19.05.22
LA XARXA D'INFORMACIÓ POSITIVA
FES-TE DE L'OEST
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
SUBSCRIU-T'HI!
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest

LES BRUIXES D'ABANS I LES D'ARA

La importància d'estimar-se

La importància d'estimar-se

L'OEST -
16.04.22 -

Avui, sabeu?, les fades i les bruixes s'estimen.

Han canviat entre elles escombres i varetes.

I amb cucurull de nit i tarot de poetes

endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

 

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs

i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.

Han ofert al no-res foc de cera d'abella

i han aviat libèl·lules per desxifrar-ne el traç.

 

Davallen a la plaça en revessa processó,

com la serp cargolada entorn de la pomera,

i enceten una dansa, de punta i de taló.

 

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,

esbalaïda veig que vénen cap a mi

i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.

 

Maria Mercè Marçal

Bruixa de dol, 1979

 

bruixes, dones

Collage bruixes d'abans i d'ara
D'esquerra a dreta i de dalt a baix, aquí tenim totes les dones amb qui hem parlat: Roser Palau Costafreda, Helena Martínez Siurana, Raquel París Garcia, la bruixa Elin, Mar Parra, Ivet Eroles Palacios, Laia Duaigües, Arantxa Hidalgo, Judith Mellado Ganau i Anna Puigdemasa Acebron

Aquest poema de la Maria Mercè Marçal de l’any 1979, tot un cant a favor de la germanor entre dones, ja definia a la perfecció el concepte que tant hem escoltat darrerament dins el moviment feminista: “sororitat”. En aquests versos marçalians, fades i bruixes s’estimen. Són dones en comunió entre elles i amb elles mateixes. Són dones sàvies que parlen amb la terra, que estan connectades amb la natura. Potser per això eren tan temudes, les bruixes, a l’Edat Mitjana?

Si ara us diguéssim que sou unes bruixes, com us ho prendríeu? En els darrers anys, ha canviat força la connotació d’aquest concepte. En això hi han tingut molt a veure diferents estudis que s’han anat duent a terme darrerament. Un dels més importants és el realitzat per la italiana Silvia Federici; més recents i properes, també, són les investigacions de Pau Castell i Núria Morelló. Aquests darrers han fet una anàlisi a fons sobre la cacera de bruixes al Pirineu i a les terres de Ponent. Precisament, l’aflorament dels resultats de totes aquestes indagacions va ser la causa principal que va portar la Ivet Eroles Palacios a voler saber més coses sobre aquest tema i a publicar, finalment, el llibre Dones al marge, bruixes i altres històries d’estigma i oblit a través de l’editorial Fonoll; ella és una de les dones amb qui hem parlat sobre bruixes, dones i altres col·lectius estigmatitzats en la sèrie de podcasts que avui us presentem, Les bruixes d’abans i les d’ara

Una altre treball de creació recent relacionat amb aquesta temàtica és el documental Bruixes, la gran mentida dirigit per Joanna Pardos i produït per la revista Sàpiens i Televisió de Catalunya amb els suport de la Diputació de Lleida. La projecció itinerant d'aquest documental, precisament, forma part dels actes de desgreuge que ha organitzat aquest 2022 l’Àrea d’Igualtat de la Diputació de Lleida juntament amb Sàpiens, tal com ens ha explicat l’Helena Martínez i Siurana, diputada d’Igualtat de la Diputació de Lleida, amb qui també hem parlat. 

Tant l’Helena com la resta de dones a qui hem entrevistat han coincidit en definir les bruixes com a bones coneixedores del seu cos, connectades amb la terra i la natura; dones fortes i valentes, decidides a viure al marge de totes les normes i valors establerts pels poders fàctics i per la societat predominantment patriarcal de l’època medieval. Si haguessin pogut albirar el futur, de ben segur que aquelles bruixes d’abans s’haguessin vist clarament projectades en moltes de les dones d’ara. De fet, tal com ens explica una altra de les entrevistades, Judith Mellado Ganau, la sufragista Matilda Joslyn Gage va establir aquesta analogia per primer cop l’any 1826, quan “va a abordar la bruixeria des d’una perspectiva de gènere” equiparant-la, així, al moviment feminista.

Bruixes d'abans i bruixes d'ara. Totes tenen en comú la determinació i el coneixement

Bruixes d’abans i bruixes d’ara. Totes tenen en comú la determinació i el coneixement que desprenen, també, totes les nostres convidades, cadascuna des del seu àmbit i des de la pròpia intencionalitat. Ja us hem parlat de la Ivet, que es dedica a escriure i a difondre el seu saber, i de l’Helena, que exerceix com a diputada d’Igualtat a la Diputació de Lleida, però elles no han estat les úniques amb qui hem pogut i volgut conversar. Així doncs, la Judith (que també hem esmentat més amunt) ens ha explicat com de la ideologia feminista n’ha fet una manera de viure i la base del projecte que lidera, Perspectiva violeta, a través del qual intenta incorporar la perspectiva de gènere en el món empresarial, laboral i de l’educació. 

Amb d’altres de les protagonistes dels nostres podcasts hem parlat sobre com treballen, també, per millorar la vida de la dona però des d’altres perspectives. Majoritàriament, ho fan incidint en la importància d’un major coneixement del propi cos per part de les dones ja que una de les observacions més compartides per les entrevistades ha estat que moltes de nosaltres desconeixem el propi cos, de manera que la desconnexió que hi tenim és, com a mínim, sorprenent. 

Per això és que moltes d’elles es dediquen a impartir tallers o activitats per ajudar-nos a connectar amb nosaltres mateixes i per a aconsellar-nos sobre com tenir cura del nostre cos. Així per exemple, la Mar Parra, entre moltes altres coses, es dedica a l’educació hormonal i menstrual i l’Anna Puigdemasa a través dels seus tallers ens ajuda a conèixer millor el cicle menstrual i la tècnica del sagnat lliure. D’altra banda, l’Arantxa Hidalgo, que és sexòloga, ha remarcat la importància de l’educació sexual i de la cura dels genitals femenins; la nutricionista Raquel París ens ha explicat que la nutrició de les dones hauria d’estar més vinculada al comportament hormonal femení i la fisioterapeuta i osteòpata Laia Duaigües ha incidit en la importància de tenir un sòl pelvià fort i ben cuidat.

Entre tot aquest llistat de dones no hi podia mancar, tampoc, algú com la Roser Palau Costafreda, llevadora referent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Martorell on va tenir un paper força important en l’obertura del primer centre de naixement de Catalunya, l’any 2017. Ni la bruixa Elin que, de totes les nostres convidades és qui té un perfil més semblant a allò que ens ha evocat, tradicionalment, el concepte de bruixeria, sobretot, per la seva manera d’entendre la vida basada en l’autoconeixement i en l’acceptació del cicle natural de la vida. 

A L’Oest hem volgut dedicar un espai considerable a parlar de i amb totes aquestes dones, pausadament i en profunditat, perquè considerem que són una mostra ben representativa de les bruixes d’ara, dones que s’encarreguen de fer camí aportant el seu gra de sorra en el seu àmbit i entorn més propers i per tant, com deia l’Elin, de vetllar pels drets de totes nosaltres, les altres dones.

FES-TE DE L'OEST
Aconsegueix la informació positiva i en exclusiva de L'Oest
Més informació
Disseny: Latipo.cat
_
crossmenu