que vulguis veure en el món, primer l’has de fer tu mateix o tu mateixa.» I per tant aquesta dimensió individual també l’hem de cultivar. I si ho podem fer, a més, associant-nos amb altres persones, no esperant que ens ho donin tot fet sinó tenint iniciativa, millor perquè associant-nos les persones podem fer molt; anar més enllà, fins i tot dels estats”.

El futur del planeta i de la humanitat és, doncs, a les mans de tots nosaltres.

Ja fa temps que a la UdL s'estan duent a terme tota una sèrie d'accions de compromís amb els ODS

PODCAST

NÚRIA CAMPS. ODS: UN PLA PER A SALVAR EL PLANETA

TAMBÉ ET POT INTERESSAR

EL MOMENT ÉS ARA
Teresa Botargues
TRANSFORMACIÓ ECONÒMICA DE LES TERRES DE LLEIDA, PIRINEU I ARAN
Un projecte per al canvi
CATALUNYA TÉ UN BAIX GRAU D'AUTOPROVEÏMENT
Recuperar els conreus als boscos podria ser una solució
FES-TE DE L'OEST
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
Més informació
_
crossmenu